Mercè Serós i Ballester

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMercè Serós i Ballester
Mercedes Serós 1926.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Mercedes Serós Ballester Modifica el valor a Wikidata
10 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTrombosi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant i cupletista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Mercè Serós i Ballester, coneguda amb el nom artístic de Mercedes Serós o Mercè Serós (Saragossa, 10 d'abril de 1900 - Barcelona, 23 de febrer de 1970), fou una cupletista catalana. De molt joveneta es traslladà a viure a Barcelona.[1]

Va començar en el món de ball als 14 o 15 anysː debuta com a ballarina al Salon Doré, al 1915. Posteriorment va començar a cantar a l'Edèn Concert, Eldorado, i altres teatres de la ciutat, fins a la dècada dels anys 30 del segle xx.[2][3]

La seva fama va anar augmentant i alhora creixia també la rivalitat amb Raquel Meller, mentre totes dues popularitzaven el cuplet, al costat d'altres cantants com Pilar Alonso.[2] Serós va arribar a actuar també en els teatres Le Perroquet i l'Olympia de París, on estrenà el pasdoble València, que després escamparia per França la Mistinguett. En el repertori que va donar fama a Mercè Serós trobem també Diego Montes, El salterio de la sardina, Muñecos, Al Paraguay, A Puerto Rico, Cruz de mayo, Rosario la Cava...[4]

El 1925 va estrenar el cuplet en català La Barcelonista, escrit per Rossend Llurba i dedicat al Futbol Club Barcelona, que acabava de guanyar el campionat d'aquell any. A la dècada dels anys 70 el recuperaria i l'interpretaria Guillermina Motta amb unes modificacions a la lletra de la segona estrofa.[5]

Mercè Serós va fer molts enregistraments entre 1926 i 1930, tant per a Gramófono com per a Odeon i va arribar a gravar en disc més de 200 títols.[2][3]

La seva última actuació tingué lloc al Coliseum (Barcelona), on assolí un extraordinari èxit. Després del seu matrimoni amb l'industrial barceloní Pelayo Rubert Alegrin, l'artista es retirà de l'escena.[1][6]

Enregistraments discogràfics[modifica]

  • 1926, maig: Militar (Villán i Requena); Raza gitana (A. Lopera Barca i Requena)
  • 1926, juliol: Mañana de niebla (Valverde i San); La Venta del Mochuelo (A. Méndez i Costa)
  • 1926, agost: La niña de los lacitos (Villán i Requena); Añoranzas de amor (Villán i Requena); La campana de Toledo (Nieto de Molina i Blasco); En canto del flirt (Nieto de Molina, Llurba i Borbón)
  • 1928, juny: Pericón del amor (Sugrañes i Requena) i La Chizmosa (Villán i Requena)
  • 1928, setembre: La Puntaire (Capmany i Badosa o Viladomat); A Ca l'apotecari (Romaní i Camprubí)
  • 1928, octubre: Hoy (Fernández Albuquerque i Viladomat) i Salomé (Villán i Barca)
  • 1929, gener: Ni chicha ni limoná (J. Guarido i Quirós); La Virgen de los Reyes (Puche i Quirós)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1969-70, pàg. 287 (ISBN 84-239-4599-5)
  2. 2,0 2,1 2,2 Collell, Jaume. El músic de l'americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint. RBA Libros, 2014-03-01. ISBN 978-84-8264-862-0. 
  3. 3,0 3,1 «Mercè Serós Ballester». Patrimoni musical català. Centre Robert Gerhard. Generalitat de catalunya. [Consulta: 23 febrer 2020].
  4. Canyameres, Ferran. Obra Completa. Vol. 5: Josep Oller i la seva època. L'home del Moulin Rouge. Ferran Canyameres i Casamada, 1992, p. 171. ISBN 978-84-7809-783-8. 
  5. Llibertat.cat. «El cuplet "La Barcelonista" en els anys de la xiulada a l'himne espanyol». [Consulta: 23 febrer 2020].
  6. March, Enric H. «Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: El Rec, Pius Rubert, Mercè Serós i el cuplet dels paraigües», dimarts, 2 febrer 2016. [Consulta: 23 febrer 2020].

Enllaços externs[modifica]