Melitòpol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMelitòpol
Мелітополь
Bandera de Melitòpol Escut de Melitòpol
Melitopol.jpg
Estació de tren

Localització

46° 50′ 00″ N, 35° 22′ 00″ E / 46.833333333333°N,35.366666666667°E / 46.833333333333; 35.366666666667
Estat Ucraïna
Oblast Província de Zaporíjjia
Població
Total 154.992 (2017)
• Densitat 3.121,06 hab/km²
Gentilici Melitopolità, melitopolitana
Llengua ucraïnès i rus
Geografia
Superfície 49,66 km²
Altitud 38 m
Història
Anterior Novoaleksàndrovka (fins al 1842)
Fundació 1784
Organització i govern
• Alcalde Serhiy Minko
Indicatius
Codi postal 72300
Fus horari
Codi KOATUU 2310700000
Altres dades
Agermanament

Web http://www.mlt.gov.ua/
Modifica dades a Wikidata

Melitòpol (en ucraïnès: Мелітополь, en rus: Мелитополь, en grec: Μελιτόπολις — «ciutat de la mel») és una ciutat de la Província de Zaporíjia al sud-est d'Ucraïna. Està situada al riu Molotxna que flueix a través de la vora oriental de la ciutat i se'n va al Limàn del Molotxna, que llavors s'uneix amb el mar d'Azov.

Melitòpol és una ciutat d'importància regional (la segona ciutat més gran després del centre regional). Geogràficament, la ciutat es troba al sud-est d'Ucraïna, a la cruïlla de dues carreteres europees E58: Viena - Újhorod - Kíev - Rostov-na-Donú i E105: Kirkenes - Sant Petersburg - Moscou - Kíev - Ialta. La línia ferroviària electrificada d'importància internacional passa per Melitòpol. El 80% de les línies de trens de passatgers passen per cap al seu destí de les ciutats de Crimea. Melitòpol també es diu "la porta d'entrada a la península de Crimea", a causa que en l'època d'estiu el trànsit rodat a la ciutat arriba al nivell de 45.000 vehicles per dia, en direcció a la costa del mar d'Azov i el Mar Negre. Abans de dir-se Melitòpol, fins a l'any 1816 es deia "Kiz-Yar", i l'any 1842 el seu nom es va canviar per "Novoaleksàndrovka". A 10 km de la ciutat hi ha un monument natural anomenat Kamianà Mohila que literalment vol dir "la tomba de pedra".

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Melitòpol és continental temperat, amb estius secs i calorosos, les sequeres i vents secs estan presents amb freqüència, els hiverns són relativament freds amb poca neu, de vegades es produeixen tempestes de pols. La temperatura mitjana anual és de + 9,4°С. La temperatura de l'aire mitjana del mes més fred (gener) varia de -3,5 a -4,5°С, en canvi la temperatura del mes més càlid (juliol) és de 22,5 a 23,5 °C. La precipitació mitjana anual és de 400 a 450 mm. El període lliure de gelades és de 180 a 185 dies. El començament de la primavera es considera la transició estable de la temperatura mitjana diària de l'aire més de 0 °C. Al Melitòpol això passa a principis de març. L'estiu comença al 10 de maig i dura entre 126 i 138 dies, de vegades dura més, fins a mitjans de setembre. Les precipitacions són en forma de tempestes intermitents. Aproximadament un de cada dos o tres estius és càlid i sec. Tardor és una època de l'any, en la qual la temperatura diària de l'aire està per sota de + 15°С. Això passa durant els dies del 10 al 30 de setembre. A finals de setembre - principis d'octubre, s'observen les primeres gelades. Les precipitacions es cauen en forma de pluja, i de vegades en forma de petites nevades. Melitòpol està dominat pels vents del nord-est. Es caracteritza per la recuperació de calor amb temps clar i tranquil (Estiuet de Sant Martí).

Història[modifica | modifica el codi]

Al llarg dels segles, a les estepes de Melitòpol van viure diversos pobles nòmades: escites (des del segle VII aC), huns (des del segle IV aC), àvars (des del segle VI), khàzars (a partir del segle VIII) petxenegs (des del segle X), cumans (des del segle XI) i els tàrtars (des del segle XIII). S'han trobat nombrosos artefactes de l'època escita: petròglifs de diferents períodes històrics (del XXIV-XXII segles aC fins als segles X-XII aC).

