Mel Ferrer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMel Ferrer
Mel Ferrer in Lili trailer.jpg
Biografia
Naixement Melchor Gastón Ferrer
25 d'agost de 1917
Elberon, Nova Jersey (EUA)
Mort 2 de juny de 2008(2008-06-02) (als 90 anys)
Santa Bàrbara, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Nacionalitat Estats Units
Formació Universitat de Princeton
Activitat
Ocupació Productor de cinema, actor de cinema, director de cinema, periodista, guionista, actor de teatre, escriptor, actor de televisió i director de teatre
Activitat 1937 –  1998
Gènere Western Tradueix
Família
Cònjuge Elizabeth Soukutine (1971-2008)
Audrey Hepburn (1954-1968)
Frances G. Pilchard (1944-1950)
Barbara C. Tripp (1940-1943)
Frances G. Pilchard(1937-1939)

IMDB: nm0002072 Allocine: 762 Allmovie: p23232 TCM: 61179 IBDB: 40400
Musicbrainz: da2b248f-d8b6-4346-aaef-997b7cdfd228 Discogs: 1405940 Find a Grave: 27308740
Modifica les dades a Wikidata

Melchor Gastón Ferrer, conegut artísticament com a Mel Ferrer (Elberon, Nova Jersey, 25 d'agost de 1917 - Santa Bàrbara (Califòrnia), 2 de juny de 2008) va ser un actor, director de cinema i productor estatunidenc. Va participar en diverses pel·lícules memorables, però és més recordat pel seu matrimoni amb Audrey Hepburn.

Biografia[modifica]

Era fill d'un emigrant cubà, el cirurgià José María Ferrer, d'origen català i tota una autoritat en el tractament de la pneumònia, i que acabà dirigint l'Hospital St. Vincent de la ciutat de Nova York. La seva mare, Mary Matilda Irene Donohue, era una nord-americana amb ancestres irlandesos, filla d'un inversor de la industria del cafè. Ela havia sigut una figura destacada en el moviment per a derogar les lleis contra la venda i consum d'alcohol als Estats Units. L'actor tenia una germana gran que havia seguit els passos del seu pare en la medicina, la cardiòloga Irene Ferrer, que contribuí a millorar el cateterisme cardíac i l'electrocardiograma. El seu germà també seguí els passos paterns exercint com a cirurgià. La seva altra germana gran, Theresa Ferrer, destacà com a columnista de temes de religió en el diari "The New York Herald Tribune" i fou editora de la secció de educació de la revista Newsweek. Per part de la seva mare, la seva família destacava en l'entorn catòlic novaiorquès.

Va debutar als 23 anys com a actor a Broadway. El paper que el va portar a la fama va ser Lost Boundaries. Els seus principals èxits van ser pel·lícules d'època, com Scaramouche, Guerra i pau i La caiguda de l'Imperi Romà. Després va participar en dues pel·lícules de Marisol, la gran estrella del cinema espanyol: Cabriola (com a director) i La chica del Molino Rojo . Ja en la dècada de 1980 va participar com a estrella convidada en la famosa sèrie de televisió Falcon Crest.

Vida sentimental[modifica]

La seva vida sentimental va ser bastant moguda, es casà en cinc ocasions. Es va casar dues vegades amb Frances Gunby Pilchard. Posteriorment va estar 15 anys casat amb Audrey Hepburn amb qui va tenir un fill, Sean H. Ferrer, nascut el 1960 a Lucerna (Suïssa) també actor; aquest va ser el més rellevant des del punt de vista cinematogràfic.

