Memorial Democràtic de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMemorial Democràtic de Catalunya
Memorial Democràtic.svg
Dades base
Tipus entitat institució cultural
Història
Fundació 2007
Organització i govern
Seu central 
Executiu en cap Plàcid Garcia-Planas Marcet

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Memorial Democràtic de Catalunya, és una institució de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica. És una institució pública que persegueix el respecte pels drets humans.

El memorial democràtic pretén conservar la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

El Memorial Democràtic durant els seus anys de máxim esplendor (2006-2012) ha realitzat diverses actuacions i homenatges en record a totes les víctimes. Des del 15 de març de 2016 n'és director el periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas Marcet.[1]

Introducció[modifica | modifica el codi]

Catalunya té un patrimoni tangible i intangible al voltant de la memòria i la història del passat més recent que malgrat que ha caigut en l'oblit conserva un gran valor. Les institucions públiques, des de la instauració de la democràcia, varen dissenyar un pla d'actuació per tal de recuperar aquest patrimoni.

El Govern de la Generalitat de Catalunya creu que la memòria històrica és un dret de la ciutadania d'una societat democràtica sana i lliure, i per tant, un deure de l'Administració pública. El Programa per al Memorial Democràtic, adscrit al Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, és l'instrument designat per la Generalitat per executar les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica: homenatge a totes les víctimes de la lluita per la democràcia; proclamació dels valors que la fonamenten i preservació de la memòria de la lluita contra el franquisme.

Així doncs, el projecte del Memorial Democràtic, planteja la creació d'una Xarxa Espais de Memòria de Catalunya de diferent naturalesa. Espais que aborden des de vestigis de la guerra civil, la postguerra o la mateixa repressió. Presenten un projecte que pretén conservar, reconstruir i difondre aquests espais de memòria.

Antecedents a la creació del projecte Memorial Democràtic[modifica | modifica el codi]

Antic edifici del Memorial Democràtic situat a la Via Laietana, Barcelona.

L'any 2000 a Espanya s'obrirà la primera fosa comú per part de les famílies de persones reparcel·lades pel franquisme durant la Guerra Civil [a]. Un dol que finalment tancara moltes ferides. Com diu Paul Riqueur: El dol és negat de vegades en nom de la pau social sense acceptar que la reconciliació descansa en el perdó, i que no hi pot haver perdó si aquest no es demana a les víctimes[2].

Respecte al marc legislatiu, abans de la Llei 13/2007 del Memorial Democràtic de Catalunya. Es realitza la Llei de la Memòria Històrica l'any 2007 [b]. La llei 52/2007 sobre la Memòria Històrica tenia la finalitat d'impulsar mesures per assegurar, de forma homogènia les exhumacions proposades per les famílies de les víctimes de la Guerra Civil. També assegurar l'accés a les famílies de les víctimes als arxius i altres fonts documentals. A més d'estudiar mesures de recuperació i dignificació de les víctimes. En canvi, les polítiques de memòria històrica que es van portar a terme a Catalunya amb la caiguda de Franco varen ser molt diferents. A finals de la dècada dels 80 i principi dels 90, realitzaren una campanya olímpica a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, la llei 13/2007 tindrà un doble objectiu en la política de Catalunya; desenvolupada gràcies als ajuntaments i sobretot per la nova institució sorgida gràcies a la Generalitat de Catalunya coneguda actualment com el Memorial Democràtic de Catalunya[c].

En el marc de les polítiques de recuperació de la memòria històrica desenvolupades a Catalunya en els últims set anys, ha estat un gran fenomen que ha permès la recerca de la normalització democràtica, després d'una transició basada en el silenci.

La recuperació de la memòria històrica a Catalunya. Va propulsar la creació del Memorial Democràtic. Fou el moment en què es decidí recuperar la memòria històrica en tots aquells llocs que havien sofert la tragèdia dels diferents conflictes bèl·lics. A Catalunya l'any 2004, s'inicia el Decret 2/2004, de 7 gener per part del Departament de Relacions Institucionals i Participació, signa amb la Universitat Autònoma de Barcelona un conveni per desenvolupar, l'avantprojecte de creació del Memorial Democràtic, juntament amb especialistes del CEFID (Centre d'Estudis de l'època Franquista i Democràtica) [d]. En aquest Decret es crea el programa pel memorial democràtic, amb la finalitat de recuperar i reivindicar la memòria històrica per la lluita de la democràcia i difondre el seu coneixement [3].