El 1783, el territori va ser incorporat a l'Imperi rus. El 1784 va ser creat el districte de Melitòpol, el centre del qual havia de ser la ciutat del mateix nom. De totes maneres, no es va fundar a causa de la baixa densitat de la població. Als finals del segle XVII - principis del segle XIX al lloc de Melitòpol d'avui hi havia el poble nogai Kiz-Yar, després el poble de Novoaleksàndrovka. Sobre quin any es considera el fonament de Melitòpol, no hi ha consens, i diuen diferents anys entre 1784 i 1814. El 1842 Novoaleksàndrovka va ser transferit a la categoria de les ciutats, i el seu nom es va canviar per Melitòpol. Amb l'arribada de nombrosos jueus, la ciutat va començar a créixer ràpidament, en gran part gràcies a la seva posició a l'encreuament de diverses vies de transport, sobretot el ferrocarril (a partir de 1874, exportant el gra i la farina).

Gravat que representa Novoaleksàndrovka

Des de finals del segle XIX la indústria de Melitòpol va créixer ràpidament. Juntament amb els tallers artesanals van aparèixer grans fàbriques, com la dels germans Klassen de la producció de maquinària agrícola, la de Zaferman de la producció de motors de petroli, etc. En el 1889, a Melitòpol hi havia 14 fàbriques. En 1920 - 1930 Melitòpol va seguir creixent com a centre industrial i cultural de la regió, amb noves empreses i nous edificis educatius. La població de la ciutat va créixer ràpidament. Tanmateix, Melitòpol va patir molt de la fam de 1921-1922 i la de 1932-1933, així com de les repressions del règim estalinista. Cap al 1897 més del 42% de la població eren jueus (6.563 persones). El 1921 ja eren 13180. Bàsicament en el segle XIX es dedicaven al comerç i l'artesania, i tenien més de 30 botigues, magatzems, cellers, tavernes i tallers de treballs manuals. Al final del segle XIX a Melitòpol va créixer molt el comerç de gra (incloses les exportacions de blat), cuir, llana i altres productes. En 1889 va ser inaugurat l'Hospital Jueu de Melitòpol. El 1910, els jueus tenien 20 sinagogues, 4 escoles privades, dos cementiris i prop de 200 botigues. El 1914 van actuar les impremtes de N. Z. Lempert, T. Lifšits, G. YA. Kazinets, M. B. Vayner, destil·leria d'Altšúler i Šteiner, una ferreteria i altres fàbriques. L'única farmàcia de la ciutat era dels jueus, com també un cinema, l'oficina tècnica, molins, botigues, magatzems i 20 fàbriques: 12 d'elles de calçat.

Antiga catedral de l'Alexandre Nevski de Melitòpol a principis del segle XX. A la dècada del 1930 la catedral va ser destruïda

Melitòpol durant la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El 6 d'octubre de 1941, durant la Segona Guerra Mundial, Melitòpol va ser ocupat pel Wehrmacht. El 13 d'octubre de 1941 tota la població jueva restant de Melitòpol (2.000 homes, dones i nens) van ser assassinats per Einsatzgruppen. Com a resultat, després de la guerra, cap al 1959 només quedaven 2500 jueus, o bé 2,7%.[cal citació] El 23 d'octubre de 1943 les tropes soviètiques sota el comandament del tinent general Tolbúkhin van alliberar la ciutat.

Melitòpol després de la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Els primers anys de la postguerra es van dedicar a la restauració de la ciutat devastada per la guerra. Les empreses industrials van ser restaurades i reconstruïdes. Un major desenvolupament de la indústria de la ciutat es va deure principalment a l'enginyeria mecànica; es va organitzar la producció de sistemes de refrigeració industrial, el sistema de propulsió dels automòbils "Zaporòžets" i altres equips. El segon sector important de la ciutat segueix sent la indústria d'aliments i el processament dels productes agrícoles de la regió. A la primera dècada de la independència d'Ucraïna, l'economia de la ciutat, com de tot el país, va experimentar una profunda crisi. Les empreses de la ciutat van reduir significativament els volums de producció, i algunes empreses es van aturar per complet. Greu problema va ser (i segueix sent) el de l'atur. En 2004-2005, a Melitòpol es van produir grans explosions de dipòsits d'artilleria; com a resultat, molta gent va quedar intoxicada o ferida.[cal citació]

