Mercè Piqueras i Carrasco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMercè Piqueras i Carrasco

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióAssociació Catalana de Comunicació Científica, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Consell de Dones de Barcelona
Membre de
Influències
Hipòtesi Gaia, James Lovelock, Lynn Margulis
Premis

Mercè Piqueras i Carrasco (Barcelona, 1944) és una biòloga catalana del districte de les Corts, dedicada a la divulgació i l'edició científiques.[1]

Trajectòria[modifica]

Ha estat presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (2006-2011), vicepresidenta de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009-2011)[2] i vocal de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia.[3] És editora associada de la revista International Microbiology[4] i membre del comitè editorial de les revistes Treballs de la Societat Catalana de Biologia i Panacea (revista de traducció en biologia i medicina).

És coautora dels llibres Orígenes, del big bang al tercer milenio (Antinea, 2000), Passejades per la Barcelona científica (Ajuntament de Barcelona, 2002; publicat també en castellà i anglès)[5] i Lynn Margulis Once Upon a Time (2013),[1] i autora de Cròniques de l'altra veritat (Editorial Rubes, premi de Literatura Científica 2004, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació).[6] Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació fent divulgació de la ciència, entre altres: a Eco (1997), el Diari de Barcelona Digital (1998–1999), el diari Avui (1999-2006), la revista Mètode, el programa de ràdio Bojos per la ciència, de Ràdio Estel (2000–2001), la revista Planeta Humano (2002) i la revista electrònica enredando.[3] Actualment col·labora en la secció de ciència del diari Ara.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona[3] per la seva vinculació amb el col·lectiu de Dones de les Corts, per la seva col·laboració a la Comissió per a la igualtat de la Dona del Consell de Districte, pel seu treball com a membre del Consell de Dones de Barcelona i també com a membre del Jurat dels Premis Maria Aurèlia Capmany i dels premis Maria Àngels Rivas Ureña. Ha col·laborat amb la biòloga evolutiva Lynn Margulis, n'ha divulgat les seves teories i n'ha traduït alguns dels seus textos. També ha estudiat la figura i obra de la biòloga marina Rachel Carson que va advertir del perill dels plaguicides organoclorats.[3][7][notes 1]

Notes[modifica]

  1. ↑ El llibre "Silent Spring" de Carson va tenir molt poca repercussió entre l'ecologisme català i espanyol contemporani i posterior. Una de les primeres ressenyes a fons del llibre en un mitjà de comunicació la va fer Mercè Piqueras el 1994 a La Vanguardia.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Mercè Piqueras Carrasco» (en 18-7-2014). MEMORO El banc de la memòria. [Consulta: 27 desembre 2014].
  2. ↑ «Ciència per llegir». UAB. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2014. [Consulta: 27 desembre 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Divulgadores de ciencia» (en castellà). UPF. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 27 desembre 2014].
  4. ↑ International Microbiology
  5. ↑ «Passejades per la Barcelona científica». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 23 juliol 2021].
  6. ↑ «Cròniques de l'altra veritat». Arxivat de l'original el 2013-06-09. [Consulta: 25 desembre 2008].
  7. ↑ Pineda, Felip «Els ecos de la primavera silenciosa». Mètode. Universitat de València, 10-12-2012 [Consulta: 23 juliol 2021].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercè_Piqueras_i_Carrasco&oldid=29966599»