Melcior Rodríguez d'Alcàntara i Elias
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Melchor Rodríguez de Alcántara 23 gener 1855  Barcelona |
| Mort | juny 1919 (64 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació professional | Conservatori del Liceu |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositor, crític |
| Influències | |
| Influències en | |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
Obres destacables Simfonia-allegro Nocturn Marxa Heroica La Pastoreta | |
 | |
Melcior Rodríguez d'Alcàntara i Elias o Melchor Rodríguez de Alcántara [1] (Barcelona, 23 de gener del 1855 -26 de juny del 1919) va ser un compositor, pianista, professor, crític musical[2] i gran excursionista.[3][4]
Va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Josep Maria d'Arteaga i Pereira i C.G. Vidiella, i completà la seva formació estudiant orgue amb Primitiu Pardàs i Font. Va ser cofundador del Centro Musical (1886) i, juntament amb Josep Garcia i Robles portà la direcció artística de l'Associació Musical de Barcelona (Rodríguez la presidí el 1889-1890 i Garcia el 1901); ambdós tingueren molta relació amb la família d'Eusebi Güell i participaren en vetllades musicals i concerts a casa seva.[5] Rodríguez va ser professor d'un gran nombre de futurs pianistes, com Montserrat Sampere i Mateu i Ònia Farga i Pellicer.
El mestre Rodríguez d'Alcántara era un concertista de piano d'anomenada, i també va exercir d'organista de la catedral de Barcelona. Com a compositor fou autor de peces per a piano, sextet de corda i orquestra simfònica. Va escriure crítiques musicals a La Renaixensa, i quan aquesta revista desaparegué el 1905 va passar a fer la mateixa tasca a La Il·lustració Catalana i a La Vanguardia (entre 1911 i 1913).[6] Manuel Urgellès el recorda al seu in memoriam a la portada de La Vanguardia com «un músic molt talentós i distingit critic» […] «de cognom poc català, ho era, no obstant això i de vegades fins a l'exageració. Sentia per a Catalunya una veritable idolatria.»[3]
Obres[modifica]
- Adagio (1882), per a quartet
- Balada, romanza sin palabras (1915), per a piano
- Berceuse (1887), per a piano
- Carnavalesca, òpera
- Cercavila (1894), per a orgue i conjunt de corda
- Elegia en honor de Joaquim Maria Bartrina (1881)
- La Filadora, glossa per a piano de la cançó popular
- Hoja de Álbum (1899), versions per a piano a quatre mans i per a orquestra; enregistrada pel pianista Melani Mestre en el disc compacte En un saló català: música catalana del segle xix per a piano (Sabadell: La mà de guido, 2004)
- Marcha Heroica (1893), per a orquestra
- Mascarada (1906), per a orquestra
- Nocturn (1891), per a instruments de corda
- La Pastoreta (1900), glossa per a piano de la cançó popular
- Polonaise, ob. 13 (1878), per a piano
- Romanza en Mi mayor, per a piano
- Romanza sin palabras (1886)
- Serenata pasacalle (1892), per a orquestra
- Simfonia-Allegro, per a orquestra
- Tercera romanza sin palabras, obra 62 (1888), per a piano, dedicada a C.G.Vidiella
Referències[modifica]
- ↑ A principis del segle xx La Vanguardia va emprar la forma castellana «Melchor de Alcántara» ([1]). Ell mateix signa amb la forma apostrofada al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya que també és utilitzada per la Gran Enciclopèdia Catalana, la Gran Enciclopèdia de la Música i el CANTIC.
- ↑ «Melcior Rodríguez d'Alcàntara i Elias». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Urgellés, Manuel «Necrologia Melchor Rodríguez de Alcántara» (en castellà). La Vanguardia, 21-07-1919, pàg. 1-2.
- ↑ «continuació necrologia». La Vanguardia, 21-07-1919, pàg. 2.
- ↑ «En honor de S.A. la infanta Doña Paz — Concierto en casa de los condes de Güell» (en castellà). La Vanguardia, 18-11-1911.
- ↑ «Necrològica» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 27-06-1919.