Meinhard de Holstein

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Meinhard
BM01093Am.jpg
Dibuix del sepulcre del bisbe Meinhard
Biografia
Naixement Meinhard de Holstein
1130/1140
Alemanya, probablement Slesvig-Holstein
Mort 14 d'agost o l'11 d'octubre 1196
Riga? (actual Letònia)
Lloc d'enterrament Catedral de Riga 
  Bisbe catòlic 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde religiós Orde de Sant Agustí
bisbe
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 11 d'octubre
Iconografia Com a bisbe, amb mitra, pastoral i creu pectoral
Modifica les dades a Wikidata

Meinhard de Holstein, Meinhard de Segeberg o simplement Sant Meinhard (Alemanya, aproximadament 1130/1140 - Riga, 14 d'agost o l'11 d'octubre 1196) va ser el primer bisbe de Livònia en Ikšķile. La seva vida va ser descrita a la Crònica d'Enric de Livònia i el seu cos descansa des de finals del segle xiv a la catedral luterana de Riga.[1]

Història[modifica]

Meinhard era canonge al monestir agustí de Segeberg (Slesvig-Holstein, Alemanya). Probablement, va ser influït pel treball missioner realitzat per Vicelinus entre els eslaus.[2] Meinhard va viatjar amb comerciants de Livònia, formant una missió catòlica per a convertir pagans semigalians, latgalians i livonians al cristianisme.[3] Es va instal·lar a la població d'Ikšķile, a la riba dreta del riu Daugava, propera a Riga. Entre 1185 i 1186 va construir una església de pedra dedicada a la Mare de Déu. Després de patir un atac per part dels lituans, Meinhard va portar picapedrers de Gotland per construir una fortalesa i poder defensar-se de possibles atacs futurs.[4] Aquests van ser els primers edificis de pedra coneguts entre les tribus bàltiques;[4] en sobreviuen algunes restes de l'església. Un castell de pedra va ser construït a Salaspils, com a regal als pagans acabats de convertir al cristianisme. Però els habitants es van rebel·lar i van atacar Meinhard intentant expulsar-ho de Livònia.[4]

Vista actual de l'església a Ikšķile, Letònia.

Quan va retornar breument a Alemanya el 1186, Meinhard va ser consagrat com a bisbe d'Ikšķile per Hartwig d'Uthlede, arquebisbe de Bremen. El nou bisbat va ser confirmat pel papa Climent III al setembre 1188; el mateix papa, dos anys més tard, va permetre a qualsevol monjo unir-se a la missió de Meinhard. El proper nou papa Celestí III va mostrar encara més el seu suport entusiasta per a aquesta missió, en la seva carta d'abril de 1193 va autoritzar la contractació de missioners actius i que poguessin fer excepcions en les normes que regulaven els aliments i la roba dels monjos, així com la concessió d'indulgències als qui es van unir a la missió.[2] Entre ells es trobava Theoderich von Treyden cistercenc de l'abadia de Loccum, qui va iniciar una missió a Turaida. Meinhard, inicialment, cristianitzava els pagans per mitjans pacífics, però davant la resistència i l'apostasia, va pensar en la possibilitat de fer una croada.[2]

Meinhard va ser succeït per Berthold d'Hanover i Albert de Riga, qui va començar la Croada Livoniana i va establir l'orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa a Riga.

Culte[modifica]

Les seves relíquies van ser traslladades el 1226 pel bisbe Albert de Riga a la Catedral de Riga, ara catedral luterana. Les seves restes també es troben a la catedral des del 1380/1390.[5]

El Martirologi romà va fixar el dia de commemoració litúrgica l'11 d'octubre.[6]

« A Riga a la mar Bàltica, la commemoració de St. Meinrad, bisbe, que, en un primer moment va ser monjo a Alemanya, ja carregat d'anys, es va dedicar a evangelitzar la població de Letònia; va construir l'església a Ikšķile i va ser ordenat bisbe, efectivament va posar els fonaments de la fe cristiana en aquesta regió. »
— (Martirologi romà)

El papa Joan Pau II, el 8 de setembre de 1993, durant el viatge apostòlic a Lituània, Letònia i Estònia, va restaurar oficialment el culte al sant bisbe.[5]

Referències[modifica]

  1. Hellmann, 1990, p. 665-666.
  2. 2,0 2,1 2,2 Fonnesberg-Schmidt, 2007, p. 66-68 i 73-74.
  3. Butler; Jones, 2000, p. 283.
  4. 4,0 4,1 4,2 Turnbull; Dennis, 2004, p. 4-5.
  5. 5,0 5,1 Arduino, Fabio. «San Meinardo (Meinhard)» (en italià). [Consulta: 28 gener 2015].
  6. «Santi, beati e testimoni: San Meinardo (Meinahrd),Primo vescovo della Lettonia». [Consulta: 28 gener 2015].

Bibliografia[modifica]