Director a més d'actor[modifica]

El primer que s'ha de dir de Mel Ferrer és que sent un galà en algunes de les més celebrades pel·lícules, és molt possible que l'espectador mitjà el reconeix més en el seu rol de malvat. De la mateixa manera, malgrat que en la major part dels films de la seva filmografia restà exercint com a actor davant les càmeres, no s'ha d'oblidar que a més desenvolupà una intensa carrera com a productor i director. En la segona d'aquestes funcions acumula sis llargs metratges i sis capítols de sèries de televisió com, per exemple, el dedicat a Cyrano de Bergeràc en la sèrie Producer's Showcase, el 1955. Signà amb el seu nom real, Menció G. Ferrer, el llarg metratge The Girl of the Limberlost, de 1945, un drama romàntic. També es féu càrrec el 1950 de la direcció de la pel·lícula The Secret Fury, producció de cinema negre que protagonitzaren Claudette Colbert i Robert Ryan. Tornà al drama criminal per a dirigir Vendetta aquest mateix any, amb Faith Domergue com a protagonista i un guió del mestre de la novel·la negra W. R. Burnett adaptant una novel·la de Prosper Mérimée ambientada en la Còrcega del segle XIX, amb un pressupost que s'havia anat incrementant de manera proporcional als problemes del rodatge, assolint una xifra de quatre milions de dòlars, que era excepcional en el tipus de pel·lícula aparentment modesta del que es tractava. S'enfrontà amb seriosos problemes perquè el productor Howard Hughes no deixava de ficar el nas en el rodatge, el que havia fet que el film de la mà d'un director a un altra. Fou un fracàs de crítica i públic absolut, i vergonyós tant per al director com per al productor.

Un altra drama criminal, The Racket, protagonitzat el 1951 per Robert Mitchum, Lizabeth Scott i Robert Ryan, també el reclamà per a completar el treball del director originalment contractat per al projecte, John Cromwell, que havia dirigit l'obra en la que es basava la pel·lícula en els escenaris teatrals. Era una altra producció de Howard Hughes amb problemes que intentà fitxar al guionista Samuel Fuller també com a director, però fracassà. Ferrer no aparegué en els crèdits com a director, però si signà els seus altres dos treballs de llarg metratge, Green Mansions, de 1959, protagonitzat per la seva esposa Audrey Hepburn, junt amb Anthony Perkins, que fou un fracàs de públic notable per a la productora MGM amb Marisol com a protagonista el 1965.

Trencament amb la tradició familiar[modifica]

Mel Ferrer preferí seguir una carrera aliena a dels seus antecessors familiars, i optà per la interpretació des de l'adolescència, destacant en muntatges estudiantils que el portaren a guanyar algun premi a la Universitat de Princeton i debutant com a ballarí de cor a Broadway quan contava 21 anys d'edat després d'abandonar els seus estudis per treballar com a editor en un diari de Vermont. La seva carrera com a actor sobre els escenaris arrencà dos anys després dirigit per otto Preminger, però després de sofrir un atac de poliomielitis, canvià d'ocupació per treballar com a disc jokey a Texas i Arkansas i es prengué una temporada sabàtica a Mèxic per treballar en la seva novel·la El barret de Tito, que finalment s'edità el 1940.

Primer contracte cinematogràfic[modifica]

El seu primer contracte per al cinema el signà amb la productora Columbia Pictures i no com a actor, sinó com a director de diàlegs, el que el portà a arrancar aquesta carrera darrera les càmeres comentada al principi d'aquest text. Però no s'havia acomiadat de la seva carrera com a actor i retornà als escenaris de Broadway en diversos treballs a mitjan anys 1940, exercint com a director del muntatge de Cyrano de Bergerac protagonitzat per José Ferrer, que malgrat la coincidència de cognoms no era família seva. En el cinema treballà com assistent de direcció de John Ford a The Fugitive, pel·lícula en que interpretà un petit paper, arrencant així la seva carrera com a actor en el cinema, que prosseguí més seriosament interpretant la polèmica Lost Boundaries , on donava vida a un home negre que es fa passar per blanc.

Filmografia[modifica]

Mel Ferrer i Audrey Hepburn el 1955

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de maig de 2019. (ISSN: 2172-0517)