Mercè Otero Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMercè Otero Vidal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mercè Otero Vidal (Barcelona, 1947) és llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Clàssica i Romànica-Hispànica) per la Universitat de Barcelona i catedràtica de llatí per la mateixa universitat, en l'actualitat jubilada.[1] Especialitzada en feminisme i en coeducació.[2]

Activitat professional docent[modifica]

Al marge de la seva activitat docent a la universitat també s'ha dedicat al llarg de la seva carrera a la formació del professorat i a l'assessorament a centres escolars sobre coeducació i innovació. Dins dels seminaris de Filosofia i Gènere i de Dones i Literatura de la Universitat de Barcelona [3] ha participat i participa en diverses trobades i grups de treball.

Professora de llengües clàssiques i crítica literària. És autora de diversos treballs sobre el paper de les dones al llarg de la història, i traductora de textos llatins al català.[4]

Ha publicat articles i materials de coeducació, ginocrítica (crítica literària, històrica i filosòfica) i ha traduït Duoda, Christine de Pizan, Marie de Gournay, Gilles Ménage i altres. Les seves línies de recerca actualment són temes relacionats amb la coeducació, la memòria i les identitats.

Es poden consultar totes les seves publicacions, llibres i articles a Dialnet.[5]

Activisme feminista[modifica]

Com a activista feminista exerceix tasques de responsabilitat en el Centre de Documentació de Ca la Dona i en l'organització de l'Escola Feminista d'Estiu de la Xarxa Feminista. Es dedica a temes de coeducació, LGTBI+, ginocrítica i memòria. És autora de diversos treballs sobre el paper de les dones al llarg de la història.[6]

Forma part del Consell de Dones de Barcelona, del Consell Nacional de Dones de Catalunya, del Consell Nacional LGTBI de Catalunya i del Consell Social de la Llengua Catalana.

El 2019 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.[7]

Referències[modifica]

  1. «Mercè Otero Vidal». [Consulta: 10 març 2022].
  2. «Entrevista a les feministes Mireia Bofill i Mercè Otero». [Consulta: 30 abril 2019].
  3. «Seminari Filosofia i Gènere». [Consulta: 10 març 2022].
  4. «Otero i Vidal, Mercè». [Consulta: 7 maig 2019].
  5. «Mercè Otero Vidal» (en castellà). [Consulta: 10 març 2022].
  6. «Mercè Otero Vidal», 08-01-2020. [Consulta: 10 març 2022].
  7. 324cat. «Messi, La Trinca, Núria Picas, Benach, De Gispert i Rigol, Creus de Sant Jordi 2019», 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].