Mercedes de la Aldea Pérez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mercedes de la Aldea)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMercedes de la Aldea Pérez
Nom original(ca) Mercè de l’Aldea Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1954 Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0478356 Modifica el valor a Wikidata

Mercedes de la Aldea Pérez (Barcelona, 1931 - Sabadell, 28 d'octubre de 1954) fou una actriu barcelonina, morta de manera tràgica i prematura el 1954.[1]

El 1948 va ingressar a l'Institut del Teatre de Barcelona i el 1949 va fundar el grup de teatre Yorick amb Jordi Grau i Solà i Àngel Carmona Ristol. Va debutar amb El hombre que murió en la guerra, dels germans Machado, i després Mi corazón está en las montañas, de William Saroyan, ambdues sota la direcció d'Ángel Carmona. El 1951 ella i Jordi Grau funden el Teatro de la Juventud i estrenen Las palabras en la arena, d'Antonio Buero Vallejo. Alhora treballa com a actriu i ajudant de direcció a La anunciación a María, de Paul Claudel. El maig de 1952 va reobrir el Teatre Grec per presentar Edipo Rey, amb Lluís Tarrau.[2]

El 1953 treballa com a actriu a Tres sombreros de copa, de Mihura, amb el Teatre de Càmera; Asesinato en la catedral, de T.S. Eliot, amb el Teatro Estudio, de Juan Germán Schroeder. El 1954 participa en la producció de Diálogos de carmelitas, de Bernanos, amb la companyia Lope de Vega, de Tamayo.[2]

Alhora, des de 1953 va debutar en el cinema, amb La hija del mar, l'obra de Guimerà, dirigida per Antoni Momplet. La tardor del 54 combina el rodatge de Lo que nunca muere amb els assajos de Santa Juana, de Bernard Shaw, que volia presentar a la plaça del Rei.[2] El 28 d'octubre de 1954, mentre participava del rodatge de Lo que nunca muere, de Juli Salvador i Valls al camp d'aviació de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, va patir un accident amb una hèlix d'avió que li va destrossar el cap.[3] Irònicament, va morir als braços del protagonista, Conrado San Martín, de la mateixa manera que havia de morir a la pel·lícula.

Filmografia[modifica]

Principals premis i reconeixements[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Any Categoria
1954 Homenatge pòstum

Referències[modifica]

  1. Sepelio de la actriz cinematográfica Mercedes de la Aldea, La Vanguardia, 31 d'octubre de 1954
  2. 2,0 2,1 2,2 Mercedes de la Aldea, un perfume modianesco, per Marcos Ordóñez, el País, novembre de 2012
  3. Trágica muerte de una actriz, la Vanguardia, 29 d'octubre de 1954
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1954». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 12 gener 2017].