L'any 2005, es va publicar l'Ordre de crear la Comissió Assessora del Memorial Democràtic. Aquest va elaborar l'informe El memorial democràtic, instrument d'una política pública de la memòria [1] document clau que va servir per preparar la base de la llei sobre el memorial democràtic, amb l'objectiu de recuperar i difondre la memòria i convertir-ho en patrimoni col·lectiu. Fou l'any 2005, que la Universitat de Lleida, juntament amb el suport de les conselleries de Relacions Institucionals i Participació, a més a més de la Universitat Autònoma de Barcelona i Recerca de la Generalitat de Catalunya, elaboraran el denominat Pla Pilot per a la localització, Registre i Senyalització dels llocs Emblemàtics de la Guerra Civil (1936-1939), de la Repressió Franquista i de la lluita Antifranquista a les Comarques de Lleida. L'any 2005, les activitats del Memorial Democràtic va veure la llum. Un dels primers actes que es va dur a terme fou el mes de maig, a mans de Joan Saura [e] i José Luis Rodríguez Zapataro [f], en els actes commemoratius als camps de Ravensbrück i Mauthausen en ocasió del seixantè aniversari de la fi de la segona guerra mundial i de l'alliberament dels internats als camps de concentració i extermini nazi. Tots aquests esdeveniments entre els mesos de maig i desembre va fer arribar la notícia a la població catalana sobre l'existència del Programa per al Memorial Democràtic i la Generalitat de Catalunya [g][4].

Doncs, és l'any 2006, l'any què el govern de Catalunya presenti el projecte de Llei de Creació del Memorial Democràtic i també l'any en què el Parlament de Catalunya va promoure la llei de creació d'aquesta institució[5]. Encara que la llei va ser posposada fins a la següent legislatura. La Direcció General ampliava les funcions i les seves competències[6].

  • Proposa polítiques públiques de recuperació de la Memòria Democràtica[h].
  • Fomentar les convocatòries públiques i firma de convenis de col·laboració.
  • Impulsa la creació del Memorial Democràtic.
  • Promou accions de memòria democràtica.
  • Atenció als expressos polítics del franquisme.
  • Proposa la normativa de desapareguts i de les foses comunes.
  • Recuperar el patrimoni democràtic i els Espais de Memòria (localització, senyalització i conservació in situ dels llocs emblemàtics de la República, entre altres.).
  • Definir els objectius i el projecte museogràfic i el model de gestió del Museu de l'Exili de La Jonquera MUME.

El Memorial Democràtic de Catalunya (2007-2010)[modifica | modifica el codi]

Tírvia ha estat un poble reconstruït gràcies a Regiones Devastadas. I actualment es un espai de memòria emblemàtic que recorda la tragèdia de la Guerra Civil.


« La recuperació de la memòria no és per demanar comptes a ningú per les responsabilitats personals contretes en el passat, sinó per situar la Història en el seu lloc, arrencar de l'oblit a les nostres víctimes i cancel·lar d'una vegada els processos i condemnes incoats per un règim il•legal, imposat per les armes davant la legalitat republicana. És a dir, que se'ns retorni als demòcrates que lluitem per la llibertat, i es faci de manera pública i institucional, el respecte i el reconeixement que mereixem per la nostra lluita i sacrifici[7][i]. »


Tal com diu Miquel Caminal [j] el ple sentit d'un memorial el donen els drets humans, la llibertat i la democràcia [8]. No pot haver-hi una veritable democràcia si una societat no es fonamenta en el respecte i la garantia dels drets humans, si no promou la llibertat en l'espai privat i en l'espai públic. La democràcia neix en el procés de la llibertat de la ciutadania i s'aprofundeix a mesura que es fa compatible amb la igualtat de les persones. El Memorial Democràtic és el combat contra tota dictadura. Perquè aquesta dictadura és l'esclavitud de tot un poble sota el domini d'un sol home, és tota aquella subordinació a l'opressió política, religiosa o ideològica. La memòria històrica és la que vol donar reconeixement a totes aquelles persones que en el passat han combatut les dictadures i han lluitat pels valors democràtics, han lluitat pels seus drets i per la seva llibertat. Sabem que la història contemporània espanyola ha estat bastant dramàtica; particularment la guerra civil originada amb la sublevació feixista contra la Segona República, el 17 de juliol de 1936. Centenars i milers de ciutadans van ser assassinats, jutjats i condemnats a mort, torturats i empresonats sense les mínimes garanties processals.

Encara que, el Memorial Democràtic ha arribat amb retard a la nostra societat, ateses a les circumstàncies i condicionants de la transició democràtica. El pacte de silenci sobre el passat, l'oblit injust de tots els republicans caiguts al front, de tots aquells lluitadors per la democràcia i la llibertat. Pretén conèixer i explicar el passat recent amb la voluntat de comprometre's i comprometre la ciutadania amb els valors de la democràcia i de la llibertat. Així doncs, com diu Jordi Guixé [9]: La memòria democràtica es basa en la transmissió de la diversitat de lluites a favor de la democràcia en el passat, com a valor permanent en el present i en el futur.

Panell informatiu promogut pel memorial democràtic. Va ser inclòs a la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya

El memorial Democràtic és una institució de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica; és una institució que persegueix els drets humans, enfront dels qui combaten o desnaturalitzen la democràcia; és una institució plural, perquè reconeix en les diferents interpretacions possibles del passat, i es vesteix amb les diferents memòries dins del paisatge democràtic. Molts d'aquests espais han estat catalogats, tant per la UNESCO com per la Unió Europea com espais culturals, dedicats a conservar i protegir el patrimoni històric.

