Mercedes Gallizo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMercedes Gallizo
Biografia
Naixement2 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputada a l'Assemblea de Madrid
9 juny 2015 –

Diputada al Congrés dels Diputats
29 març 2000 – 20 gener 2004

Circumscripció electoral: Saragossa

Diputada a les Corts d'Aragó
Secretaria General d'Institucions Penitenciàries
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol
Esquerra Unida Modifica el valor a Wikidata

Mercedes Gallizo (Saragossa, 2 de desembre de 1952) és una política espanyola. Des de 2015 és diputada autonòmica del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) a la Comunitat de Madrid. Ha militat en diferents organitzacions socials i polítiques d'esquerres. Va ser diputada autonòmica a les Corts d'Aragó i diputada al Congrés de Diputats durant la VII Legislatura. A l'abril de 2004, va ser nomenada Directora General d'Institucions Penitenciàries i des de 2008 fins a 2011 va assumir la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries en el Ministeri de l'Interior.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa i es va iniciar en la política en la seva època universitària en el Moviment Comunista d'Aragó mitjançant els Comités de Estudiantes Revolucionarios de Zaragoza (CERZ). Va ser membre de la Plataforma de Convergència Democràtica d'Aragó organisme que agrupava a totes les forces democràtiques durant la Transició.

Del MC a IU Aragó[modifica]

El 1979 es va presentar per primera vegada com a candidata en unes eleccions, en aquest cas al Senat pel Moviment Comunista d'Aragó, sense sortir triada.

Posteriorment, a meitat de la dècada de 1980 es va integrar a Izquierda Unida de Aragón, va arribar a ser membre de l'Executiva Federal d'IU,[2] i secretària general del Partido Democrático de la Nueva Izquierda (PDNI) a Aragó, partit fruit del corrent intern Nueva Izquierda que va acabar constituint-se en partit polític.[2][3]

Va ser membre de la Comissió Mixta de Transferències entre la DGA i el Govern Central (1987-91) (II Legislatura de les Corts d'Aragó).

Pionera en el feminisme aragonès[modifica]

Gallizo va ser pionera del moviment feminista a Aragó i membre de l'adreça de l'Associació Democràtica de Dones Aragoneses i del Front Feminista fins a 1983.[4][5] D'altra banda, va treballar com a especialista en temes d'igualtat a l'Ajuntament de Saragossa on va ser delegada sindical de Comissions Obreres i membre del comitè d'empresa de 1993 a 1999. L'any 2004 va col·laborar amb la realitzadora de televisió Maryse Bergonzat en el documental Viatge al país de les dones una coproducció de les cadenes de televisió Art i TVE.[6] Al llarg de la seva trajectòria política ha mantingut la seva implicació en la lluita per la igualtat i en la lluita feminista.[7][8]

PSOE[modifica]

Va ser membre de la comissió que va decidir la sortida del PDNI d'Esquerra Unida i va negociar la seva integració en el PSOE.

El 1999 va ser triada diputada pel PSOE a les eleccions autonòmiques aragoneses per la província de Saragossa i va presidir la Comissió de Peticions i Drets Humans de les Corts d'Aragó fins a març del 2000 després de les eleccions generals a les quals va obtenir un escó el Congrés dels Diputats per la mateixa província. Entre les seves comeses de la legislatura va ser responsable del Grup Parlamentari Socialista en temes penitenciaris en la Comissió de Justícia i Interior.[9]

El 23 d'abril de 2004, va ser nomenada Directora General d'Institucions Penitenciàries i el 2008 Secretària General d'Institucions Penitenciàries, fins a desembre de 2011, data en la qual va ser substituïda per Ángel Yuste que havia ocupat també abans de 2004 el mateix càrrec.[10]

De 2008 a 2011 va presidir també l'Organisme Autònom, adscrit al Ministeri d'Interior: Treball Penitenciari i Formació per a l'ocupació.

