Melilot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMelilot
Melilotus officinalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font demelilot Modifica el valor a Wikidata
Planta
Color de les florsgroc Modifica el valor a Wikidata
Tipus de fruitTeca (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuTrifolieae
GènereMelilotus
EspècieMelilotus officinalis Modifica el valor a Wikidata
(L.) Pall.
Nomenclatura
BasiònimTrifolium officinale Modifica el valor a Wikidata

El melilot (Melilotus officinalis) és una mala herba però també hi ha varietats conreades com a farratgeres.

Morfologia[modifica]

M. officinalis a la Serra de Castelltallat, la majoria de les fulles estan menjades per insectes

Planta de la família abans coneguda com a lleguminoses i actualment com a fabàcies o Fabaceae. Pertany al gènere "Melilotus" el qual també té altres espècies com per exemple "Melilotus alba" planta molt similar però amb flors blanques. És una herba normalment biennal, de fins a 1,5 m. Fulles alternes trifoliades amb folíols obovats el·líptics de marge dentat. Flors en raïms de 30 a 70 flors cadascun, petites de 4 a 7 mm de longitud i de color groc. Fruit en llegum curt de 3 a 5 mm amb una o dues llavors. Floreix en un llarg període des de mitjan primavera fins a principi de la tardor

Danys[modifica]

És una mala herba invasora. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quedi un tros propaguen la planta. En ser una mala herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu i el fa desaparèixer. En el cas dels cereals pot impedir la recol·lecció, ja que les seves tiges continuen verdes i resistents a ser tallades quan el ceral ja està sec i llest per a ser collit.

Control[modifica]

En tractar-se d'una planta lleguminosa és sensible a molts herbicides. En ser una planta bianual el control efectiu pot necessitar actuar contra ella durant dues campanyes.

Anticoagulant[modifica]

Aquesta llegum és comunament coneguda per la seva olor dolça, que és causada per la presència de cumarina en els seus teixits. Cumarina, tot i que és responsable de l'olor dolça del fenc i herba acabada de segar, té un sabor amarg, i, com a tal, possiblement actua com un mitjà de la planta que desincentivar el consum dels animals [1] Els fongs (incloent Penicillium, Aspergillus, Fusarium ' ', i' 'Mucor' '[2]) poden convertir la cumarina en dicumarol, un tòxic anticoagulant. En conseqüència, dicumarol es pot trobar en el melilot en descomposició, i va ser la causa de l'anomenada malaltia melilot, descrita per Frank Schofield en el bestiar en la dècada de 1920[3] i estudiada per Karl Paul Link i el seu equip en la dècada de 1940 descobrint la warfarina.[4] Algunes varietats del melilotus (trèvol dolç) s'han desenvolupat amb baix contingut de cumarina i són més segurs per al farratge i ensitjat [5]

Distribució[modifica]

Es troba en el Centre i sud d'Europa, Àsia i Nord d'Àfrica. Introduïda en altres regions (Amèrica del Nord, Austràlia, Nord d'Europa, etc.).

Com necessita unes terres amb bona fondària i un clima relativament humid aquesta espècie manca en les contrades més àrides i també les més fredes dels Països Catalans.

Altres usos[modifica]

  • Cultivada per obtenir el glucòsid cumarina
  • Planta conreada com farratgera en llocs amb clima humit i subhumit. És adaptable a molts diferents tipus de sòls i fins i tot els lleugerament salins. Les seves arrels fixen nitrogen.
  • Com a planta medicinal se li atribueixen usos diürètics i per regular la circulació de la sang.

Referències[modifica]

  1. «Phytochemicals.info:Coumarin». [Consulta: 26 novembre 2011].
  2. Edwards WC, Burrows GE, Tyr RJ: 1984, Toxic plants of Oklahoma:clovers. Okla Vet Med Assoc 36:30-32.
  3. «Dicoumarol (moldy sweet clover) toxicosis in a group of Holstein calves». J Vet Diagn Invest 7:420-422, 1995.
  4. Overman, R. S .; Stahmann, M. A .; Huebner, C. F .; Sullivan, W. R .; Spero, L .; Doherty, D. G .; Ikawa, M .; Graf, L. H .; Roseman, S .; Link, K. P. «[http: //www.jbc.org/content/153/1/5.full. pdf Studies on the hemorrhagic sweet clover disease. III. Anticoagulant activity and structure in the 4- hydroxycoumarin group]». Journal of Biological Chemistry, 153, 1944, pàg. 5-24.
  5. «Sweet clovers: What is the difference between yellow sweet clover and white sweet clover?».