Mercè Otero Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMercè Otero Vidal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - humanitats Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Santa Eulàlia
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mercè Otero Vidal (Barcelona, 25 de maig de 1947) és una catedràtica i professora de Llatí jubilada, feminista catalana[1] i especialista en coeducació.[2][3] El 2019 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.[4]

Trajectòria[modifica]

Al marge de la seva activitat docent a la universitat també s'ha dedicat al llarg de la seva carrera a la formació del professorat i a l'assessorament a centres escolars sobre coeducació i innovació. Dins dels seminaris de Filosofia i Gènere i de Dones i Literatura de la Universitat de Barcelona,[5] ha participat en nombroses trobades i grups de treball.

Professora de llengües clàssiques i crítica literària, és autora de diversos treballs sobre el paper de les dones al llarg de la història, així com traductora de textos llatins al català de Duoda, Christine de Pisan, Marie de Gournay, Sèneca[6] i Gilles Ménage, entre d'altres.[7]

Activisme feminista[modifica]

Com a activista feminista exerceix tasques de responsabilitat en el Centre de Documentació de Ca la Dona[8] i en l'organització de l'Escola Feminista d'Estiu de la Xarxa Feminista.[9]

Va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona[10] i forma part del Consell de Dones de Barcelona, del Consell Nacional de Dones de Catalunya, del Consell Nacional LGTBI de Catalunya i del Consell Social de la Llengua Catalana.

Referències[modifica]

  1. «Mercè Otero Vidal». [Consulta: 10 març 2022].
  2. «Entrevista a les feministes Mireia Bofill i Mercè Otero». Crític. [Consulta: 30 abril 2019].
  3. França, João. «Si les criatures a casa veuen violència, l'escola ha d'ensenyar que un altre món és possible», 08-04-2016. [Consulta: 31 agost 2023].
  4. «Messi, La Trinca, Núria Picas, Benach, De Gispert i Rigol, Creus de Sant Jordi 2019». 324cat, 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].
  5. «Seminari Filosofia i Gènere». [Consulta: 10 març 2022].
  6. «El fil de Medea», 12-12-2014. [Consulta: 31 agost 2023].
  7. «Otero i Vidal, Mercè». [Consulta: 7 maig 2019].
  8. Momoito, Andrea. «No som ni les primeres ni les úniques en la genealogia del feminisme». Directa, 04-01-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
  9. «Mercè Otero Vidal», 08-01-2020. [Consulta: 10 març 2022].
  10. López, Helena. «Pioneras de la Barcelona feminista llaman a persistir en la lucha» (en castellà), 04-03-2019. [Consulta: 31 agost 2023].