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

La Tomba de Pedra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Kamianà Mohila

Kamyana Mohyla (ucraïnès: Кам'яна Могила; rus: Каменная могила) traduït literalment com la Tomba de Pedra, és un lloc arqueològic situat a la vall del riu Molotxna. Es troba a uns 12 km de Melitòpol. És un lloc està compost per un grup aïllat de blocs de pedra sorrenca, que poden arribar fins a quatre metres d'altura, distribuïts per una superfície d'uns 3.000 metres quadrats. Una llegenda nogai diu que la Tomba de Perda és el resultat d'una baralla entre dos bogatyr, que van començar a llançar pedres els uns als altres. Es creu que és l'únic aflorament de pedra arenisca en l'àrea. Les pedres i les parets de les coves de la Tomba de Pedra estan cobertes per una enorme quantitat de símbols i dibuixos. Aquí s'han trobat els fragments d'escriptura més antics coneguts.

Les fonts curatives del poble Terpènie[modifica | modifica el codi]

En aquella part del poble Terpènie la qual es troba a prop de Melitòpol, a una altitud de 45 metres sobre el nivell del mar, hi ha un petit llac anomenat "fonts curatives".[1] Gairebé al cim de la muntanya hi ha 5 fonts amb aigua freda. L'aigua de font flueix entre pedres a un petit llac natural. Segons alguns informes, aquesta aigua té propietats curatives a causa de la presència dels ions de plata. Abans l'aigua va fluir al llac a través d'un túnel natural, que era una molt llarg i ample. L'aigua agafada d'aquesta font no es podreix durant molts anys. Als anys 90 al puig vingueren els monges, que organitzaren les fonts, i les donaren els noms dels sants.

El Parc del Gorkiy[modifica | modifica el codi]

El 1927 va començar la història del parc. Al principi el territori era de 7 hectàrees. Llavors, el parc es va expandir fins a 31 ha. Durant els anys de la guerra, moltes vegades el parc es convertí en un camp de batalla, la zona verda i les construccions van patir danys greus. El 1960 el parc va ser restaurat. Al parc hi ha unes 10 atraccions. A part d'això el parc té una sala de billar, un museu de la història del parc, sales de dansa, cafès i un cinema 3D. El 2005 i 2006, el parc de Melitòpol va ser un dels vuit parcs d'Ucraïna. Aquests parcs han rebut el premi "l'Arbre Daurat" per aconseguir l'èxit excepcional en el seu treball.

Els millors productes[modifica | modifica el codi]

La mel i les cireres[modifica | modifica el codi]

Melitòpol es coneix com a la “ciutat de la mel”. La ciutat té un Centre d'apiteràpia (tractament de malalties amb productes de la mel). Aquí hi ha un museu únic de les abelles.[2] Amb cera es fan espelmes i objectes de regal. Melitòpol també s'ha guanyat la fama com a Ciutat de les Cireres. En el territori metropolità hi ha l'Institut d'Investigació Científica Horticultura de Regadiu, de l'Acadèmia Ucraïnesa de Ciències Agràries, que es dedica professionalment a la selecció de fruites d'os (cireres, albercocs, préssecs, etc.). Aquest institut és l'únic a tota l'ex-Unió Soviètica. Al centre mateix de la ciutat hi ha cirerers negres experimentals. Un símbol de Melitòpol és Melitòpolskaya Čeréšnya (vol dir la Cirera de Melitòpol). La ciutat és coneguda per aquest tipus de cirera. També hi ha un equip de futbol de la ciutat que es diu Melitòpolskaya Čeréšnya. Les cireres són exportades a països com Alemanya, França, Rússia i altres països de l'antiga Unió Soviètica.

Els albercocs[modifica | modifica el codi]

Els albercocs de Melitòpol són una varietat d'albercoc molt primerenca, i de selecció ucraïnesa. La maduració és del 20 al 25 de juny. La coloració de la fruita és groga. Els albercocs tenen un agradable sabor i l'aroma és dolç. Els fruits són transportables. La varietat d'albercoc “Melitòpolskiy rànniy” (fruit primerenc del Melitòpol) està creada a Ucraïna, i aclimatat a Melitòpol, apte per al cultivar en totes les regions del país. La fruita té un alt rendiment.