Però, el nostre interès no recau en la creació d'unes estructures polítiques de recuperació de la memòria sinó en la incidència que aquestes polítiques tenen en l'aparició i el seu desenvolupament a través d'una sèrie d'activacions patrimonials de caràcter local en l'àmbit de la memòria democràtica. Un dels aspectes més rellevants és la creació dels Espais de Memòria, que recentment, l'any 2010, es va crear una xarxa amb l'objectiu de recuperar, senyalitzar i difondre el patrimoni. Aquesta xarxa està integrada per una sèrie d'activacions patrimonials, repartides per tot el territori de Catalunya, presentant una gran diversitat tant des del punt de vista temàtic com en relació amb el tipus d'estructures patrimonials.

Aquesta Xarxa d' Espais de Memòria a Catalunya respon a quatre àmbits: els espais de guerra civil, els espais de la lluita antifranquista i recuperació democràtica, els espais de frontera i exili i els espais de la segona república. Hi ha al voltant d'unes setanta activacions patrimonials, que es poden classificar en: patrimoni in situ, museus a l'aire lliure, centres d'interpretació[k], monuments commemoratius, rutes o itineraris[l]. Totes aquestes activacions reflecteixen perfectament la pluralitat de memòries que marquen el nostre passat i alhora el nostre futur. És per aquest motiu que els hem de senyalitzar, els hem d'explicar i difondre perquè estiguin a l'abast de la ciutadania. Perquè el seu coneixement n'eviti la repetició [10].

Funcions del Memorial Democràtic[modifica | modifica el codi]

Finalment la Llei del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya [2] fou aprovada el 12 de novembre del 2007 i de la de Foses l'any 2009, creant un marc jurídic necessari que en 2010 dignificava els espais de dol[m].

Les funcions que cal remarcar són:

  • La commemoració.
  • La conservació.
  • La investigació.
  • La difusió.
  • La formació.
  • La participació.

Aquestes funcions confereixen al Memorial Democràtic la naturalesa de monument, d'obra humana edificada amb la finalitat de conservar el record i la memòria de les generacions futures. Així com ho diu l'article 54 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya que diu:


« [...] vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya. [...] la Generalitat de Catalunya ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. »


Respecte a les funcions citades anteriorment, cal remarcar en primer lloc: la conservació per preservar la memòria de l'antifranquisme. El memorial ha de preservar i transmetre com a llegat a les generacions futures. En el primer àmbit el Memorial haurà de preservar un fons informatiu integrat fonamentalment per documentació localitzada per la mateixa recerca[n]. En segon lloc, el memorial ha de promoure, informar i assessorar la senyalització i preservació dels vestigis significatius de la dictadura i de les lluites democràtiques. En tercer lloc, la difusió, el memorial democràtic ha de garantir el dret civil al coneixement històric. Això implica la creació d'un servei d'informació documental, la programació d'una línia pròpia de publicacions i altres activitats culturals. En quart lloc, la formació l'organisme memorial democràtic organitza cursos, seminaris, tallers pedagògics, entre altres adreçats tant als docents com als alumnes. I per últim, la participació. El memorial, cal considerar-ho una àgora i un observatori dels valors democràtics de la societat actual, basat en la memòria de la lluita democràtic. Ha de servir com un punt de referència per la societat catalana[11].

Hem de pensar que la preservació de la memòria històrica d'un país és, una expressió de llibertat, és una reivindicació de la ciutadania i una manifestació de la cultura. A més el fet de difondre el patrimoni és una manera de reconèixer la dignitat de totes les víctimes que patiren la tragèdia de la Guerra civil i un senyal d'identitat de l'estat democràtic.

Algunes de les iniciatives que foren proposades des del Memorial Democràtic per impulsar una política pública de restitució de la memòria democràtica[12].

  • Desenvolupar la Llei del memorial democràtic com a institució que té per objecte el desenvolupament de les polítiques públiques del govern dirigides a recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica.
  • Definir l'espai que ha d'albergar la seu del Memorial Democràtic.
  • Col·laborar i impulsar el marc legal de l'Estat.
  • Poder assistir als arxius judicials, militars i policials. Amb la finalitat de conèixer el passat.
  • Impulsar la preservació dels vestigis més significatius de la dictadura i de la lluita antifranquista. Senyalitzar tots aquells espais de memòria[p], així com impulsar una normativa que reguli la normativa.
  • Creació d'un portal web Memorial Democràtic. Una manera de fer públic totes aquelles activitats i donar a conèixer a la ciutadania els espais de memòria.

Actuacions del Memorial Democràctic (2012)[modifica | modifica el codi]

L'any 2012 el Memorial Democràtic va donar conèixer una gran quantitat de documents relacionats envers la memòria, el passat i l'oblit. També va realitzar homenatges, exposicions i altres serveis pedagògics. Un any replè d'actes commemoratius, amb dos actes capdavanters. El primer, el nomenament del nou director del Memorial Democràtic, Jordi Palou Loverdos. I en segon lloc, l'inici de les activitats al castell de Montjuïc.

L'objectiu d'aquestes actuacions ha estat la commemoració del 75è aniversari dels bombardeigs sobre la població civil i les infraestructures catalanes. Posteriorment també s'ha portat a terme actes d'homenatge a les víctimes dels bombardeigs a poblacions com Girona, Lleida, Santa Margarida o Reus [13].

