Meningitis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meningitis
Meninges-ca.svg
Meninges del sistema nerviós central: duramàter, aracnoide i piamàter.
Classificació i recursos externs
Especialitat neurologia
CIM-10 G00-G03
CIM-9 320-322
DiseasesDB 22543
MedlinePlus 000680
eMedicine med/2613 emerg/309 emerg/390
Patient UK Meningitis
MeSH D008581
Modifica dades a Wikidata

La meningitis és la inflamació de les meninges. La meningitis es presenta amb una síndrome, en general aguda, constituïda per intensos mal de caps, rigidesa de clatell i raquis, restrenyiment, vòmits de tipus cerebral (sense nàusees), pols lent, etc.(no sempre se'n troba el quadre complet). A més, el líquid cefaloraquidi és hipertens i presenta modificacions en l'aspecte (tot i que també hi ha meningitis amb líquid aparentment normal) i en la composició (augment de proteïnes, cèl·lules, presència del germen causal, etc.), que són més o menys típiques dels diferents tipus de meningitis. Es classifiquen segons l'agent causal.

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

En els adults, el símptoma més comú de meningitis és un mal de cap sever, que es produeix en gairebé el 90% dels casos de meningitis bacteriana, seguida de rigidesa de clatell (incapacitat per flexionar el coll cap endavant de forma passiva causa de l'augment del to muscular i la rigidesa del coll).[1] La tríada clàssica de senyals de diagnòstic consisteix en la rigidesa de clatell, febre alta de manera sobtada, i l'alteració de l'estat mental; malgrat això, les tres característiques estan presents en només el 44-46% dels casos de meningitis bacteriana.[1][2] Si no hi ha cap dels tres signes, és extremadament improbable que hi hagi meningitis aguda.[2] Altres signes comunament associats amb la meningitis inclouen fotofòbia (intolerància a la llum brillant) i fonofòbia (intolerància als sorolls forts). Els nens petits sovint no presenten els símptomes abans esmentats, i pot ser que només estiguin irritables i amb mal estat. La fontanel·la (punt tou a la part superior del cap del nadó) pot sobresortir en els nens de fins a 6 mesos. Altres característiques que distingeixen la meningitis per malalties menys greus en els nens petits són: dolor a les cames, extremitats fredes, i un color anormal de la pell.[3][4]

Causes[modifica | modifica el codi]

La meningitis és generalment causada per una infecció, ja sigui per virus,[2] bacteris, fongs i protozous.[5] Pot també ser el resultat de diverses causes no infeccioses.[5] El terme meningitis abacteriana o asèptica es refereix als casos de meningitis en el qual no pot ser demostrada una infecció bacteriana.

Meningitis bacterianes[modifica | modifica el codi]

Els tipus de bacteris que causen les meningitis bacterianes varien segons el grup d'edat dels individus infectats.

Meningitis meningocòccica o cerebroespinal epidèrmica[modifica | modifica el codi]

És una meningitis supurada, l'ocasiona el meningococ, i és particularment freqüent en els infants i durant les èpoques fredes, la seva aparició és sovint epidèmica, i en aquest cas abunden els portadors sans, que allotgen els gèrmens a la faringe, i es fa necessària una quimioprofilaxi col·lectiva. Es caracteritza per la presentació brusca, de vegades precedida d'una rinofaringitis, seguida d'una ràpida i greu evolució.

Meningitis tuberculosa[modifica | modifica el codi]

És originada per la invasió de l'espai subaracnoïdal per part del bacil de Koch, procedent d'altres focus tuberculosos de l'organisme. Les lesions són més intenses en les meninges toves (leptomeninges) de l'encèfal i la medul·la espinal que en el teixit nerviós continu, encara que també aquest en resta afectat. Comença d'una forma insidiosa, amb un període més o menys llarg d'un vague malestar general, fins que es presenta de manera brusca i intensa el quadre meningi descrit. Tanmateix, s'observa amb més freqüència una simptomatologia molt més precisa localització del procés.

Meningitis fúngica[modifica | modifica el codi]

La més habitual és la meningitis criptocòccica, més freqüent pacients amb SIDA.

Meningitis vírica[modifica | modifica el codi]

És, generalment, més benigna que la bacteriana i causada per diversos virus, com els enterovirus i els poliovirus.

Meningitis no infecciosa[modifica | modifica el codi]

l'extensió del càncer a les meninges (meningitis maligna o neoplàstica)[6] i certs medicaments (principalment antiinflamatoris no esteroïdals, antibiòtics i immunoglobulines intravenoses).[7] Pot també ser causada per diverses trastorns inflamatòries, com ara la sarcoïdosi (que a continuació es diu neurosarcoidosi), trastorns del teixit connectiu, com el lupus eritematós sistèmic, i certes formes de vasculitis (inflamació de la paret del vas sanguini), com ara la malaltia de Behçet.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 van de Beek D, de Gans J, Spanjaard L, Weisfelt M, Reitsma JB, Vermeulen M «Clinical features and prognostic factors in adults with bacterial meningitis». The New England Journal of Medicine, 351, 18, octubre 2004, pàg. 1849–59. DOI: 10.1056/NEJMoa040845. PMID: 15509818.
  2. 2,0 2,1 2,2 Attia J, Hatala R, Cook DJ, Wong JG «The rational clinical examination. Does this adult patient have acute meningitis?». Journal of the American Medical Association, 282, 2, juliol 1999, pàg. 175–81. DOI: 10.1001/jama.282.2.175. PMID: 10411200.
  3. Theilen U, Wilson L, Wilson G, Beattie JO, Qureshi S, Simpson D «Management of invasive meningococcal disease in children and young people: Summary of SIGN guidelines». BMJ (Clinical research ed.), 336, 7657, juny 2008, pàg. 1367–70. DOI: 10.1136/bmj.a129. PMC: 2427067. PMID: 18556318.
  4. Management of invasive meningococcal disease in children and young people. Edinburgh: Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN), maig 2008. ISBN 978-1-905813-31-5. 
  5. 5,0 5,1 Ginsberg L «Difficult and recurrent meningitis». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 75 Suppl 1, 90001, març 2004, pàg. i16–21. DOI: 10.1136/jnnp.2003.034272. PMC: 1765649. PMID: 14978146.
  6. Gleissner B, Chamberlain MC «Neoplastic meningitis». Lancet Neurol, 5, 5, maig 2006, pàg. 443–52. DOI: 10.1016/S1474-4422(06)70443-4. PMID: 16632315.
  7. Moris G, Garcia-Monco JC «The Challenge of Drug-Induced Aseptic Meningitis». Archives of Internal Medicine, 159, 11, juny 1999, pàg. 1185–94. DOI: 10.1001/archinte.159.11.1185. PMID: 10371226.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meningitis Modifica l'enllaç a Wikidata