Melamp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Melamp (escriptor)».

Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos Μελάμπους) fou un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene. Es diu que entenia el llenguatge dels animals i després d'escoltar-los feia els seus vaticinis. També destacà en l'art de la medicina. Fou considerat el primer mortal que tenia poders profètics i el primer que va practicar la medicina i va establir el culte de Dionís a Grècia. Amb el seu germà Biant arribà a Pilos, on Neleu havia promès la mà de la seua filla Pero a qui li portés els bous d'Íficle, (o de Fílac, el seu pare), rei de la Ptiòtida. Melamp ho aconseguí per encàrrec del seu germà, després d'enganyar el terrible gos que els vigilava, i Neleu concedí ladonzella a Biant a canvi dels bous. També anà a Argos, on guarí la follia de les filles de Pretos. En recompensa, Pretos li donà un terç del seu regne i una de les filles (Lisipe o, segons altres, Ifianassa) en matrimoni, i fou el pare de Manti i Antífates. A Egostena a la Megàrida hi havia un santuari i una estàtua seva i se celebrava un festival anyal en el seu honor.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 145. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997 ISBN 84-297-4146-1.