Mercè Piqueras i Carrasco

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMercè Piqueras
MercePiqueras.JPG
Mercè Piqueras el 2014
Dades biogràfiques
Naixement Mercè Piqueras i Carrasco
1944
Barcelona
Es coneix per Divulgació científica
Activitat professional
Ocupació Biologia
Organització Associació Catalana de Comunicació Científica, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Consell de Dones de Barcelona
Influències de
Premis i reconeixements
Medalla d'Honor de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Mercè Piqueras i Carrasco (Barcelona 1944)[1] és una biòloga barcelonina del districte de les Corts, dedicada a la divulgació i l'edició científiques. Ha estat presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (2006-2011), vicepresidenta de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009-2011)[2] i vocal de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia.[3] És Associate Editor de la revista International Microbiology[4] i membre del comitè editorial de les revistes Treballs de la Societat Catalana de Biologia i Panacea (revista de traducció en biologia i medicina). És coautora dels llibres Orígenes, del big bang al tercer milenio (Antinea 2000), Passejades per la Barcelona científica (Publ. Ajuntament de Barcelona, 2002; 3a ed. 2006; publicada també en castellà i anglès)[5] i Lynn Margulis Once Upon a Time (2013)[1] i autora de Cròniques de l'altra veritat (Ed. Rubes, premi de Literatura Científica 2004, de la Fundació Catalana per a la Recerca).[6] Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació fent divulgació de la ciència, entre altres: a Eco (1997), el Diari de Barcelona Digital (1998–1999), el diari Avui (1999-2006), la revista Mètode, el programa de ràdio “Bojos per la ciència”, de Ràdio Estel (2000–2001), la revista Planeta Humano (2002) i la revista electrònica enredando.[3] Actualment col·labora en la secció de ciència del diari Ara.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona[3] per la seva vinculació amb el col·lectiu de Dones de les Corts, per la seva col·laboració a la Comissió per a la igualtat de la Dona del Consell de Districte, pel seu treball com a membre del Consell de Dones de Barcelona i també com a membre del Jurat dels Premis M. Aurèlia Capmany i dels premis M Àngels Rivas Ureña. Ha col·laborat amb Lynn Margulis, n'ha divulgat les seves teories i n'ha traduït alguns dels seus textos; també ha estudiat la figura i obra de la biòloga Rachel Carson que va advertir del perill dels plaguicides organoclorats.[3][7][notes 1]

Notes[modifica]

  1. El llibre "Silent Spring" de Carson va tenir molt poca repercussió entre l'ecologisme català i espanyol contemporani i posterior. Una de les primeres ressenyes a fons del llibre en un mitjà de comunicació la va fer Mercè Piqueras el 1994 a La Vanguardia.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «MEMORO El banc de la memòria» (en català). MEMORO. [Consulta: 27 desembre 2014].
  2. «Ciència per llegir» (en català). UAB. [Consulta: 27 desembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Divulgadores de ciencia» (en castellà). UPF. [Consulta: 27 desembre 2014].
  4. International Microbiology
  5. Passejades per la Barcelona científica
  6. Cròniques de l'altra veritat
  7. Pineda, Felip «Els ecos de la primavera silenciosa» (en català). Mètode. Universitat de València, 10-12-2012.

Enllaços externs[modifica]