Meguidó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Megiddo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Tells Bíblic - Meguidó, Hazor, Beer Sheba
Tel megido.JPG
Vista aèria del Tel Meguidó
Dades
TipusTel i jaciment arqueològic modifica
Part deBiblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheb (en) Tradueix modifica
Creació7000 aC modifica
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 16,05 ha
zona tampó: 290,85 ha modifica
Ubicació geogràfica
PaísIsrael
DistricteDistricte del Nord
SubdistricteSub-districte de Jezreel
Consell regionalConsell regional de Meguidó
QuibutsMegiddo, Israel (en) Tradueix modifica
LocalitzacióFlag of Israel.svg Israel
 32° 35′ 07″ N, 35° 11′ 04″ E / 32.5853°N,35.1844°E / 32.5853; 35.1844
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusCultural  → ?
Data2003 (27a Session (en) Tradueix), Criteris PH: (ii),(iii),(iv),(vi)
Identificador1108

Meguidó (hebreu: מגידו; àrab: المجیدو, Tell al-Mutesellim ) és un tel, que es troba en el nord d'Israel, prop del quibuts Megido, a uns 30 km al sud-est de Haifa, coneguda per la seva històrica, geogràfica importància teològica, sobretot en virtut del seu nom grec Armageddon. En l'antiguitat, Megiddo fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.

Història[modifica]

Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la Batalla de Meguidó.

El seu nom hebreu (Har Meguiddó = 'Muntanya de Meguidó') va originar el nom grec Harmagedon.

Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.

Va passar als israelites al segle xi aC.

Es troba a la regió de Galilea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meguidó