Mercè Piqueras i Carrasco

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMercè Piqueras
MercePiqueras.JPG
Mercè Piqueras el 2014
Dades biogràfiques
Naixement 1944
Barcelona
Es coneix per Divulgació científica
Activitat professional
Ocupació Biologia
Organització Associació Catalana de Comunicació Científica, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Consell de Dones de Barcelona
Influències de
Premis i reconeixements
Medalla d'Honor de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Mercè Piqueras i Carrasco (Barcelona 1944)[1] és una biòloga barcelonina del districte de les Corts, dedicada a la divulgació i l'edició científiques. Ha estat presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (2006-2011), vicepresidenta de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009-2011)[2] i vocal de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia.[3] És Associate Editor de la revista International Microbiology[4] i membre del comitè editorial de les revistes Treballs de la Societat Catalana de Biologia i Panacea (revista de traducció en biologia i medicina). És coautora dels llibres Orígenes, del big bang al tercer milenio (Antinea 2000), Passejades per la Barcelona científica (Publ. Ajuntament de Barcelona, 2002; 3a ed. 2006; publicada també en castellà i anglès)[5] i Lynn Margulis Once Upon a Time (2013)[1] i autora de Cròniques de l'altra veritat (Ed. Rubes, premi de Literatura Científica 2004, de la Fundació Catalana per a la Recerca).[6] Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació fent divulgació de la ciència, entre altres: a Eco (1997), el Diari de Barcelona Digital (1998–1999), el diari Avui (1999-2006), la revista Mètode, el programa de ràdio “Bojos per la ciència”, de Ràdio Estel (2000–2001), la revista Planeta Humano (2002) i la revista electrònica enredando.[3] Actualment col·labora en la secció de ciència del diari Ara.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona[3] per la seva vinculació amb el col·lectiu de Dones de les Corts, per la seva col·laboració a la Comissió per a la igualtat de la Dona del Consell de Districte, pel seu treball com a membre del Consell de Dones de Barcelona i també com a membre del Jurat dels Premis M. Aurèlia Capmany i dels premis M Àngels Rivas Ureña. Ha col·laborat amb Lynn Margulis, n'ha divulgat les seves teories i n'ha traduït alguns dels seus textos; també ha estudiat la figura i obra de la biòloga Rachel Carson que va advertir del perill dels plaguicides organoclorats.[3][7][notes 1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El llibre "Silent Spring" de Carson va tenir molt poca repercussió entre l'ecologisme català i espanyol contemporani i posterior. Una de les primeres ressenyes a fons del llibre en un mitjà de comunicació la va fer Mercè Piqueras el 1994 a La Vanguardia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «MEMORO El banc de la memòria» (en català). MEMORO. [Consulta: 27 desembre 2014].
  2. «Ciència per llegir» (en català). UAB. [Consulta: 27 desembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Divulgadores de ciencia» (en castellà). UPF. [Consulta: 27 desembre 2014].
  4. International Microbiology
  5. Passejades per la Barcelona científica
  6. Cròniques de l'altra veritat
  7. Pineda, Felip «Els ecos de la primavera silenciosa» (en català). Mètode. Universitat de València, 10-12-2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]