Esglésies i llocs de culte[modifica | modifica el codi]

Els llocs de culte a Melitòpol hi són presents des del 1816. Abans de la Revolució Russa de 1917 la ciutat tenia moltes esglésies ortodoxes i sinagogues jueves, però totes foren tancades a les primeres dècades del govern soviètic. La ciutat té 10 capelles i temples ortodoxos, així com el Monestir de Sant Saba, i uns quants temples, cases de pregària i centres religiosos d'altres religions. Se segueix amb la construcció d'uns quants temples.

Història[modifica | modifica el codi]

Temples del Melitòpol pre-revolucionari[modifica | modifica el codi]

Catedral de l'Alexandre-Nevski, fundada el 1899 i destrossat a mitjans dels anys 1930.

Les primeres esglésies a la ciutat foren fundades quan Melitòpol encara es deia Nova Aleksàndrovka i era un poble. En 1816 al poble es fundà una casa de pregària feta de fusta, santificada al nom del sant Alexandre Nevski. En 1830 fou construïda una església de pedra amb la cúpula de fusta. En 1861 l'església més important de Melitòpol es convertí en la catedral i es santificà en nom d'Aleksandre Nevski. En 1899 es fundà el nou edifici de la catedral.

Durant el període pre-revolucionari també funcionava l'església de casa a l'edifici d'una escola de debò. En 1875 fou santificada en nom dels sants Kirill i Mefodi. La vinguda de l'església es constava dels estudiants de l'escola.[3]

En 1883 el comitè d'obres del govern de la Gubèrnia de Tàurida aprovà el projecte de la construcció de l'església armeni-gregoriana (actualment és la catedral d'Alexandre Nevski) amb una capacitat de 200 persones «al pati de l'actual casa armènia de pregària a la ciutat de Melitòpol, en el lloc que pertany a aquella casa». Al mateix any aquest projecte fou aprovat pel ministre dels afers interiors.[4]

En 1913 al jardí del Salpatski al carrer del bulevard (actualment és el territori de la nau agrobiològica de la universitat pedagògica) es va fundar el metoquió del monestir Inkermànic, mentre que el monestir mateix es planejava de construir a la terra dels camperols del poble Kiz-Iar «sobre un puig alt en el camí cap al poble de Semenovka».

En 1914 el Departament de Construcció de la Gubèrnia de Tàurida va aprovar el projecte de la casa de pregària al poble de Krutxa, anomenat així en nom del metropolità moscovita Alèksi. Una ajuda útil per al projecte va ser de 88,5 metres quadrats. La casa de pregària era prevista per 352 persones.[5]

A partir de la segona meitat del segle XIX a Melitòpol hi havia una gran comunitat jueva (20,3% de la població en 1910). En 1857 a la ciutat es va obrir una sinagoga, en 1862 — una sinagoga de pedra i una kenessa de pedra, en 1896 — un Talmud Torà. En 1910 a Melitòpol funcionaven 20 sinagogues.

Lluita amb la religió en les primeres dècades del govern soviètic[modifica | modifica el codi]

La Catedral d'Alexandre Nevski fou destruïda a mitjans dels anys 1930. (Actualment al seu fonament està construïda la nau del Mercat Central.)[6]

La sinagoga melitpolitana fou tancada l'any 1930. A l'edifici de la sinagoga hi havia un gimnàs, posteriorment diversos edificis.

Renaixement d'esglésies als anys de la guerra i el seu tancament als anys de postguerra[modifica | modifica el codi]

Les autoritats d'ocupació alemanyes no estaven en contra de l'obertura d'esglésies a Melitòpol, i cap al final de l'ocupació alemanya a la ciutat es calculaven 6 esglésies ortodoxes. De les quals cap als principis dels anys 1960 va quedar només la Catedral d'Alexandre Nevski, mentre que les altres 5 foren tancades:

