Mentha spicata
| Mentha spicata (Hierbabuena) | |
|---|---|
 M. spicata var. crispata | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164464 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Mentha |
| Espècie | Mentha spicata (Hierbabuena) Crantz |
|
| |
 | |
La Mentha spicata és una herba perenne nativa d'Europa, emprada en gastronomia i perfum per la seva aroma intensa i fresc.[1]
Assoleix fins a 30 cm. d'alçada. Les fulles li donen el seu nom per la seva forma llanceolada (spica significa "llança" en llatí); són molt aromàtiques, serrades, glabres, pil·loses per l'envés. Són tot just distinguibles les bràctees de la inflorescència. Les flors posseeixen un cáliz amb cinc sèpals aproximadament iguals i gola glabra. La corol·la és lila, rosa o blanca, i molt glandulosa, de fins a 3 mm de llarg. Les arrels són extenses i invasives.
La planta creix amb facilitat en qualsevol clima temperat; pot suportar el sol, encara que prefereix la mitja ombra, i la beneficia el sòl argilós. S'híbrida amb facilitat amb altres espècies de Mentha, donant lloc a la menta pebrera (Mentha x piperita) i la manzanera o mentastre (Mentha × villosa).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mentha spicata |
- ↑ Morgan, Jenny. Hierbas para caballos (en castellà). Editorial HISPANO EUROPEA, 2009, p. 20. ISBN 8425513715.
