Mena
Una mena és una formació rocosa que conté minerals amb prou concentració per fer-la apta per a la mineria. Els materials continguts en la mena han de ser:
- valuosos,
- prou concentrats per justificar econòmicament la seva explotació, i
- extraïbles de la roca que els conté amb tècniques de processament de minerals.
No es consideren menes els dipòsits minerals l'explotació dels quals no seria econòmicament o tècnicament viable. L'explotabilitat d'un dipòsit mineral sol considerar-se únicament des de la perspectiva econòmica. No obstant això, determinats materials l'extracció dels quals no seria viable econòmicament poden ser considerats valuosos en funció de valors estratègics, socials, tribals, etc. Ha estat el cas de l'ocre, d'algunes argiles i de pedres ornamentals a les quals s'han atribuït valors religiosos, culturals o sentimentals. En aquest cas, el valor econòmic del mineral extret és secundari.
Algunes mostres de menes en forma de cristall són excepcionalment belles, o amb exòtiques distribucions en estrats (visibles al tall o en el polit), o en presentacions metàl·liques tals com grans palletes o formacions cristal·lines de, per exemple, coure o or poden arribar a valors econòmics molt més alts dels corresponents al simple valor del mineral o metall en qüestió.
La mena és, doncs, una entitat econòmica, no física. Les fluctuacions dels preus dels minerals extraïbles determinen si una roca és prou valuosa, i per tant es pot considerar mena. De manera similar, els costos d'extracció poden també fluctuar en funció dels costos de l'energia requerida, mà d'obra, etc., provocant l'abandó de mines actives.
El grau o concentració de mineral (o metall) en la mena, així com la seva disposició, afecten directament el cost associat a la seva extracció. El cost d'extracció, per tant, ha de ser comparat amb el valor del mineral o metall contingut per a determinar si l'extracció té sentit.
Les menes solen ser òxids, sulfurs, silicats, o metalls "natius" (com per exemple el coure) que no es troben comunament concentrats a l'escorça terrestre, o metalls "nobles" (que normalment no formen compostos) tals com l'or.
Ganga[modifica]
Associat al concepte de mena, està el de ganga. Es diu així al conjunt de minerals de ganga, és a dir els sense interès econòmic, que també constitueixen la mena. Com s'indica a dalt, els minerals de ganga se separen dels minerals de mena mitjançant el procés de concentració metal·lúrgica. Com que la mena, excepte estranya excepció, conté minerals de ganga, la llei del metall en la mena és més baixa que el contingut del metall en els minerals de mena. Així per exemple, la llei de la mena del gran jaciment de coure de Chuquicamata és de menys d'1% de Cu (i quantitats molt menors de Mo i Au) sota la forma principalment dels minerals de mena calcopirita i bornita. El més de 99% restant està constituït per la ganga, sent quars, pirita, feldespats i miques els minerals principals de ganga.
El concepte de ganga no s'ha de confondre amb el de roca estèril ("waste" en anglès) que és la roca no o pobrament mineralizada que ha de ser extreta per a poder explotar la mena. Per exemple en una mina a cel obert sovint fins a centenes de metres de desmunt poden haver de ser extrets fins a arribar a la mena que es vol explotar.
