Megawita

Megawita
Fórmula química	CaSnO₃
Epònim	Helen Megaw
Localitat tipus	Mont Lakargi, Caldera Verkhnechegemskaya, Kabardino-Balkària, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.30
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,56(3) Å; b = 5,71(3) Å; c = 7,943(3) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	grup espacial Pbnm
Color	marró groguenc clar, groc clar a incolor
Exfoliació	distingible/bona en {110} i {001}
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	5,06 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	n = 1,89
Birefringència	δ = 0,000
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-090
Símbol	Mgw
Referències

La megawita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la perovskita. Rep el nom en honor de la cristal·lògrafa britànica Helen Dick Megaw (1907-2002) qui va contribuir significativament a la comprensió de l'estructura i propietats de les perovskites naturals i sintètiques. L'any 1989 es va convertir en la primera dona a rebre la Medalla Roebling de la Societat Mineralògica d'Amèrica.

Característiques

La megawita és un òxid de fórmula química CaSnO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010. És el mineral anàleg amb estany de la perovskita i la lakargiïta. Químicament es troba relacionada amb la burtita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la megawita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Lakargi, dins la caldera Verkhnechegemskaya, a la república Kabardino-Balkària, Rússia. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.