Actes d'homenatge[modifica | modifica el codi]

Monument commemoratiu al president català Lluís Companys.
  • 25/01/2012 Dia Internacional en Memòria de les víctimes de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat al Palau de la Generalitat de Catalunya.
  • 11/05/2012 Viatge als camps de concentració de Mauthausen i Gusen dins de l’homenatge internacional a les víctimes de l’Holocaust.
  • 07/06/2012 Commemoració del 75è aniversari de l’arribada a Mèxic dels Nens de Morelia.
  • 14/10/2012 Homenatge al President Lluís Companys i a tots els afusellats pel franquisme al cementiri de Montjuïc.
  • 30/10/2012 Commemoració del centenari del naixement de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner al Teatre Nacional de Catalunya.
  • 10/11/2012 Acte de desgreuge i reconeixement a les víctimes de l’Holocaust per part de les màximes autoritats de la ciutat de Mauthausen, en el marc del 50è aniversari de l’Amical de Mauthausen.
  • 19/11/2012 Concert commemoratiu del centenari del naixement de Joan Sales a càrrec del Quartet Brossa al Casinet d’Hostafranchs.
A la memòria de les víctimes dels bombardejos 1937-1938. Cementiri de Lleida.

75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes[modifica | modifica el codi]

  • 16/04/2012 Acte d’homenatge a totes les víctimes dels bombardeigs i a les infraestructures catalanes al castell de Montjuïc.
  • 18/05/2012 Visites guiades a la mostra “Catalunya bombardejada” amb motiu del Dia Internacional dels Museus.
  • 23/05/2012 Presentació del documental El braç de les fúries, sobre els bombardeigs a Lleida, al Museu d’Història de Catalunya.
  • 05/09/2012 Acte en homenatge i record a les víctimes dels bombardeigs de Girona.
  • 17/09/2012 Acte en homenatge i record a les víctimes dels bombardeigs de Reus.
  • 27/10/2012 Visites teatralitzades, projecte “Sobreviure entre bombes” al castell de Montjuïc.
  • 04/11/2012 Homenatge a les víctimes dels bombardeigs a Santa Margarida i els Monjos.
  • 05/11/2012 Visites teatralitzades “Subterrànies, sobreviure entre bombes” a Santa Margarida i els Monjos.
  • 05/11/2012 Homenatge a les víctimes dels bombardeigs a Lleida.
  • 11/11/2012 Visites teatralitzades “Subterrànies, sobreviure entre bombes” al Museu de la Paeria de Lleida.
  • 29/11/2012 Homenatge a les víctimes dels bombardeigs al Garraf.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

  • Exposició “Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes”.
  • Exposició Centre Excursionista de Catalunya.
  • Exposició “Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República a una fossa de Burgos”.
  • Exposició “Els aviadors de la República”.

Serveis pedagògics[modifica | modifica el codi]

  • Realització de tallers pedagògics per a primària i secundària.
  • Realització de rutes guiades per a estudiants de secundària, universitaris i públic adult en grups organitzats.
  • Realització de tallers familiars conjuntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya en el marc de l’exposició “La maleta mexicana”.
  • Disseny i producció de nou material pedagògic sobre els bombardeigs i els valors ciutadans enmig del conflicte violent en el marc de l’exposició “Catalunya bombardejada”.
  • Seminari de formació per a professorat “La Xarxa d’Espais de Memòria a Lleida”.
  • Seminari de formació per a professorat “El documental històric a l’aula”.
  • Creació del Grup de Treball “Exili, deportació i Holocaust”, promogut pel Memorial Democràtic i el Departament d’Ensenyament [q].

Actuacions del Memorial Democràctic (2013)[modifica | modifica el codi]

El Memorial Democràtic va continuar la seva programació d'activitats, homenatges, exposicions, serveis pedagògics, així com publicacions de llibres. Encara que aquesta institució començava a patir les conseqüències d'una crisi econòmica. L'any 2013 també va promoure activitats d'allò més significatives, el primer d'ells tracta sobre la trobada d'una nova seu estable per a la institució i la commemoració del 75è aniversari de les primeres eleccions democràtiques generals l'any 1977 en el marc de l'eix central de 2013 Catalunya en transició 1971-1980. I en segon lloc, l'homenatge als escriptors a Salvador Espriu i Joaquim Amat - Piniella, a l'advocat i polític català Manuel Carrasco i Formiguera, a la fundadora de la maternitat suïssa d'Elna, Elisabeth Eidenbenz, i al mestre Pau Casals[14]. Al contrari de l'any 2012 que els objectius del Memorial foren commemorar i difondre la memòria dels bombardejos feixistes sobre Catalunya. L'any 2013 ha centrat la seva atenció al projecte Catalunya en transició 1971-1980. Més enllà dels actes, també s'han organitzat seminaris i jornades per tal de divulgar el coneixement històric del nostre passat immediat amb l'objectiu d'aprofundir sobre aquestes matèries.

