Mentui

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMentui

Localització
Localització de Baix Pallars respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 19′ 55″ N, 0° 58′ 37″ E / 42.33186667°N,0.97692222°E / 42.33186667; 0.97692222
Població
Total 4 hab. (2013)
Malnom Tibats[1]
Geografia
Altitud 1 038,1
Indicatius
Codi postal 25513
Modifica dades a Wikidata

Mentui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.

Està situat a la part occidental del terme municipal, a prop i al sud-est de la Pobleta de Bellveí i a l'oest de Cabestany.

Mentui compta amb l'església de Sant Antoni Abat. El 2013 tenia 4 habitants.[2]

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines, Mentui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: mendi (muntanya) i oi (adjectiu relacionat amb abundància). Lloc molt muntanyós seria una interpretació plausible del topònim.[3]

Geografia[modifica]

El poble de Mentui[modifica]

L’accés al poble es produeix per una pista que arriba de Montcortès passat l’estany homònim. A l’entrada i en front trobem l’església i una edificació de grans dimensions: la Casa Rei.[4]

Les cases del poble[5][modifica]

  • Casa Cabaler
  • Casa Codina
  • Casa Peret
  • Casa Perutxo
  • Casa Rafel
  • La Rectoria
  • Casa Rei

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Mentui declara 2 focs laics.[nota 1]

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Mentuy. S'hi pot llegir que el poble està situat en una elevació, on és combatut pels vents de l'oest. El clima hi és fresc, propens a refredats. Tenia en aquell moment 3 cases i l'església, dedicada a la Mare de Déu del Roser, sufragània de la de Peracalç. El territori és de mala qualitat i de secà; hi ha pedreres de guix.[6]

S'hi collia blat, ordi, patates i poca herba, s'hi criaven ovelles i vaques i mules i hi havia caça de conills i perdius. La població era de 2 veïns (caps de casa) i 13 ànimes (habitants).[6]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
19701981200020022004200620082010201120122013
1513553455544

Les dades del 1553 són 2 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Fills il·lustres de Mentui[modifica]

Nasqué a Mentui Joaquim Rey i Rey, fill de Casa Rei, que dedicà la seva vida a les lleis. En fou catedràtic a la Universitat de Cervera i, un cop desapareguda, passà a la Universitat de Barcelona, on arribà a ser rector entre 1845 i 1850.

Comunicacions[modifica]

Una pista veïnal en bon estat duu de Mentui a Moncortès en 2,5 quilòmetres. La carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Mentui.

Notes[modifica]

  1. "Pere Rei i Jaume Guillem". Iglésias 1981.

Referències[modifica]

  1. Lluís 1961.
  2. Dades de població a www.municat.gencat.cat.
  3. Coromines 1995.
  4. Fitxa descriptiva de Casa Rei a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
  5. Montaña 2004.
  6. 6,0 6,1 Madoz 1848.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Mentui i Mencui». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XI, pàg. 380. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico, 1848. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]