Melilotus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuMelilotus
Melilotus officinalis - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-093.jpg
Melilotus officinalis
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
SubfamíliaFaboideae
GènereMelilotus
L.
Nomenclatura
Gènere del nom científic d'un gènere taxonòmic masculí
Modifica les dades a Wikidata

Melilotus és un gènere de plantes amb flors de la família de les fabàcies. Els seus membres són plantes cultivades o bé males herbes dels camps cultivats. Són espècies originàries d'Europa i Àsia, i actualment s'han estès per tot el món.

Usos[modifica]

Els Melilotus són aliment de diverses larves de lepidòpters, com les del gènere Coleophora.

Es fan servir sovint com a adob verd perquè, colgant-les, les plantes retornin al sòl el nitrogen que han fixat els microorganismes simbiòtics de les seves arrels. Precisament, una de les espècies de Rhizobium s'anomena Rhizobium meliloti.

Anticoagulant[modifica]

Aquest llegum és comunament conegut per la seva olor dolça, causada per la presència de cumarina als seus teixits. La cumarina, tot i que és responsable de l'olor dolça del fenc i de l'herba acabada de segar, té un sabor amarg, i, com a tal, possiblement actua com un mitjà de la planta per desincentivar el consum dels animals.[1] Els fongs (incloent-hi Penicillium, Aspergillus, Fusarium, i Mucor [2]) poden convertir la cumarina en dicumarol, un tòxic anticoagulant. En conseqüència, el dicumarol es pot trobar en el melilot en descomposició, i va ser la causa de l'anomenada malaltia melilot, descrita per Frank Schofield en el bestiar en la dècada de 1920[3] i estudiada, en la dècada de 1940, per Karl Paul Link i el seu equip, que van descobrir la warfarina.[4] Algunes varietats del melilot (trèvol dolç) s'han desenvolupat amb baix contingut de cumarina i són més segurs per al farratge i l'ensitjat [5]

Espècies[modifica]

Als Països Catalans són espècies autòctones les següents:[6]Melilotus altissima, M. neapolitana, M. indica, M. italica, M. alba, M. sicula, M. infesta, M. sulcata, M. segetallis, M. elegans i M. officinalis.

Melilotus albus
Melilotus altissimus
Melilotus dentatus
Melilotus elegans
Melilotus hirsutus
Melilotus indicus
Melilotus infestus
Melilotus italicus
Melilotus macrocarpus
Melilotus messanensis
Melilotus neapolitanus
Melilotus officinalis
Melilotus polonicus
Melilotus segetalis
Melilotus serratifolius
Melilotus speciosus
Melilotus suaveolens
Melilotus sulcatus
Melilotus tauricus
Melilotus wolgicus

Referències[modifica]

  1. «Phytochemicals.info:Coumarin». [Consulta: 26 novembre 2011].
  2. Edwards WC, Burrows GE, Tyr RJ: 1984, Toxic plants of Oklahoma:clovers. Okla Vet Med Assoc 36:30-32.
  3. «Dicoumarol (moldy sweet clover) toxicosis in a group of Holstein calves». J Vet Diagn Invest 7:420-422, 1995.
  4. Overman, R. S .; Stahmann, M. A .; Huebner, C. F .; Sullivan, W. R .; Spero, L .; Doherty, D. G .; Ikawa, M .; Graf, L. H .; Roseman, S .; Link, K. P. «[http: //www.jbc.org/content/153/1/5.full. pdf Studies on the hemorrhagic sweet clover disease. III. Anticoagulant activity and structure in the 4- hydroxycoumarin group]». Journal of Biological Chemistry, 153, 1944, pàg. 5-24.
  5. «Sweet clovers: What is the difference between yellow sweet clover and white sweet clover?».
  6. Flora dels Països catalans Bolòs i Vigo Barcelona 1980

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melilotus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. ILDIS as of November 2005
  2. Five Acres and Independence by M.G. Kains. 1973.