Convenis[modifica | modifica el codi]

  1. Addenda al conveni signat durant l’any 2012 amb el Centre Excursionista de Catalunya per portar a terme el catàleg de l’exposició “El Centre Excursionista de Catalunya. De la Segona república al franquisme”.
  2. Conveni amb l’Ajuntament de Manresa per portar a terme diferents activitats commemoratives, de foment i difusió de la figura de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella.
  3. Conveni amb l’Institut de Cultura de Barcelona / Museu d’Història de Barcelona per portar a terme diferents activitats commemoratives entorn del 75è aniversari dels bombardejos a la població civil a la ciutat de Barcelona.
  4. Conveni amb el Teatre Nacional de Catalunya per portar a terme activitats relacionades amb la memòria democràtica en el marc de les obres de teatre “No parlis amb estranys” i “Barcelona”, relacionades amb la memòria democràtica i els bombardejos a la població civil respectivament.
  5. Conveni amb la Fundació Cipriano Garcia per portar a terme les jornades “Treball i ciutadania: a la conquesta de la democràcia. Els moviments sindicals a l’Europa del Sud (1950-1980)”.
  6. Conveni d’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria amb l’Ajuntament de Pujalt.
  7. Conveni amb el Centro Sefarad-Israel per portar a terme activitats commemoratives, de recerca i en l’àmbit pedagògic relacionades amb la memòria de la Shoah.
  8. Conveni amb el Centre Associat de la UNED a Barcelona per portar a terme activitats formatives relacionades amb la memòria democràtica.
  9. Conveni amb la Fundació Gran Teatre del Liceu per portar a terme una exposició i un acte d’homenatge al mestre Pau Casals.
  10. Addenda al conveni amb el Gran Teatre del Liceu pel qual es decideix complementar l’exposició i l’acte d’homenatge amb l’edició d’un opuscle amb els textos i els documents de l’exposició.

Centenari de Joaquim Amat -Piniella[modifica | modifica el codi]

  • 21/02/2013 Acte Inaugural de l’Any Amat-Piniella.
  • 02/05/2013 Conferència “Joaquim Amat-Piniella a la Manresa republicana”, a càrrec de Joaquim Aloy, al Centre Cultural El Casino de Manresa.
  • 22/08/2013 Inauguració de l’exposició “K.L. Reich la veu de l’infern nazi” a Castellar del Vallès.
  • 29/10/2013 Inauguració de l’exposició “K.L. Reich la veu de l’infern nazi” a Polinyà.
  • 29/11/2013 Trasllat de les restes de Joaquim Amat-Piniella i la seva esposa al cementiri de Manresa i col·locació d’una placa commemorativa.

75è aniversari dels bombardejos a la societat civil i a les infraestructures catalanes[modifica | modifica el codi]

  • 10/01/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos a Tarragona i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada”.
  • 25/01/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos de La Garriga i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada”.
  • 26/01/2013 Visites teatralitzades “Subterrànies, sobreviure entre bombes” a l’exposició “Catalunya bombardejada” a La Garriga.
  • 08/02/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos a Figueres i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada”.
  • 16/02/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos a Flix i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada”.
  • 23/02/2013 Visites teatralitzades “Subterrànies, sobreviure entre bombes” a l’exposició “Catalunya bombardejada” a Flix.
  • 13/03/2013 Presentació del llibre La guerra aèria a Catalunya a l’Auditori del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
  • 16/03/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Santa Fe del Penedès.
  • 23/03/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Gavà.
  • 05/04/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos i inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Agramunt.
  • 24/04/2013 Activitat testimonial amb supervivents i didàctica “Els bombardejos a Lleida” amb l’Institut Guindàvols al Teatre l’Escorxador de Lleida.
  • 21/05/2013 Inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Can Jonch de Granollers.
  • 31/05/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos al cementiri de Granollers.
  • 18/06/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Valls.
  • 17/07/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Balaguer.
  • 21/07/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos i acte de cloenda de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Falset.
  • 30/08/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos i clausura de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Puigcerdà.
  • 03/09/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Alcoletge.
  • 10/09/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Mediona.
  • 03/10/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Torrelavit.
  • 21/10/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Sant Just Desvern.
  • 08/11/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Cambrils.
  • 22/11/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” al Perelló.
  • 03/12/2013 Acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos inauguració de l’exposició “Catalunya bombardejada” a Cervera.
  • 21/12/2013 Acte d’homenatge amb motiu del 75è aniversari dels bombardejos a la Granadella.

Homenatge al mestre republicà de Mont-Roig del Camp Antoni Benaiges[modifica | modifica el codi]

  • 16/02/2013 Visita guiada a l’exposició “Desenterrant el silenci” al castell de Montjuïc.
  • 21/03/2013 Acte d’homenatge a Antoni Benaiges a l’Escola Mossèn Cinto Verdaguer.

Commemoració l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera[modifica | modifica el codi]

Tomba de Manuel Carrasco i Formiguera.
  • 09/04/2013 Inauguració de l’exposició “Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per la llibertat” al castell de Montjuïc.
  • 09/04/2013 Acte central d’homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera a l’Espai Francesca Bonnemaison.
  • 12/04/2013 Recital “Cartes d’amor i presó” al Saló del Tinell.

