Mel·lita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMel·lita
Mellite-242353.jpg
Mel·lita provinent de Luschitz (República Txeca)
Fórmula química Al2[C6(COO)6]·16H2O
Epònim mel
Classificació
Categoria substàncies orgàniques
Nickel-Strunz 10a ed. 10.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed. 10.AC.05
Nickel-Strunz 8a ed. IX/A.02
Dana 50.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Hàbit cristal·lí prismàtic bipiramidal allargat; forma nòduls i revestiments, de gra fi, massiu
Estructura cristal·lina a = 15.53 Å, c = 23.19 Å; Z = 8
Simetria tetragonal (4/m 2/m 2/m) ditetragonal dipiramidal
Color groc mel, marró daurat, marronós a vermellós
Exfoliació {011} imperfecta
Fractura concoidal
Tenacitat lleugerament sèctil
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor vítria, sedosa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Densitat 1,6
Propietats òptiques uniaxial (-), pot ser anormalment biaxial
Índex de refracció nω = 1.539 nε = 1.511
Birefringència δ = 0,028
Pleocroisme feble; O = marró groguenc; E = groc
Fluorescència groc pàl·lid a blau (ona curta i ona llarga)
Altres característiques piroelèctrica
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i auxiliary status: published before 1959 Tradueix
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La mel·lita és un mineral de la classe de les substàncies orgàniques. També és molt coneguda, en anglès, com a honey-stone (pedra mel). Va ser descoberta l'any 1789 a Artern, a l'estat de Turíngia (Alemanya). Rep el seu nom del llatí mel (mel) pel color del mineral.

Característiques[modifica]

L'estructura química de la mel·lita és d'una sal d'àcid orgànic, un derivat del benzè. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls prismàtics bipiramidals allargats. Els cristalls són translúcids, de color mel, que poden ser polits i facetats per formar gemmes. També s'hi troba de manera massiva. És un mineral tou, amb una duresa de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs. Té un baix pes específic, d'1,6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mel·lita pertany a "10.AC - Sals d'àcids orgànics: sals benzines" juntament amb els següents minerals: earlandita i pigotita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix com a mineral secundari molt poc comú en jaciments de carbó i lignit, que siguin rics en alumini típicament provinent de l'argila.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mel·lita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Mellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2014].