Exemples de minerals de mena[modifica]
Els minerals de mena són principalment, sulfurs, òxids, sulfats, carbonats, silicats així com els minerals elements or natiu i coure natiu (l'últim, rarament explotat). S'ha de tenir en compte que la llista següent és només il·lustrativa d'alguns minerals formats per elements d'interès econòmic. Així, per exemple, la font principal de germani no és l'estrany mineral germanita sinó esfalerita, mineral que sovint conté traces de germani.[1]
Exemples de minerals de mena[modifica]
Els minerals de mena són principalment, sulfurs, òxids, sulfats, carbonats, silicats així com els minerals elements or natiu i coure natiu (l'últim, rarament explotat). S'ha de tenir en compte que la llista següent és només il·lustrativa d'alguns minerals formats per elements d'interès econòmic. Així, per exemple, la font principal de germani no és l'estrany mineral germanita sinó esfalerita, mineral que sovint conté traces de germani.[1]
| Mineral de mena | Fórmula | Element | Símbol |
|---|---|---|---|
| Argentita | Ag2S | per a l'obtenció de Plata[2] | Ag |
| Baritina | BaSO4 | Bari[3] | Ba |
| Gibbsita | AlO(OH) | per a l'obtenció d'Alumini[4] | Al |
| Beril | Be3Al2(SiO3)6 | Beril·li[5] | Be |
| Bornita | Cu5FeS4 | Coure[6] | Cu |
| Cassiterita | SnO2 | Estany[7] | Sn |
| Calcocita | Cu₂S | per a l'obtenció de coure[8] | |
| Calcopirita | CuFeS2 | Coure[9] | Cu |
| Siderita | FeCO3 | Ferro | Fe |
| Cromita | (Fe,Mg)Cr2O4 | per a l'obtenció de Crom[10] | Cr |
| Cinabri | HgS | per a l'obtenció de Mercuri[11] | Hg |
| Cobaltita | CoAsS | Cobalt[12] | Co |
| Coltan | ~(Fe,Mn)(Nb,Ta)2O6 (mescla de minerals) | per a l'obtenció de Tàntal[13] | Ta |
| Cuprita | Cu2O | Coure | Cu |
| Galena | PbS | per a l'obtenció de Plom[14] | Pb |
| magnetita | Fe2O3 | Ferro | Fe |
| Ilmenita | FeTiO3 | Titani[15] | Tu |
| Limonita | ~FeO(OH)·nH2O (mescla de diversos minerals) | Ferro | Fe |
| Magnetita | Fe3O4 | Ferro[16] | Fe |
| Molibdenita | MoS2 | Molibdè[17] | Mo |
| Pentlandita | (Fe,Ni)9S8 | Níquel[18] | Ni |
| Pirolusita | MnO2 | Manganès[19] | Mn |
| Scheelita | CaWO4 | Wolframi[20] | |
| Esfalerita o blenda | ZnS | Zinc[21] | Zn |
| Uraninita | UO2 | per a l'obtenció d'urani metàl·lic[22] | W |
| Wolframita | (Fe,Mn)WO4 | per a l'obtenció de Wolframi[23] | W |
| Bórax | Na2B4O7·10H2O | Bor | B |
| Fluorita | CaF2 | Fluor | F |
| Halita | NaCl | Sodi | Na |
| Dolomia | CaMg(CO3)2 | Magnesi | Mg |
| Magnesita | MgCO3 | Magnesi | Mg |
| Apatita | Ca5(PO4)3 | Fòsfor | P |
| Pirita | FeS2 | Sofre | S |
| Silvina | KCl | Potassi | K |
| Carnal·lita | KMgCl3 | Potassi | K |
| Rútil | TiO2 | Titani | Tu |
| Patronita | VS4 | Vanadi | V |
| Germanita | Cu13Ge2Fe2S16 | Germani | Ge |
| Arsenopirita | FeAsS | Arsènic | As |
| Celestina | SrSO4 | Estronci | Sr |
| Estroncianita | SrCO3 | Estronci | Sr |
| Gadolinita | (Ce,La,Nd,I)2FeBe2Si2O10 | Itri | I |
| Zircó | ZrSiO4 | Zirconio | Zr |
| Columbita (coltan) | (Fe,Mn)Nb2O6 | Niobi | Nb |
| Estibina | Sb2S3 | Antimoni | Sb |
| Cerita | Ce9Fe(SiO4)6(SiO3)(OH)3 | Ceri | Ce |
| Thorite | (Th,O)SiO4 | Tori | Th |
| Hematita | Fe₂O₃ | [24] | |
| Or | Au | habitualment associat amb quars[25] |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Höll, R.; Kling, M.; Schroll, E. (2007). "Metallogenesis of germanium – A review". Ore Geology Reviews. 30 (3–4): 145–180.
- ↑ Anthony, J.W.. Mineralogy of Arizona. University of Arizona Press, 1995, p. 100 (Culture; 10). ISBN 978-0-8165-1555-4.
- ↑ Barytes, Barium Chemical, and Lithopone Industries, 1920, p. 17 (Tariff Information Series).