Nom rus Nom català Lloc Descripció
Алексеевская церковь[7] Església d'Aleksei Krutxa L'església es va obrir durant l'ocupació alemanya, en 1941. En 1958 l'estat de l'edifici de l'església es va considerar d'emergència, a la comunitat jueva es va prohibir fer reparacions de l'edifici, i l'església es va tancar. El sacerdot de l'església era el protoiereu Feodossi Stanquèvitx (va morir en 1950), canonitzat el 13 d'octubre de 2012 com a màrtir sant de Zaporòjie.[8]
Николаевская церковь Església de Nicolau Nou Melitòpol L'església s'obrí en 1942 i fou tancada després de la guerra.
Троицкая церковь Església de la Trinitat Carrer de Lomonóssov L'església s'obrí durant l'ocupació alemanya, en 1941, en una casa arrendada. En 1960 es va prohibir fer misses. La comunitat va intentar d'arrendar un edifici alternatiu, però els habitants de les cases veïnes es van oposar a aquesta proposta amb una petició col·lectiva, i la comunitat fou dissolta.
Церковь святого Андрея Критского Església de sant Andreu de Creta Peixànoie L'església de sant Andreu de Creta funcionava al barri de Peixànoie, almenys a partir dels anys 1890.[9] En 1941, durant l'ocupació alemanya, l'església es va tornar a obrir, però després de la guerra fou tancada.
Кладбищенская Иоанно-Предтеченская церковь Església cementirial de Joan el Baptista Peixànoie L'església s'obrí durant l'ocupació alemanya, en 1941. En 1961 la comunitat de l'església fou adhesionada a la Catedral d'Alexandre Nevski, mentre que l'edifici de l'església fou canviat per a les necessitats dels serveis públics de la ciutat.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Temples i capelles ortodoxes que funcionen[modifica | modifica el codi]

Nom en rus Nom en català Adreça Descripció Imatge
Собор святого благоверного князя Александра Невского[10] Catedral d'Alexandre Nevski carrer d'Alexandre-Nevski, 5 És una de les dues catedrals de l'eparquia de Zaporíjia i de Melitòpol. Fou construïda en 1884 com a església armeni-gregoriana. Fou tancada després de la revolució. En 1941 fou oberta com a església ortodoxa. En 2003—2004 fou reconstruïda totalment. Alexander Nevsky Cathedral, Melitopol, 1.JPG
Свято-Троицкий храм[11] Temple de la Santa Trinitat carrer de Lomonóssov, 176 El temple funciona des de 1997. En 2009 a sobre del temple foren instal·lades la cúpula i la creu.
Свято-Успенский храм[12] Temple de Santa Dormició carreró dels proletari, 2/1 El temple fou equipat en 2002 en lloc d'un edifici abandonat de l'antic jardí d'infants. Melitopol Yurovka Church.jpg
Храм преподобного Серафима Саровского[13] Temple de Serafí de Sarov carrer del Gorkiy, 53/1 Fou construït en 2006—2009. 120px
Храм святых Кирилла и Мефодия[14] Temple dels sants Ciril i Metodi (Patriarcat de Kýiv) carrer d'Alexandre Nevski L'edifici del temple de 1892 fou reconstruït totalment en 2004—2011. Cyril and Methodius Church, Melitopol, 1.JPG
Храм святого праведного Иоанна Кронштадтского[15] Temple de sant Joan de Kronstadt carrer de Kúibixev, 133-В L'edifici del temple fou construït en 1998—2005. En 2008—2009 es va construir el campanar.
Храм святой великомученицы Екатерины[16] Temple de la santa màrtir Ekaterina avinguda de Bohdan Khmelnitski, 83/2 Fou construït en 2008—2010. Bogdana Hmelnitskogo Ave., Melitopol, Zaporizhia Oblast, 6.JPG
Храм святителя Сергия Мелитопольского[17] ул. Ломоносова, 176
Больничный Свято-Никольский храм[18] ул. Брив-ла-Гайард, 19 Домовой храм в отделении кардиологии, в помещении горбольницы № 2. Больничный Свято-Никольский храм.JPG
Часовня во имя святителя Луки Крымского просп. Богдана Хмельницкого, 46/1 При 1-й горбольнице.
Храм Андрея Первозванного (Киевский патриархат)[19] ул. Калинина, 273/1 Храм был построен на пожертвования прихожан и открыт в 2003 или 2004 году. Внутренние работы и роспись продолжались, по крайней мере, до 2007 года. 120px
Храм святого Георгия Победоносца[20] просп. 50-летия Победы, 36 Строительство храма началось в 2002 году. К 2006 году была окончена постройка нижнего яруса, где расположился храм Веры, Надежды, Любови и матери их Софии. Строительство верхнего яруса – собственно храма Георгия Победоносца – началось в 2008 году и завершилось 8 июня 2012 года возведением креста на куполе храма. Церковь Григория Победоносца.jpg
Храм в честь иконы Божией Матери «Умягчение злых сердец»[21] ул. Александра Невского, 81 При Мелитопольской воспитательной колонии для несовершеннолетних преступниц. фото
Церковь Усекновения головы Иоанна Крестителя 1-й переулок Куйбышева, 2А 120px
Церковь Петра и Павла ул. Молодёжная, 56 Здание бывшего дома быта.[22] 120px

