Mereiterita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMereiterita
Fórmula químicaK2Fe(SO4)2·4H2O
Localitat tipusmina Hilarion (Hilarion adit; Hilarion Mine No. 50), mines de Kamariza Mines, Agios Konstantinos [St Constantine] (Kamariza), Lavrion District Mines, Lavrion District (Laurion; Laurium), Prefectura d'Attikí, Grècia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CC.55
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.55
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.18
Dana28.4.3.3
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 11,84Å; b = 9,55Å; c = 9,94Å; β = 94,87°
Colorgroc clar
Duresa2,5 a 3
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,497 nβ = 1,501 nγ = 1,509
Birefringènciaδ = 0,012
Angle 2Vmesurat: 73°, calculat: 72°
Dispersió òpticamolt feble
Més informació
Estatus IMAaprovat
Codi IMAIMA1993-045
Any d'aprovació1995
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La mereiterita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la leonita. Rep el seu nom del Dr. Kurt Mereiter, de Universitat Tècnica de Viena, per les seves contribucions a la química cristal·lina de diversos sulfats de ferro.

Característiques[modifica]

La mereiterita és un sulfat de fórmula química K2Fe(SO4)2·4H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. És l'anàleg de ferro de la leonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mereiterita pertany a "07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevilleïta.

Formació i jaciments[modifica]

Pot aparèixer com un producte de deshidratació de la hexahidratada picromerita, inestable a temperatura ambient. Va ser descoberta a la mina Hilarion, a la localitat d'Agios Konstantinos, al districte miner de Làurion, a la prefectura d'Àtica, Grècia. També ha estat descrita al volcà Cerro Negro, al departament de León, a Nicaragua. Són els dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Mereiterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].