Homenatge a Elisabeth Eidenbenz[modifica | modifica el codi]

  • 09/06/2013 Trobada de nenes que es diuen Elna als jardins del Palau Robert.
  • 12/06/2013 Conferència sobre la maternitat suïssa d’Elna, a càrrec de Tristany Castanier, a l’Auditori del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
  • 15/06/2013 Homenatge a Elizabeth Eidenbenz a la localitat francesa d’Elna.

Catalunya en transició 1971-1980[modifica | modifica el codi]

  • 19/07/2013 Inauguració de l’exposició “Catalunya en transició 1971- 1980” i concert d’homenatge als inspiradors dels drets i les llibertats.
  • 19/09/2013 Taula rodona “L’Assemblea de Catalunya” i inauguració de l’exposició en format exterior a Palau Robert. [r]
  • 26/09/2013 Col·loqui “Treball i ciutadania: a la conquesta de la democràcia. Els moviments sindicals a l’Europa del sud (1950-1980)”, realitzat conjuntament amb la Fundació Cipriano Garcia, que va tenir lloc a l’Arxiu Històric de la Ciutat.
  • 26/09/2013 Conferència “La rellevància de les veritats, les justícies i les memòries a les transicions”, a càrrec d’Eduardo González, director del programa Veritat i memòria de l’International Center for Transitional Justice (ICTJ).

Homenatge a Pau Casals[modifica | modifica el codi]

Escultura en homenatge a Pau Casals.
  • 27/11/2013 Inauguració de l’exposició “Pau Casals i el compromís amb la pau” al Gran Teatre del Liceu i concert “L’Atlàntida”, a càrrec de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Monument commemoratiu a la Batalla de l'Ebre (Corbera d'Ebre).

Homenatge a Salvador Espriu[modifica | modifica el codi]

  • 16/12/2014 Acte d’homenatge a Salvador Espriu “El meu poble i jo”.

75è aniversari de la Batalla de l'Ebre[modifica | modifica el codi]

  • 25/07/2013 Ofrena floral i acte commemoratiu de la Lleva del Biberó a la serra de Pàndols.
  • 25/07/2013 Encesa de la flama de germanor a la Sénia.
  • 10/08/2013 Sortida a la serra de Pàndols organitzada per l’Associació Escarritxaülls.
  • 04/09/2013 Acolliment de la flama de germanor a Amposta.
  • 14/09/2013 III Diada commemorativa del Camp d’Aviació de la Sénia.
  • 28/09/2013 Inauguració de l’exposició sobre els bombardejos al Museu de Tortosa “Sota un núvol de pols groga”.
  • 28/09/2013 Acte d’homenatge al Memorial de les Camposines a La Fatarella.
  • 09/10/2013 Encesa de la flama de germanor a Tortosa.
  • 02/11/2013 Passi del documental Transmissions. Memòries de Lluís Sala a Corbera d’Ebre.
  • 02/11/2013 Jornades a recreació històrica a Corbera d’Ebre.
  • 16/11/2013 75è aniversari de la Batalla de l’Ebre a Corbera d’Ebre.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

  • “Maternitat d’Elna” (versió català/castellà).
  • “La lluita per a l’oportunitat de viure”.
  • “El Centre Excursionista de Catalunya. De la Segona República al franquisme”. * “Cinema en temps de guerra, exili i repressió”.
  • “Símbols de Franco”.
  • “SEAT, l’arquitectura de la repressió (1950-1977)”.
  • “Joan Sales, autor i editor”.
  • “K.L. Reich, la veu a l’infern nazi”.
  • “Catalunya bombardejada 75è aniversari del bombardeig a la població civil i les infraestructures catalanes” (2 còpies).
  • “Manuel Carrasco i Formiguera. Una vida per la llibertat”.
  • “Catalunya en transició 1971-1980”.

Activitats pedagògiques[modifica | modifica el codi]