Храмы православного монастыря святого Саввы Освященного[modifica | modifica el codi]

Название Адрес Описание Изображение
Храм иконы Божией Матери «Призри на смирение»[23] ул. Воровского, 45 Трёхпрестольный храм. Построен в 2002—2005 годах вокруг старого храма, в котором во время строительства продолжались богослужения. Центральный престол храма освящён в честь иконы Божией Матери «Призри на смирение», северный — в честь Усекновения главы Иоанна Предтечи, южный — в честь святого Саввы Освященного. 120px
Крестильный храм в честь Введения во Храм Пресвятой Богородицы[23] ул. Воровского, 45 Освящён в 2007 году.
Учебный храм[23] ул. Воровского, 45 Открыт в 2009 году. Два придела храма освящены в честь страстотерпцев Бориса и Глеба и святых Кирилла и Мефодия.

Строящиеся православные храмы[modifica | modifica el codi]

Название Адрес Описание Изображение
Больничный Свято-Пантелеимоновский храм[18] ул. Кизиярская, 55/2
Храм святой мученицы Татьяны[24] ул. Свердлова, 47 Храм св.мц.Татьяны.jpg

Храмы других христианских конфессий[modifica | modifica el codi]

Название Конфессия Адрес Описание Изображение
Костёл Успения Пресвятой Девы Марии[25] Католицизм просп. 50-летия Победы, 31/1 Строящийся католический костёл. Строительство было начато в 2007 году и ведётся до сих пор, в основном на деньги зарубежных религиозных структур.
Часовня Рождества Пресвятой Богородицы[26] Грекокатоличе-
ская церковь
ул. Осипенко, 83
Церковь «Благодать»[27] Евангельские христиане ул. Кирова, 3 Молитвенный дом на этом месте был построен общиной евангельских христиан в 1914 году. В 1936 году здание было отобрано, а в 1991 году — снова возвращено общине.
Христианская церковь «Новое поколение»[28] ул. Дзержинского, 2/2 Здание построено в 1998—2006 годах.
Христианская церковь «Источник Жизни»[29] Евангельские христиане ул. Ломоносова, 175 Evangelismus Melitopol.JPG
Христианская церковь «Слово Жизни»[30] Апостольская Христианская Церковь Украины ул. Седовцев, 6 В 1990 году церковь арендовала здание клуба «Строитель». В настоящее время здание клуба находится в собственности церкви.
Церковь евангельских христиан-баптистов[31] Евангельские христиане-баптисты ул. Линейная, 176 Evangeliumschristen Melitopol.JPG
Приход Святых Кирилла и Мефодия Католицизм ул. Дзержинского, 225 Saints Cyril and Methodius Catholic Church in Melitopol.JPG

Храмы других религий[modifica | modifica el codi]

Название Религия Адрес Описание Изображение
Мелитопольский буддийский центр[32] Буддизм ул. Свердлова, 42
Мечеть[33] Ислам ул. Дзержинского, 2 Строительство ведётся с 2008 года. Комплекс должен включать мечеть, омывальню, столовую, учебный корпус, часовню и минареты.
Мелитопольская городская еврейская община[34] Иудаизм ул. Дзержинского, 45 В начале XX века в здании располагалась синагога Мелитопольского еврейского общества. В 1930 году синагога была закрыта, здесь размещался спортивный зал, потом — различные учреждения, после войны — Мелитопольский филиал Государственного архива Запорожской области и, наконец, цех Мелитопольского станкостроительного завода. В 1994 году здание было передано городской еврейской общине.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Терпеньевские источники на сайте «Мелитопольских ведомостей».
  2. http://invest-melitopol.gov.ua/index.php/o-melitopole/dostoprimechatelnosti
  3. Храмы и приходы в Таврической епархии в 1884 г. // Таврическая епархия. — Псков: типография губернского правления, 1887.
  4. Крылов Н. В., Крылова А. Н. — «История Мелитополя в датах: 2013 год. Календарь и краткие справки» — Мелитополь, «Мелитополь», 2012.
  5. Крылов Н. В., Крылова А. Н. — «История Мелитополя в датах: 2014 год. Календарь и краткие справки» — Мелитополь, «Мелитополь», 2013.
  6. «Catedral d'Alexandre Nevski: víctima del vandalisme estatal», article a les «Notícies de Melitòpol».
  7. «Атеизм по-мелитопольски», статья в «Мелитопольских ведомостях»
  8. Infotaula de llibreAmb la creu per terra i per mar
    Melitopol.jpg
    Estació de tren
    Tipus ciutat d'importància regional d'Ucraïna
    Fitxa tècnica
    Autor Авдеенко С. И.
    Publicació Melitòpol
    Editorial Издательско-полиграфический центр «Люкс»
    Nominacions i premis
    Premis Orde de la Insígnia d'Honor
    Més informació
    Lloc web oficial http://www.mlt.gov.ua/
    Modifica dades a Wikidata

