Mercado de Abasto
Mercado de abasto  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Lucas Demare |
| Protagonistes | Tita Merello Pepe Arias Juan José Miguez Pepita Muñoz José De Ángelis Luis Otero Luis Tasca Bertha Moss Alberto Terrones José Ruzzo Cayetano Biondo Warly Ceriani Jorge Villoldo Marta González Blanca Lagrotta Orestes Soriani Joaquín Petrosino Inés Murray Carlos Barbetti Carlos Cotto Tito Grassi Marcelle Marcel Pedro Pompillo Julio Bianquet Adolfo Meyer Rita Varola Carlos Carella Juan José Edelman Yuki Nambá
|
| Dissenyador de producció | Germen Gelpi |
| Guió | Sixto Pondal Ríos i Carlos Olivari |
| Música | Lucio Demare |
| Fotografia | Francis Boeniger |
| Muntatge | Atilio Rinaldi (en)  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1955 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Buenos Aires |
     | |
Mercado de Abasto és una pel·lícula argentina de 1955, dirigida per Lucas Demare, amb guió de Sixto Pondal Ríos i música del seu germà Lucio Demare i protagonitzada per Tita Merello i Pepe Arias. Estrenada a Buenos Aires el 3 de febrer de 1955.
En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 39.[1]
Sinopsi (amb Spoilers)[modifica]
La pel·lícula relata una història romàntica de la disputa entre dos homes: Lorenzo Miraglia (Pepe Arias) i Jacinto Medina (Juan José Míguez), un rufià i l'altre comerciant, per l'amor d'una dona, Paulina (Tita Merello), una treballadora del Mercat de Proveïment.
Consta en què Paulina es casa amb Jacinto, i junts obren un bolig «La flor del Abasto». Ella sospita que està embarassada, i confirma les seves sospites, però al moment de dir-li a Jacinto, aquest fuig de la justícia. Paulina haurà de bregar amb les desgràcies de ser mare soltera. En un error diagnostiquen que Lorenzo morirà, i aquest li demana matrimoni a Paulina perquè el seu fill tingui un cognom. En no morir, Paulina segueix casada amb Lorenzo. Jacinto torna per diners, i Paulina intenta ajudar-lo perquè mai torni i el seu fill no s'assabenti qui és el seu pare, però Jacinto rebutja aquesta ajuda i en intentar fugir és mort a trets per la policia. Paulina escolta des de lluny els trets i entén que Jacinto ha mort.
Miscel·lània[modifica]
- Héctor Olivera, reeixit director de cinema i productor a partir dels anys setanta, va treballar en aquesta pel·lícula com a assistent de producció.
- L'actor Carlos Carella, interpretant un petit paper d'un home realitzant un dia de camp, va realitzar aquí el seu tercer treball en cinema.
- L'actriu Marta González també té un petit paper, sense haver estat inclosa en els crèdits.
- Tita Merello canta "Se dice de mí", amb letra d'Ivo Pelay i música de Francisco Canaro, executada pel mateix Francisco Canaro i la seva orquestra.[2]
Actors[modifica]
- Tita Merello (Paulina)
- Pepe Arias (Lorenzo Miraglia)
- Juan José Míguez (Jacinto Medina)
- Pepita Muñoz (Asunción)
- Marcelle Marcel (Amanda Domínguez)
- Berta Moss (esposa de Jacinto)
- Luis Otero (Caburé, secuaz de Jacinto)
- José de Angelis (Chino, hermano de Paulina)
- Inés Murray (Minerva, dueña puesto de frutas)
- Joaquín Petrosino (El Flaco, secuaz de Jacinto)
- Orestes Soriani (Dr. Martínez, medico de Lorenzo)
- Alberto Terrones (inspector de réditos)
- Tito Grassi
- Cayetano Biondo (mozo)
- Fernando Salas
- Julio Bianquet (policía)
- Carlos Barbetti (frutero)
- Luis Tasca (verdulero)
- José Ruzzo (Bautista)
- Pedro Pompillo (Antuña)
- Jorge Villoldo (gringo)
- Warly Ceriani (médico)
- Adolfo Meyer
- Francisco Iriarte
- Blanca Lagrotta (mucama)
- Carlos Cotto
- Dardo Rubén
- Esther Fernández
- Fernando Salas
- José Roberto Ragonese (Rabanito)
- Juan José Edelman (presentador en el pícnic)
- Miguel Palma (Muelita)
- Ramón Ernesto Ríos (policía)
- Rita Varola (mujer piropeada)
- Yuki Nambá
- Carlos Carella (hombre en día de campo)
Referències[modifica]
- ↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva, 3, 2000. Arxivat 2022-11-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Se dice de mí» (en castellà). [Consulta: 12 maig 2017].
Enllaços externs[modifica]
Filmografia de Lucas Demare | ||
|---|---|---|
|  | |
