Meraxes gigas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMeraxes gigas Modifica el valor a Wikidata

crani Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
FamíliaCarcharodontosauridae
TribuGiganotosaurini
GènereMeraxes
EspècieMeraxes gigas Modifica el valor a Wikidata
Juan Ignacio Canale, 2022
Mida

El Meraxes gigas és l'única espècie del gènere extint Meraxes, un dinosaure teròpode carcarodontosàurid, que va viure a mitjan període cretàcic, entre 95 a 93 milions d'anys enrere, durant el Cenomanià, en l'actual Amèrica del Sud. Les seves restes s'han trobat en roques del Cretaci superior de la Formació Huincul a la Patagònia, a l'Argentina.[1]

Descripció[modifica]

Comparació de mida amb un humà

El Meraxes va ser un teròpode de mida gran, amb un pes estimat de més de 4.263 quilograms, amb un interval de confiança de 3.196-5.331 quilograms. Només el seu crani mesurava 1,27 metres de llarg,[2] rivalitzant amb el de l'acrocantosaure, el qual tenia una longitud cranial d'1,23 metres. Les formes i proporcions de diversos ossos (crani, escàpula, metacarps, l'eix isquial, ossos dels peus, etc.) indiquen que el Meraxes i l'acrocantosaure tenien mides i proporcions corporals similars. A més, posseïa extremitats davanteres molt reduïdes, un exemple d'evolució convergent que va ocórrer independentment en quatre llinatges diferents: carcarodontosàurids, abelisàurids, tiranosàurids i alvarezsàurids.[1]

Les anàlisis osteohistològiques de l'holotip suggereixen que aquest individu podia haver aconseguit uns 53 anys d'edat en morir, la qual cosa el converteix en el teròpode no avià més longeu dels que es coneixen. També es va determinar que hauria presentat un creixement continu al llarg de la seva vida, fins i tot després d'assolir la maduresa, i que el seu creixement era més lent que el d'altres teròpodes de diferents famílies, com ara el tiranosaure, amb el qual va ser comparat. Els estudis de l'holotip del Meraxes també suggereixen que els carcardontosàurids aconseguien la maduresa entre els 30 i els 40 anys d'edat.[3]

Descobriment i recerca[modifica]

L'espècimen holotip del Meraxes, anteriorment conegut com el «Carcarodontosàurid de Campanas», MMCh-PV 65, va ser descobert el 2012.[3] Els ossos trobats inclouen un crani gairebé complet, elements de les cintures escapular i pèlvica, extremitats anteriors parcials, extremitats posteriors gairebé completes, fragments de les costelles i vèrtebres cervicals i dorsals, un os sacre, i diverses vèrtebres caudals completes. Per tant, constitueix l'esquelet de carcarodontosàurid més complet conegut de l'hemisferi sud.[1]

El Meraxes gigas va ser descrit el 2022 per Canale et al. d'acord amb aquestes restes. El nom del gènere, «Meraxes», fa referència a un drac de la sèrie de novel·les de fantasia de George R. R. Martin, Cançó de gel i foc.[4] El nom de l'espècie, «gigas», deriva de la paraula en grec per a 'gegant', en referència a la seva gran mida.[1]

Classificació[modifica]

Reconstrucció en vida
Carcharodontosauridae

Neovenator




Concavenator



Eocarcharia



Lajasvenator



Lusovenator




Acrocanthosaurus




Shaochilong


Carcharodontosaurinae

Carcharodontosaurus spp.


Giganotosaurini

Meraxes




Tyrannotitan




Giganotosaurus



Mapusaurus










Paleoambient[modifica]

Diversos dinosaures de la Formació Huincul

El Meraxes va ser descobert a la Formació Huincul. Els teròpodes de l'àrea estan representats pel paravià Overoraptor, l'elafrosauri Huinculsaurus, els abelisàurids Skorpiovenator, Tralkasaurus i Ilokelesia, el seu parent carcarodontosàurid mapusaure, i el megarraptorà Aoniraptor.[5][6] No obstant això, el Meraxes va ser trobat en roques més antigues que el mapusaure, per la qual cosa probablement tots dos carcarodontosàurids no van coexistir.[1] Els herbívors de l'àrea inclouen als sauròpodes rebaquisàurids Cathartesaura i Limaysaurus, els titanosaures argentinosaure i Choconsaurus, i iguanodonts indeterminats.[7][8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Canale, J.I.; Apesteguía, S.; Gallina, P.A.; Mitchell, J.; Smith, N.D. «New giant carnivorous dinosaur reveals convergent evolutionary trends in theropod arm reduction» (en anglès). Current Biology, 07-07-2022. DOI: 10.1016/j.cub.2022.05.057. PMID: 35803271.
  2. «Descobreixen el "Meraxes gigas", una espècie de dinosaure carnívor gegant». CCMA.cat, 07-07-2022. [Consulta: 26 agost 2022].
  3. 3,0 3,1 Cullen, Thomas M.; Canale, Juan I.; Apesteguía, Sebastián; Smith, Nathan D.; Hu, Dongyu «Osteohistological analyses reveal diverse strategies of theropod dinosaur body-size evolution» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 287, 1939, 25-11-2020, pàg. 20202258. DOI: 10.1098/rspb.2020.2258. PMC: 7739506. PMID: 33234083.
  4. «'Meraxes gigas': el nou dinosaure gegant amb nom de 'Joc de Trons'». ÀPuntMedia.es, 08-07-2022. [Consulta: 26 agost 2022].
  5. Brissón Egli, Federico; Novas, Fernando E. «New theropod dinosaur from the Upper Cretaceous of Patagonia sheds light on the paravian radiation in Gondwana» (en anglès). The Science of Nature, 107, 3, 2020, pàg. article núm. 24. Bibcode: 2020SciNa.107...24M. DOI: 10.1007/s00114-020-01682-1. PMID: 32468191.
  6. Cerroni, M.A.; Motta, M.J.; Agnolín, F.L.; Aranciaga Rolando, A.M.; Brissón Egli, Federico «A new abelisaurid from the Huincul Formation (Cenomanian-Turonian; Upper Cretaceous) of Río Negro province, Argentina» (en anglès). Journal of South American Earth Sciences, 98, 2020, pàg. 102445. DOI: 10.1016/j.jsames.2019.102445.
  7. Calvo, J. O.; Salgado, L. «Rebbachisaurus tessonei sp. nov. A new sauropod from the Albian-Cenomanian of Argentina; new evidence on the origin of the Diplodocidae» (pdf) (en anglès). Gaia, núm. 11, 1995, pàg. 13-33. Arxivat de l'original el 2021-09-23 [Consulta: 26 agost 2022].
  8. Baiano, Mattia; Coria, Rodolfo; Cau, Andrea «A new abelisauroid (Dinosauria: Theropoda) from the Huincul formation (lower upper Cretaceous, Neuquén Basin) of Patagonia, Argentina» (en anglès). Cretaceous Research, núm. 110, 2020, pàg. 104408. DOI: 10.1016/j.cretres.2020.104408.