- ↑ Donaldson, D.; Raahauge, B. Essential Readings in Light Metals, Volume 1, Alumina and Bauxite. Springer International Publishing, 2017, p. 4 (The Minerals, Metals & Materials Series). ISBN 978-3-319-48176-0.
- ↑ Petar, A.V.. Beryllium and Beryl. United States, Department of Commerce, Bureau of Mines, 1929 (Information circular).
- ↑ United States. Bureau of Mines. Technical Paper - Bureau of Mines. The Bureau, 1930, p. 16-PP6 (Technical Paper - Bureau of Mines).
- ↑ Corporation, M.C.. Growing Up with Science. Marshall Cavendish, 2006, p. 1826. ISBN 978-0-7614-7520-0.
- ↑ Parker, A.; Lopez, J.C.. Contaminación del aire por la industria (en castellà). Editorial Reverte, 1983, p. 459. ISBN 978-84-291-7464-9.
- ↑ Cronin, D. Chalcopyrite: Chemical Composition, Occurrence and Uses. Nova Science Publishers, Incorporated, 2014 (Chemistry research and applications). ISBN 978-1-63321-188-9.
- ↑ U. s. Geological Survey. Minerals Yearbook, 2008, V. 1, Metals and Minerals. U.S. Government Printing Office, 2011, p. 17-PA7 (MINERALS YEARBOOK VOLUME 1 : METALS AND MINERALS). ISBN 978-1-4113-3015-3.
- ↑ Bouchardat, A.; de la Paz Graells, M.; Colmeiro, M. [et al.].. Tratado completo de historia natural (en portuguès). Sociedad de Autores, Libreros e Impresores de España, 1847, p. 1-PA522.
- ↑ Piestrzynski, A. Mineral Deposits at the Beginning of the 21st Century. Taylor & Francis, 2001, p. 354. ISBN 978-90-265-1846-1.
- ↑ Vázquez-Figueroa, A. Coltan (en italià). Kolima Books, 2019, p. 37. ISBN 978-84-17566-68-5.
- ↑ Creus, J.A.. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat. Grup Mineralògic Català, 2008, p. 22 (Mines de Catalunya). ISBN 978-84-612-1312-2.
- ↑ Samal, S. Thermal Plasma Processing of Ilmenite. Springer International Publishing, 2017, p. 15 (SpringerBriefs in Applied Sciences and Technology). ISBN 978-3-319-70733-4.
- ↑ Informacion Tecnologica (en castellà). Centro de Informacion Tecnologica, p. 120.
- ↑ Horton, F.W.. Molybdenum: Its Ores and Their Concentration, with a Discussion of Markets, Prices, and Uses. U.S. Government Printing Office, 1916, p. 132 (Bulletin (United States. Bureau of Mines)).
- ↑ Emsley, J.; Emsley, S.W.R.C.D.J.. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. Oxford University Press, 2001, p. 279 (Oxford Pakistan Paperbacks Series). ISBN 978-0-19-850341-5.
- ↑ California. State Mining Bureau. California Journal of Mines and Geology, 1883, p. 4-PA106.
- ↑ Bent, A.C.. Life Histories of North American Wild Fowl: Order Anseres (part). U.S. Government Printing Office, 1928, p. 2-PA471 (Bulletin (United States National Museum)).
- ↑ Geological Survey (U.S.). Geological Survey Professional Paper. U.S. Government Printing Office, 1931, p. 3-PA64 (Geological Survey Professional Paper).
- ↑ Kerr, P.F.. Mineralogical Studies of Uraninite and Uraninite-bearing Deposits, July 1, 1949-June 30, 1950: Submitted to Raw Materials Operations, U.S. Atomic Energy Commission, 1950.
- ↑ Gomes, J.M.; Uchida, K.; Wong, M.M.. Electrolytic Preparation of Tungsten Metal and Tungsten Carbide from Wolframite. U.S. Department of Interior, Bureau of Mines, 1970, p. 2 (Report of investigations).
- ↑ Survey of World Iron Ore Resources: Occurence, Appraisal and Use: Report of a Committee of Experts Appointed by the Secretary-General. United Nations Department of Economic and Social Affairs, 1955, p. 58 (DOCUMENT E/).
- ↑ Comaposada, M.A.V.; Catalans, I.E.. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 187. ISBN 978-84-7283-400-2.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mena |