  • 23/01/2013 Cicle de cinema per a professorat. Projecció del documental El comboi del 927 a l’Auditori del Departament d’Ensenyament.
  • 24/01/2013 Commemoració del Dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust a l’Auditori Blanquerna.
  • 31/01/2013 Acte commemoratiu a les víctimes dels bombardeigs a Sant Felip Neri, activitat formativa amb alumnes de l’escola Sant Felip Neri.
  • 20/02/2013 Cicle de cinema per a professorat. Projecció del documental Presó de Les Corts a l’Auditori del Departament d’Ensenyament.
  • 27/02/2013 Presentació del dossier pedagògic Catalunya bombardejada a Figueres.
  • 06/03/2013 Experiències educatives sobre els bombardejos durant la Guerra Civil. Format petxa-kutxa a l’Auditori del Departament d’Ensenyament.
  • 11/03/2013 Passi de la visita teatralitzada “Subterrànies, sobreviure entre bombes” per a estudiants de secundària al castell de Montjuïc.
  • 20/03/2013 Cicle de cinema per a professorat. Projecció del documental La transició democràtica a l’Auditori del Departament d’Ensenyament.
  • 27/03/2013 Presentació del quadern pedagògic Ensenyar a pensar. En record dels mestres de la República a Reus.
  • 12/04/2013 Presentació del quadern pedagògic Ensenyar a pensar. En record dels mestres de la República al Castell de Verdú, Lleida.
  • 24/04/2013 Activitat didàctica Els bombardejos a Lleida amb l’Institut Guindàvols al Teatre l’Escorxador de Lleida.
  • 22/05/2013 Final del Club de Lectura “Perseguint la història” sobre l’obra de Pere Calders Antaviana, organitzada conjuntament pel Memorial Democràtic i pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb la presència de Joan Lluís Bozzo, de la companyia Dagoll Dagom.
  • 09/06/2013 Acte d’homenatge a Elizabeth Eidenbenz i la maternitat suïssa d’Elna als jardins del Palau Robert amb la trobada de més de 50 nenes que es diuen Elna.
  • 10/06/2013 Passi del documental Ensenyar a aprendre a l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona.
  • 13/06/2013 Passi del documental El árbol de la muralla del realitzador Tomás Ligpot per a 75 alumnes de secundària en el marc del Festival de Cinema Jueu.
  • 04/12/2013 Obra de teatre La pèrdua de la innocència a càrrec d’alumnes de l’Institut Lluís Vives al Quadre Escènic Teatre Sant Medir, per a 200 alumnes.

Memorial Democràtic de Catalunya avui[modifica | modifica el codi]

Façana d'Edicions 62. I actualment correspon a la nova seu del Memorial Democràtic.
Interior de l'edifici.

Després de l'auge que va tenir el Memorial Democràtic (2007-2010) des dels seus inicis, gràcies a tots els seus membres que varen fer possible una institució marcada per la memòria, per un passat recent, uns fets tràgics que hem de recordar perquè no torni a succeir a la història. I per recordar a totes aquelles víctimes que van lluitar per la democràcia, pels drets humans i per la llibertat. Una llibertat amb un camí ple de víctimes civils que han permès la llibertat de molts altres. El memorial democràtic ha volgut recollir els fets gràcies als supervivents guerra civil, familiars i néts. Tots ells busquen un reconeixement i una mena de caixa per tancar el dol i la tragèdia viscuda.

Una entitat que fou creada pel govern del tripartit per recuperar l'oblit de la víctimes de la Guerra Civil. Un govern interessat i dedicat a la recuperació de la memòria. En el moment de la seva creació el memorial democràtic s'ubicava al número 69 de la Via Laietana. Però, amb la destitució de Miquel Caminal Badia varen començar les davallades d'aquesta institució. A més també tot aquest període està marcat per un canvi de govern, fet que provocarà un descens per a la institució del Memorial Democràtic. Amb la marxa de Miquel Caminal la seu del memorial (Via Laietana, 69) tancarà, aquest edifici no s'ajustava a la normativa per problemes amb les evacuacions d'emergència, la ventilació i la retolació de la façana. Així doncs va començar tot un periple en què associacions de la memòria històrica es van oposar rotundament a la decisió del govern de traslladar la seu a Montjuïc. Tots aquests fets varen provocar que l'organigrama del memorial queda desvàlid. Fins que l'any 2011, la vicepresidenta del memorial democràtic, Joana Ortega, nomenar a Jordi Palou Loverdos com a nou director d'aquesta institució. Palol, dedicat en la defensa dels drets humans.

Després de tres anys ( l'any 2014) sense seu fixa oberta al públic i amb múltiples traslladats. Finalment obtindrà una nova seu al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Ocuparà l'antic edifici d'Edicions 62 al barri del Raval.

En aquest edifici, el memorial democràtic tindrà un espai de 1.150m2 repartit en dues plantes. La primera la dedicaran a l'espai públic. I la segona planta ocuparà lloc les oficines, el Centre de Documentació i a més a més les exposicions i activitats. Segons el director del memorial Democràtic Jordi Palou-Loverdos comenta que la ubicació de la nova seu ha estat estratègica, en el cor de Barcelona i a pocs minuts de plaça Catalunya. Fet que permetrà un fàcil accés a tots aquells vianants i turistes que vulguin participar i formar part del memorial democràtic. El pressupost del Memorial Democràtic per l'any 2014, ha estat d'1.415.000 euros. En els últims quatre anys el memorial democràtic ha reduït el seu volum d'activitats, a més a més de la seva plantilla de treballadors. Ja que el memorial ha vist reduït el seu pressupost més d'un 60% des de 2010, segons l'IDESCAT.