En 2013 va publicar un llibre amb una selecció de les milers de les cartes rebudes dels presos durant el temps que va ser directora general d'Institucions Penitenciàries.[11]

Al maig de 2015 es va presentar a les eleccions a la Comunitat de Madrid com a nombre 4 de la llista socialista que va encapçalar Ángel Gabilondo i que va aconseguir 37 escons.[12] El 9 de juny de 2015 va prendre possessió del seu escó.

Càrrecs exercits[modifica]

  • Diputada per la província de Saragossa en les Corts d'Aragó (1999-2000).
  • Diputada per la província de Saragossa al Congrés dels Diputats (2000-2004).
  • Directora General d'Institucions Penitenciàries (2004-2008).
  • Secretària general d'Institucions Penitenciàries (2008-2011).
  • Diputada autonòmica en la Comunitat de Madrid (2015 - Actualitat).

Publicacions[modifica]

  • Penes i persones. 2.810 dies a les presons espanyoles (2013) Editorial Debat

Premis i reconeixements[modifica]

  • 2003 Premi "Pregunta del millón" de l'Associació de Periodistes Parlamentaris. premi del que en el 2000 ja va ser finalista[13][14]
  • 2007 Premi de l'Associació Ex-Presos Socials d'Espanya.[15]
  • 2008 Érguete-Solidaridade X edició Premis de l'Associació d'Ajuda al Toxicòman Érguete.[16]
  • 2014 Nomenada per la Ministra Francesa de Justícia Christiane Taubira membre del Consell Nacional per a l'Execució de les Penes de França.[17]


Precedit per:
Ángel Yuste Castillejo 		Secretaria general de Instituciones Penitenciarias
2004-2011 		Succeït per:
Ángel Yuste Castillejo

Referències[modifica]

  1. ↑ «Enciclopedia aragonesa». Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 20 juny 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Ribó emplaza a los anguitistas a que acepten lo que decidan las bases». El País, 08-09-1997. [Consulta: 20 juny 2015].
  3. ↑ «Enciclopedia aragonesa». Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 20 juny 2015].
  4. ↑ «Yo también soy adúltera». LRM - Historia del Feminismo Español. [Consulta: 20 juny 2015].
  5. ↑ «Feminismo en Aragón». Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 20 juny 2015].
  6. ↑ «Voyage au pays des femmes» (en francès), 2004. [Consulta: 20 juny 2015].
  7. ↑ «Agenda- "La mujer en la España de hoy"». Europa Press, 16-06-2010. [Consulta: 20 juny 2015].
  8. ↑ «Soluciones justas - Mercedes Gallizo». Arxivat de l'original el 20 de juny de 2015. [Consulta: 20 juny 2015].
  9. ↑ «El hacinamiento de reclusos convierte Fontcalent en un 'polvorín' en potencia, según los socialistas». El País, 07-06-2002. [Consulta: 20 juny 2015].
  10. ↑ «Ángel Yuste vuelve a dirigir Instituciones Penitenciarias siete años después». El Mundo, 29-12-2011. [Consulta: 20 juny 2015].
  11. ↑ «Mi frustración es no tocar el piano». El País, 15-11-2013. [Consulta: 20 juny 2015].
  12. ↑ «Gabilondo confia en obtener el apoyo de Podemos y Ciudadanos». El País, 28-05-2015. [Consulta: 20 juny 2015].
  13. ↑ «Gallizo recibe el Premio Pregunta del Millón». Aragón Digital, 18-12-2003. [Consulta: 20 juny 2015].
  14. ↑ «Premios Pregunta del Millón». Arxivat de l'original el 6 de setembre de 2015. [Consulta: 20 juny 2015].
  15. ↑ «Premio 28 de diciembre de 2007». [Consulta: 20 juny 2015].
  16. ↑ «Listado de premiados». [Consulta: 20 juny 2015].
  17. ↑ «UN CONSEIL NATIONAL DE L’EXÉCUTION DE LA PEINE» (en francès), 10-02-2014. Arxivat de l'original el 2015-06-21. [Consulta: 20 juny 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercedes_Gallizo&oldid=32503555»