Mercaptopurina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacMercaptopurina
Mercaptopurine.svg
Malaltia objecte limfosarcoma, leucèmia limfoide i leucèmia limfàtica crònica
Dades clíniques
Codi ATC L01BB02
Dades químiques i físiques
Fórmula C₅H₄N₄S
Massa molecular 152,016 uma
Identificadors
Número CAS 50-44-2
PubChem (SID) 667490
IUPHAR/BPS 7226
DrugBank 01033
ChemSpider 580869
UNII PKK6MUZ20G
KEGG C02380
ChEBI 50667
ChEMBL CHEMBL1425
AEPQ 100.000.035
Modifica les dades a Wikidata

Mercaptopurina, també nomenada 6-mercaptopurina o abreujadament 6-MP, és un medicament immunosupressor que s'utilitza en el tractament d'alguns tipus de càncer, principalment leucèmia limfoide aguda. També s'utilitza per tractar d'altres malalties, entre elles la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. És un dels fàrmacs inclosos en la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[1]

Farmacologia[modifica]

Pertany al grup dels antimetabòlits, anàlegs de les purines, i s'administra per via oral a una dosi variable. Els metabòlits de la mercaptopurina inhibeixen la síntesi de purines i interfereix en la formació de nucleòtids que han d'incorporar-se a la molècula de ADN, provocant un efecte citotòxic sobre les cèl·lules malignes.

Indicacions[modifica]

Tractament de la leucèmia limfocítica aguda, malaltia de Crohn i colitis ulcerosa.[2]

Efectes secundaris[modifica]

Com tots els medicaments, és susceptible de causar efectes adversos, entre ells diarrea, nàusees i vòmits, debilitat i pèrdua de cabell. Pot provocar mielosupressió que es manifesta per disminució de leucòcits en sang amb propensió a infeccions (leucopènia), disminució d'hematies (anèmia) i baix nombre de plaquetes (trombocitopènia) amb tendència a hemorràgies.[3]

Història[modifica]

La 6-mercaptopurina va ser descoberta pels científics guanyadors del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1988) Gertrude Belle Elion i George Herbert Hitchings i que van treballar plegats a partir de l'any 1944 a Burroughs Wellcome a Tuckahoe, Nova York, -actual GlaxoSmithKline-.[4] Va ser desenvolupat clínicament en col·laboració amb els investigadors de l'Hospital Memorial -ara Memorial Sloan Kettering Cancer Center in New York City-.[5]

Referències[modifica]

  1. Sahasranaman, S.; Howard, D.; Roy, S. «Clinical pharmacology and pharmacogenetics of thiopurines». European Journal of Clinical Pharmacology, vol. 64, 8, 2008, pàg. 753–767. DOI: 10.1007/s00228-008-0478-6. PMID: 18506437.
  2. «Mercaptopurine». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Aug 28, 2015].
  3. «Off-Campus Access Login». [Consulta: 28 setembre 2015].
  4. Katherine Bouton for the New York Times. January 29, 1989 The Nobel Pair consulta= 9 de maig de 2017
  5. «6 Mercaptopurine» (en anglès). Chemical & Engineering News. [Consulta: 9 maig 2017].