Melancolia (Edvard Munch)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaMelancolia
Melankoli
Edvard Munch - Melancholy (1894).jpg
Tipus sèrie pictòrica
Artista Edvard Munch
Data creació 1894
Tècnica Oli sobre tela
Estil expressionisme i simbolisme
Dimensions 72 (Alçada) × 98 (Amplada) cm
Col·lecció Col·lecció privada
Modifica les dades a Wikidata

Melancolia, en noruec Melankoli, també conegut com a Jappe a la Platja, Gelosia o Vespre, és una pintura de l'artista noruec Edvard Munch, dins l'estil impressionista, del que hi va pintar diverses variants a l'oli sobre tela durant el període 1891–1896. La pintura descriu un home amb el cap recolzat a la mà en un estat d'ànim pensatiu a la vora de la línia d'una costa. La inspiració per la pintura fou una aventura romàntica infeliç que va viure l'amic de Munch, Jappe Nilssen; es veu la figura d'un home malenconiós a la dreta del quadre i el seu estat d'ànim està representat per la línia de costa ondulant i l'horitzó que s'estenen cap a l'esquerra. Els crítics suggereixen que també hi ha al·lusions eròtiques, potser en la presència de la lluna reflectida a l'aigua. El paisatge representa la platja d'Åsgårdstrand, a Vestfold, on Munch va comprar una casa per passar els estius, a partir de l'any 1889.[1]

Descripció[modifica]

Melancolia, 1892, a la Nasjonalgalleriet (Oslo)

En general, a totes les versions, a la vora frontal de l'àrea de la imatge es troba un escampat on hi ha una figura masculina en una platja pedregosa,[2] amb el cap recolzat a la mà, en un posat clàssic de la malenconia.[3] La versió de 1892 es diferencia de les altres per la forma en que l'home està completament empès a la cantonada inferior dreta, on la direcció de la mà reforça un moviment fora del quadre.[4] Aquesta posició a la cantonada dirigeix ​​l'atenció de l'espectador cap enrere, cap al paisatge, que es converteix així en una part d'una imatge equivalent.[5] En la part superior de la imatge es reconeixen tres figures, una parella i un home amb uns rems sobre una passarel·la, a l'extrem de la que hi ha la forma d'un vaixell groc. La línia de costa es corba i segueix pel darrere creant una sensació de profunditat junt amb els arbres i núvols del fons representats.[3]

La primera versió de la pintura de 1891 és una barreja de diferents tècniques de pintura en colors pastel i llapis sobre la tela, amb trossos sense pintar, fet que li dóna a la imatge, d'acord amb Hans Dieter Huber, un efecte sec alhora fresc.[6][7] Les pintures a l'oli posteriors conserven les formes planes amb contorns simplificats, que recorden el sintetisme. No hi ha perspectiva aèria i l'ombrejat, només en el cap i les mans de l'home, mostren plasticitat tridimensional.[8]

Referències[modifica]

  1. Lombardi, Laura. From Realism To Art Nouveau. Nova York: Sterling Pub, 2009. ISBN 1-4027-5926-6. 
  2. Arne Eggum: Die Bedeutung von Munchs zwei Aufenthalten in Frankreich 1891 und 1892, p. 124–125.
  3. 3,0 3,1 Reinhold Heller: Edvard Munch. Leben und Werk. Prestel, München 1993. ISBN 3-7913-1301-0, p. 52–53.
  4. Matthias Arnold: Edvard Munch. Rowohlt, Reinbek 1986. ISBN 3-499-50351-4, p. 44.
  5. Ulrich Wiesner: Munchs Inszenierung symbolischer Konstellationen. In: Edvard Munch. Liebe, Angst, Tod. Kunsthalle Bielefeld, Bielefeld 1980, ohne ISBN, p. 440.
  6. Hans Dieter Huber: Edvard Munch. Tanz des Lebens. Reclam, Stuttgart 2013, ISBN 978-3-15-010937-3, p. 48–49.
  7. Reinhold Heller, Edvard Munch. Leben und Werk. Prestel, München 1993. ISBN 3-7913-1301-0, p. 53.
  8. Reinhold Heller: Edvard Munch. Leben und Werk. Prestel, München 1993. ISBN 3-7913-1301-0, p. 53–54.