Meridiana solar
La meridiana solar és un instrument gnomònic que permet esbrinar el migdia solar. Entre altres usos astronòmics s'emprava per esbrinar la durada de l'any tròpic. La mida requerida per a la seva instal·lació, que sol ser de diverses desenes de metres, requeria el segle xvi i XVII de monestirs i esglésies per fer-la.[1]
Tot i que el coneixement teòric per a la construcció de meridianes ja era conegut en l'època de Vitruvi. Ell mateix el descriu mitjançant una construcció geomètrica que ja denomina Analema. Tal construcció geomètrica és descrita en el Llibre IX del seu Re architectura.[1] Un dels teòrics que va rellançar el seu disseny i construcció al segle xvi va ser Giovanni Domenico Cassini, que va perfeccionar els mètodes descrits anteriorment introduint, a més, la refracció atmosfèrica en els seus càlculs.
La idea subjacent en la construcció de les meridianes és fer una perforació en un mur meridional (generalment denominat gnòmon) i permetre que es formi un espot lluminós a l'interior. S'empren idees similars a les utilitzades en les càmeres d'estenopeica. La perforació del mur sol ser doble perquè el feix de llum és colime només en el pla meridià, així l'espot lluminós apareix només durant el migdia. El migdia al llarg dels diferents dies de l'any es mostra en un segment sobre el sòl. Aquest segment serà de major longitud com més gran sigui l'elevació del gnòmon. El sol sobre l'horitzó, a cada dia de l'any, té diferents altures i això permet traçar una escala zodiacal que permeti saber la declinació solar. Els dies que corresponen a solsticis el sol es troba en els extrems, per exemple en el solstici d'estiu l'altura del sol és major i l'espot lluminós es col·locarà a la zona més propera, mentre que en el solstici d'hivern passa el contrari.
Grans meridianes[modifica]
Les meridianes més importants es troben en edificis grans com poden ser catedrals o palaus. Alguns dels exemples més importants es poden trobar en diversos llocs del món.
- Itàlia
- Santa Maria degli Angeli i dei Martiri a Roma dissenyada per Bianchini.
- Basílica de Sant Petronio de Bolonya dissenyada per Cassini.
- Església de Santa Maria Novella de Florència és una meridiana de 21.35 metres de longitud és obra de Ignazio Danti.
- Santa Maria del Fiore de Florència. Una meridiana creada per Paolo dal Pozzo Toscanelli.
- Torre dei Venti del Vaticà.
- La Catedral de Palerm.
- La Catedral de Milà posseeix una meridiana en el seu interior.
- Espanya
Espanya no va tenir un desenvolupament de meridianes molt acusat, en ser comparat amb altres països europeus, alguns dels exemples:
- Al Monestir de l'Escorial ha dos construïdes pel matemàtic hongarès i jesuïta Joan Wendlingen el 1755, a la Sala de Cort del Rei i en la porta del costat.[2]
- Al Palau del Bon Retiro va haver una meridiana construïda per Joan Wendlingen el 1756.[3] En l'actualitat el palau no existeix.
- Al Palau d'Aranjuez elaborada el 1747 és al denominat despatx del Rei.
- França
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meridiana solar |