Menceyat de Güímar
Güímar era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella. Ocupava l'extensió dels actuals municipis d'El Rosario, Candelaria, Arafo, Güímar i parts de Santa Cruz de Tenerife i San Cristóbal de La Laguna. Els seus menceys foren Sortibán, Acaymo, Dadarmo i Añaterve.[1]
Cap a 1450 es fundà a la zona de la moderna ciutat de Candelaria un eremitori format per tres frares dirigits per Alfonso de Bolaños, considerat l'«Apòstol de Tenerife». Aquests religiosos vivien entre els guanches, parlant la seva llengua i en varen batejar molts. Aquesta missió duraria fins a dates pròximes a l'inici de la conquesta. En aquest regne aborigen va tenir lloc l'aparició de la imatge de la Verge de Candelaria.
Referències[modifica]
- ↑ Conquista y antiguedades de las islas de la Gran Canaria y su descripción, con muchas advertencias de sus privilegios, conquistadores, pobladores, y otras particularidades en la muy poderosa isla de Tenerife Arxivat 2017-08-05 a Wayback Machine. (Trad.Spa :"La conquista e i reperti delle isole Gran Canaria con la loro descrizione, sui privilegi, i conquistatori, i coloni, e altre caratteristiche della potente isola di Tenerife")