    «13 октября — 20-летие Запорожской кафедры». Бердянская епархия. [Consulta: 4 novembre 2013].
  9. История Мелитопольской школы № 8 на сайте школы.
  10. Сайт собора святого благоверного князя Александра Невского.
  11. Свято-Троицкий храм на сайте «Собор святого благоверного князя Александра Невского»; Сайт Свято-Троицкого храма.
  12. Храм в честь успения Пресвятой Богородицы на сайте «Собор святого благоверного князя Александра Невского».
  13. Храм во имя преподобного Серафима Саровского.
  14. «В Мелитополе освящен храм Св. Кирилла и Мефодия», статья в «Мелитопольских ведомостях».
  15. Храм Иоанна Кронштадтского.
  16. Храм во имя святой великомученицы Екатерины.
  17. Храм во имя святителя Сергия Мелитопольского на сайте «Собор святого благоверного князя Александра Невского»; Храм во имя святителя Сергия Мелитопольского на сайте «Наш Мелитополь».
  18. 18,0 18,1 Сайт больничных храмов Мелитополя.
  19. «Православные Мелитополя почтили память святого апостола Андрея Первозванного», статья в «Мелитопольских ведомостях»; Храм Андрея Первозванного на сайте mspravka.info.
  20. Храм во имя святого Георгия Победоносца на сайте «Собор святого благоверного князя Александра Невского»; Сайт храма во имя святого великомученика Георгия Победоносца; «Воздвижение креста», статья на сайте телекомпании «МТВ-плюс»; «Архиепископ Запорожский и Мелитопольский Лука освятил крест на куполе храма», «На пути к строительному буму», статьи в «Мелитопольских ведомостях».
  21. Храм (строящийся) в честь иконы Божией Матери «Умягчение злых сердец» на сайте «Собор святого благоверного князя Александра Невского»; «В Мелитополе скоро появится еще один храм», статья на сайте телекомпании «МТВ-плюс».
  22. Церковь на Wikimapia
  23. 23,0 23,1 23,2 Сайт Мужского монастыря святого Саввы Освященного.
  24. Храм во имя святой мученицы Татьяны на сайте «Собор святого благоверного князя Александра Невского»; Сайт храма во имя святой мученицы Татианы.
  25. «В Мелитополе не могут достроить католический костел», статья на сайте Репортер.zp.ua; «Католики Мелитополя отмечают Рождество», «На пути к строительному буму», статьи в «Мелитопольских ведомостях».
  26. Часовня Рождества Пресвятой Богородицы на сайте mspravka.info.
  27. Сайт церкови «Благодать»; «Церковь не в кирпичах, а в душах», статья в «Мелитопольских Ведомостях»
  28. Сайт Христианской церкови «Новое Поколение»; «В Мелитополе открылась самая большая в бывшем СССР протестантская церковь», заметка в «Мелитопольских ведомостях».
  29. Сайт Христианской церкови «Источник Жизни».
  30. Сайт Христианской церкови «Слово Жизни».
  31. Церковь евангельских христиан-баптистов на сайте «Наш Мелитополь».
  32. Сайт Мелитопольского буддийского центра.
  33. «Мусульмане Мелитополя построят мечеть на ул. Дзержинского, 2», «Мусульмане облагораживали участок, отведенный под строительство первой в Мелитополе мечети», статьи в «Мелитопольских Ведомостях».
  34. Федерация еврейских общин Украины; Мелитопольская городская еврейская община

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Ucraïna

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melitòpol Modifica l'enllaç a Wikidata