La intenció per aquests anys futurs, segons Jordi Palou-Loverdos és obrir un procés participatiu per repartir, pensar i idear noves propostes per tirar endavant el primer projecte que es planteja el memorial democràtic. Recuperar, conservar i difondre tots aquells llocs, espais de memòria i vestigis que recorden el passat recent.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Fou la primera exhumació de caràcter científic. El equip que varen formar part del treball foren els familiars que juntament amb els científics formaren l'Associació per la recuperació de la Memòria Històrica.
  2. La llei 52/2007, de 26 de desembre diu: por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura.
  3. La llei 13/2007 diu: desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l'acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i en concret, del coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l'exili i la deportació, de l' intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l'antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica[...]. L'article 3 explica les funcions d'aquesta institució La difusió del patrimoni democràtic i dels espais de memòria, amb la creació d'uns fons informatiu integrat per un servei d'informació documental, un portal informàtic, un banc de dades audiovisuals i bases de dades, i també amb l'organització d'exposicions.
  4. L'equip de treball, l'integren els historiadors Montserrat Iniesta, Manuel Risques, Francesc Vilanova, Ricard Vinyes i Pere Ysàs
  5. Joan Saura es el conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya
  6. José Luis Rodríguez Zapataro fou el president del Govern Espanyol des de l'abril de 2004 fins al desembre del 2011
  7. Alguns dels actes commemoratius que es van dur a terme durant aquests mesos. Dins del recinte de la Fira Gran (Barcelona) és concentraren algunes de les entitats sense afany de lucre dedicades a la reivindicació de la memòria històrica; l'acte de reconeixement de les víctimes del franquisme per raó de la seva orientació o opció sexual, en compliment d'una resolució del Parlament de Catalunya; l'organització de l'homenatge al Palau de la Generalitat a les deportades i els deportats als camps nazis de concentració i extermini; la promoció de la producció i la projecció simultània del documental Entre el dictador i jo amb motiu del trentè aniversari de la mort de Francisco Franco
  8. En Catalunya hem d'emfatitzar el terme de memòria democràtica, en comptes de memòria històrica es tracta d'una memòria relacionada amb la recuperació de la llibertat i la lluita antifranquista
  9. Traducció literal del llibre Decidme cómo es un árbol i diu: La recuperación de la memoria no es para pedir cuentas a nadie por las responsabilidades personales contraídas en el pasado, sino para situar la Historia en su lugar, arrancar del olvido a nuestras víctimas y cancelar de una vez los procesos y condenas incoados por un régimen ilegal, impuesto por las armas frente a la legalidad republicana. Es decir, que se nos devuelva a los demócratas que luchamos por la libertad, y se haga de manera pública e institucional, el respeto y el reconocimiento que merecemos por nuestra lucha y sacrificio.
  10. Miquel Caminal Badia fou el primer director del memorial democràtic, qui va propulsar aquesta institució amb el fi de rememorar a totes aquelles víctimes i fer memòria del passat.
  11. Un exemple clar que tenim al nostre territori català com ha centre d'interpretació es el Parc del Búnquers de Martinet i Montellà
  12. Algunes de les rutes més interessant i més impactants es la ruta del camí de la llibertat, projecte iniciat l'any 2007 per l'associació Le Chemin de la Liberté de Seix
  13. La Llei 13/2007 creació del Memorial Democràtic es pot consultar en DOGC, n.º 5006, 12 de novembre de 2007. I a més a més també es pot consultar la Llei 10/2009, de 30 juny DOGC, n.º 5417, 9 juliol de 2009 sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les foses comunes.
  14. Aquesta documentació pot ser gràcies a un banc de dades de relats autobiogràfics; bases de dades sobre fons conservats per altres institucions o particulars; inventari d'elements i llocs significatius de la dictadura i de les lluites democràtiques o una biblioteca especialitzada.
  15. Amb el motiu del 70ª aniversari del cop d'estat del general Franco que va donar lloc a la guerra civil espanyola
  16. Alguns d'aquests espais de memòria més significatius són: la Batalla de l'Ebre, la Batalla del Segre, els Camins de la llibertat, entre altres.
  17. Aquest grup de treball està format per investigadors d’àmbit universitari, professorat de secundària, tècnics del Departament d’Ensenyament i tècnics del Memorial Democràtic.
  18. Hi van participar: Magda Oranich, advocada; Ramon Espasa, metge, i Miquel Sellarés, periodista. Tots ells van ser membres de l’Assemblea de Catalunya. La taula rodona va ser moderada pel periodista Josep Playà.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aguilar Fernández, P. Políticas de la memoria y memorias de la política. Madrid: Alianza Editorial, 1996. 
  • Aguilar Fernández, P. Memoria y olvido de la Guerra Civil española. Madrid: Alianza Editorial, 1996. 
  • Ana, Marcos. Decidme cómo es un árbol: Memoria de la prisión y la vida. Barcelona: Umbriel. Tabla Rasa, 2007. ISBN 9788489367401. 
  • Aróstegui, J. «Traumas colectivos y memorias generacionales: el caso de la guerra civil». A: Aróstegui, J., i Godicheau,F.. Guerra Civil: Mito y memoria. Madrid: Marcial Pons, 2006, p. 57-92. 
  • Aznar, J.Mª. España. La segunda transición. Madrid: Espasa Calpe, 1994. 
  • Balcells, Albert. Llocs de memòria dels catalans. Barcelona: Proa, 2008. 
  • Bono, MªJesús. «L'any del memorial democràtic de Catalunya». A: . Avenç, 310, 2006, p. 51-54 [Consulta: novembre 2014]. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Memorial Democràtic de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata