Menjagrà gorjanegre
Sporophila ruficollis  | |
|---|---|
.JPG)
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Sporophila |
| Espècie | Sporophila ruficollis Cabanis, 1851 Sporophila ruficollis |
| Distribució | |
 Temporada no reproductiva Temporada reproductiva | |
.svg){kind=icon}
El menjagrà gorjanegre[1] (Sporophila ruficollis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).[2][3]
Descripció
[modifica]El menjagrà gorjanegre és un ocell petit semblant a un pinsà amb bec curt i gruixut. Els mascles són d'una combinació de colors cridanera grisa, negra i canyella. Tenen el pit i les galtes negres, el ventre canyella i el casquet gris que es torna marró cap a l'esquena. Les femelles són marró oliva a dalt i beix a baix.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]El menjagrà gorjanegre es distribueix per l'est de Bolívia (est de Tarija, est de Santa Cruz), centre sud de Brasil (sud de Mato Grosso, oest de Mato Grosso do Sul i sud-oest de Rio Grande do Sul), est i centre de Paraguai (inclusivament al Chaco), i nord i oest d'Uruguai (Artigas i Paysandú; a Argentina es distribueix pel sud-est de Jujuy, est de Salta, Formosa, Chaco, Santiago de l'Estero, Tucumán, Santa Fe, Corrientes, Missiones, Entre Ríos, nord de Buenos Aires i est de Córdoba. Com a migrant austral arriba fins al nord de Bolívia (est de la Paz, Beni), centre i sud de Brasil (Mato Grosso, Goiás, oest de Mines Gerais, oest de São Paulo).[5] Registrat com a migrant ocasional a l'extrem sud-est del Perú, al Santuario nacional Pampas del Heath, Puno.[6]
Aquesta espècie és considerada un reproductor poc comú i local en els seus hàbitats naturals: les pastures menys pertorbades, generalment i estacionalment inundables, jonqueres, etc., fins als 1100 msnm. Quan migra prefereix pastures altes humides.[7][5]
Estat de conservació
[modifica]El menjagrà gorjanegre ha estat qualificat com espècie gairebé amenaçada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que la població, encara no quantificada, es presumeix estar en decadència moderadament ràpida com a resultat de la combinació de la degradació de l'hàbitat i de les captures per a la venda com a ocell de gàbia.[5]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El menjagrà gorjanegre va ser descrit per primer cop l'any 1851 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el nom binomial Fringilla ruficollis i la localitat tipus "Montevideo, Uruguay".[8]
Ha estat suggerit que aquesta espècie seria un morfo de color de Sporophila hypoxantha; tradicionalment han estat considerades espècies germanes, com demostra l'estudi de Campagna et al. 2013.[9][10]
Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van demostrar que la present espècie és propera de Sporophila hypoxantha i el parell format per ambdues és proper de S. palustris, i que el clade resultant és proper del parell format per S. hypochroma i S. pileata.[11]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Sporophila combina les paraules del grec antic «σπορος/sporos» que significa “llavor” i alhora deriva de «σπειρω/speirō», “sembrar”; i «φιλος/philos», “amant”.[12]
L'epítet específic ruficollis combina les paraules del llatí «rufus» que significa “vermell”, “vermellós”, “rugós”; i del neollatí «-collis», “amb coll”, “gola” derivat del llatí «collum», “coll”.[13]
Subespècies
[modifica]L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Menjagrà gorjanegre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- ↑ «Sporophila ruficollis (menjagrà galtanegre)». Avibase. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ «Sporophila ruficollis Cabanis, 1851» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «menjagrà gorjanegre». - eBird. [Consulta: 11 juny 2026].
- 1 2 3 «Sporophila ruficollis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22723484a132165511.en..
- ↑ «Dark-throated Seedeater (Sporophila ruficollis)» (en anglès americà). Perú Aves, 23-04-2023. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 641, làmina 108(23). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Cabanis, Jean Louis; Heine, Ferdinand. Museum Heineanum : Verzeichniss der ornithologischen Sammlung des Oberamtmann Ferdinand Heine, auf Gut St. Burchard vor Halberstadt / (en alemany). T.1. Halbertstadt: In Commission bei R. Frantz, 1850, p. 150. DOI 10.5962/bhl.title.112135.
- ↑ Campagna, Leonardo; Silveira, Luís Fábio; Tubaro, Pablo L.; Lougheed, Stephen C. «Identifying the sister species to the rapid capuchino seedeater radiation (Passeriformes: Sporophila )» (en anglès). The Auk, 130, 4, 10-2013, p. 645–655. DOI: 10.1525/auk.2013.13064.
- ↑ «Part 10. Oscine Passeriformes, B (Ploceidae to Passerellidae)». A Classification of the Bird Species of South America. South American Classification Committee. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sporophila» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: ruficollis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 11 juny 2026].
