Melings
Els Melings (Melingoi o Milingoi, grec Μηλιγγοί) foren una tribu eslava que es va establir al Peloponès al sud Grècia durant l'edat mitjana. A les primeres dècades del segle vii, les tribus eslaves (Sclaveni) es van establir a tot els Balcans després del col·lapse de la defensa de la frontera del Danubi de l'Imperi Romà d'Orient i alguns grups van arribar fins al sud del Peloponès.[1] Els Sclaveni sovint es van assentar en grups reduïts (és a dir, famílies i clans) i el seu impacte demogràfic a la Grècia continental fou feble i difús.[2] D'aquests sclavoni es coneixen dos grups pel nom, per fonts posteriors: els Melingoi i els Ezeritai; els melings o Melingoi es van establir als vessants occidentals del mont Taygetos. Es desconeix l'origen i l'etimologia del nom "Melingoi".[3]
Història[modifica]
Igual que els Ezeritai, els Melingoi s'esmenten per primera vegada al De administrando imperio , un manual sobre l'estat escrit per l'emperador bizantí Constantí VII Porfirogènit (r. 945-959). L'emperador registra que en el seu temps van pagar un tribut de 60 nomismata d'or, però que després d'haver-se revoltat i de ser derrotats, durant el regnat de Romà I Lecapè (regnat 920–945), per l'estrateg Krinites Arotras, van haver de pagar 600 nomismata .[4] Sota el domini bizantí, els Melingoi van conservar una existència autònoma, però van adoptar el cristianisme i es van convertir en un poble hel·lenitzat en llengua i cultura.[5]
Durant el període de la dominació franca dels segles xiii–xiv, van ser emprats tant pels senyors francs del Principat d'Acaia com pels grecs bizantins del despotat de Morea com a soldats. Per exemple, segons la Crònica de Morea , el príncep Guillem II de Villehardouin (regnat 1246–1278) va atorgar al "gran" droungos [6] la "exempció pels Melingoi de tots els deures excepte el servei militar.[4] Els Melingoi encara estan atestats durant la dècada de 1330 en diverses inscripcions del fundador adscrites a esglésies de Lacònia. Un d'ells, Constantí Spanes, de la notable família Spanes, s'anomena tzaousios dels droungos dels Melingoi, la qual cosa implica la seva existència continuada com a comunitat separada. N. Nicoloudis identifica el tema baixmedieval i medieval de Kinsterna o Giserna (del llatí cisterna) amb la zona dels Melingoi al nord-oest península de Mani.[4] [7]
Referències[modifica]
Cites i notes[modifica]
- ↑ Kazhdan 1991, pàg. 1620, 1917.
- ↑ Trombley 1993, pàg. 438-439.
- ↑ Kazhdan 1991, pàg. 772, 1334.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kazhdan 1991, pàg. 1334-1335.
- ↑ Kazhdan 1991, pàg. 1335, 1620.
- ↑ Droungos fou originalment en l'època tardo romana i bizantina un terme de un contigent militar equivalent a un batalló però al segle xii el significat va ser aplicat a certes zones de muntanya o zigos i aplicat a àrees muntanyoses de la Grècia continental i a les milícies destinades a guardar els passos d'aquestes muntanyes (anteriorment clisura)
- ↑ Nicoloudis 2003, pàg. 85-89.
Fonts[modifica]
- Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford: Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6.
- Nicoloudis, N. «The 'Theme of Kinsterna'». A: Porphyrogenita – Essays on the History and the Literature of Byzantium and the Latin East in honour of Julian Chrysostomides. Aldershot and Burlington: Ashgate Publishing Limited, 2003, p. 85–89. ISBN 978-0-7546-3696-0.
- Trombley, Frank R. «Byzantine "Dark Age" Cities». A: John S. Langdon. ΤΟ ΕΛΛΗΝΙΚΟΝ: Studies in Honor of Speros Vryonis, Jr: Vol. 1: Hellenic Antiquity and Byzantium. New Rochelle, NY: Artistide D. Caratzas, 1993, p. 429–450.