Melicertes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeMelicertes
Tipus divinitat marina de la mitologia grega
Dades personals
Sexe home
Família
Mare Ino
Pare Atamant
Germans Learc
Modifica dades a Wikidata
Ino i Melicertes, Pierre Granier

Segons la mitologia grega, Melicertes (en grec antic Μελικέρτης), era un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino. La seva mare l'arrossegà amb ella quan es va precipitar al mar. Ino es va transformar en la deessa Leucòtea i Melicertes en el déu Palèmon.

Hi ha diverses versions de la mort de Melicertes i de la seva divinització. De vegades s'explicava que el seu pare, Atamant, l'havia llançat a una olla d'aigua bullent, de dins de la qual l'havia tret la seva mare, que desesperada se suïcidà. Altres vegades, la mateixa Ino l'havia posat dins de l'olla i després s'havia llançat al mar amb el cadàver del seu fill als braços. Altres versions deien que havia fugit amb la criatura viva i s'havien ofegat tots dos. Els Jocs Ístmics se celebraven en honor de Palèmon.

Es deia també, que a l'indret on Ino es va llençar a l'aigua, entre Mègara i Corint, un dofí havia dut fins a la costa el cos de Melicertes i l'havia penjat d'un pi. Sísif, el germà d'Atamant, que aleshores era rei de Corint, trobà el cos i va ordenar que li donessin sepultura. Per indicació d'una nereida va instaurar un culte a Melicertes amb el nom de Palèmon, i va fundar els Jocs Ístmics com a jocs guerrers funeraris en el seu honor.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 353. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 146. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melicertes Modifica l'enllaç a Wikidata