Vés al contingut

Menhaden de l'Atlàntic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMenhaden de l'Atlàntic
Brevoortia tyrannus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereBrevoortia
EspècieBrevoortia tyrannus Modifica el valor a Wikidata
(Benjamin Henry Latrobe, 1802) Brevoortia tyrannus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Clupea carolinensis (Gray, 1854)
  • Clupea menhaden (Mitchill, 1814)
  • Clupea neglecta (Rafinesque, 1818)
  • Clupea tyrannus (Latrobe, 1802)[1]

El menhaden de l'Atlàntic[2] (Brevoortia tyrannus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[3]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 50 cm de llargària màxima.
  • Cos ovalat.
  • 18-24 radis tous a l'aleta dorsal i 18-24 a l'anal.
  • Color blavós amb taques negres (una a l'opercle i la resta repartides pel dors).[4][5]

Reproducció

[modifica]

Té lloc durant tot l'any i les larves són pelàgiques.[6]

Alimentació

[modifica]

Menja fitoplàncton (diatomees), zooplàncton (crustacis petits i anèl·lids) i detritus.[7]

Paràsits

[modifica]

És parasitat per isòpodes, copèpodes, cestodes i trematodes.[8]

Depredadors

[modifica]

Als Estats Units és depredat pel llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis), el corball reial (Cynoscion regalis), la tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus),[9] l'emperador (Xiphias gladius), el tallahams (Pomatomus saltator),[10] el tauró sedós (Carcharhinus falciformis), el solraig (Isurus oxyrinchus),[11] l'agullat (Squalus acanthias) i el tauró gris (Carcharhinus plumbeus).[12][13]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdrom[14] i de clima subtropical (46°N-30°N, 81°W-64°W) que viu entre 0-50 m de fondària.[4]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Nova Escòcia (el Canadà) fins a Indian River (Florida, els Estats Units).[4]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc, en salaó, en conserva o fumat. També és emprat per a produir oli, fertilitzants i farina de peix.[15]

Estat de conservació

[modifica]

No apareix a la Llista Vermella de la UICN, la qual cosa vol dir que es troba fora de perill d'extinció.[6]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (anglès)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. 1 2 3 4 FishBase (anglès)
  5. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  6. 1 2 Animal Diversity Web (anglès)
  7. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  8. ↑ Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  9. ↑ Chase, B.C., 2002, Differences in diet of Atlantic bluefin tuna (Thunnus thynnus) at five seasonal feeding grounds on the New England continental shelf. Fish. Bull. 100(2):168-180.
  10. ↑ Buckel, J.A. i D.O. Conover, 1997. Movements, feeding periods, and daily ration of piscivorous young-of-the-year bluefish, Pomatomus saltatrix, in the Hudson River stuary. Fish. Bull. 95:665-679.
  11. ↑ Stillwell, C.E. i N.E. Kohler, 1982. Food, feeding habits, and estimates of daily ration of the shortfin mako (Isurus oxyrinchus) in the Northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39(3):407-414.
  12. ↑ Medved, R.J. i J.A. Marshall, 1981. Feeding behavior and biology of young sandbar sharks, Carcharhinus plumbeus (Pisces, Carcharhinidae), in Chincoteague Bay, Virginia. Fish. Bull. 79(3):441-447.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  15. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985.

Enllaços externs

[modifica]