Merlúccids

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMerlúccids
Merlucciidae Modifica el valor a Wikidata
Merluccius bilinearis.jpg
lluç platejat Modifica el valor a Wikidata
Període
Oligocè – recent[1][2]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae Modifica el valor a Wikidata
Gill, 1884
Merluccius productus (il·lustració del 1906)
Merlúccids assecant-se a Corea

Els merlúccids (Merlucciidae) constitueixen una família de peixos osteïctis i marins pertanyent a l'ordre dels gadiformes,[3] la qual inclou els lluços.

Etimologia[modifica]

Del llatí mare, maris (mar) + lucius (lluç de riu).[4]

Morfologia[modifica]

  • Presenten el cos allargat i comprimit a la regió caudal.
  • Tenen dues aletes dorsals (la primera curta i triangular, la segona allargada i lleugerament escotada), llevat del gènere Lyconodes que només en té una.
  • Una sola aleta anal també llarga i escotada.
  • Totes les aletes presenten radis tous.
  • Aleta pelviana amb 7-10 radis.
  • Entre els ulls apareix una fosseta triangular.
  • La boca, grossa i en posició terminal, disposa d'unes dents punxegudes.
  • Les escates són petites.[5][1][6]

Reproducció[modifica]

Té lloc durant tot l'any i els ous són pelàgics.[6]

Alimentació[modifica]

Els exemplars adults mengen altres peixos i els juvenils krill.[6]

Hàbitat[modifica]

Són peixos batipelàgics i demersals que viuen a alta mar i a les aigües de la plataforma continental i a les capes superiors del talús continental des dels 50 fins als 1.000 m de fondària.[1][6]

Distribució geogràfica[modifica]

Viuen a les regions tropicals, subtropicals i temperades dels oceans Pacífic oriental, Atlàntic i a les costes de Tasmània i Nova Zelanda.[1][6]

Costums[modifica]

Són gregaris, formen moles grans i denses, realitzen migracions i els juvenils tendeixen a trobar-se més a prop de la costa que els adults.[6]

Importància pesquera[modifica]

Algunes espècies d'aquesta família són pescades a nivell comercial (principalment, a l'Atlàntic), com ara el hoki (Macruronus novaezelandiae), el lluç europeu (Merluccius merluccius), etc.[6]

Gèneres i espècies[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase (anglès)
  2. Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
  5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 97.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. Gilchrist J. D. F. 1922. Deep-sea fishes procured by the S.S. "Pickle" (Part I). Rep. Fish. Mar. Biol. Surv. Union So. Afr. Rep. 2 (art. 3). 41-79.
  8. Günther A., 1887. Report on the deep-sea fishes collected by H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Rep. Sci. Res. Voy. H.M.S. Challenger v. 22 (pt 57). i-lxv + 1-268.
  9. Holt, E. W. L. & L. W. Byrne. 1906. On a new species of Lyconus from the north-east Atlantic. Annals and Magazine of Natural History (Series 7) v. 18 (núm. 108): 423-426.
  10. «Merlúccids». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  11. Günther A., 1873. Pisces. Zool. Rec. for 1871. 89-112.
  12. Davies, D. H., 1950. A new species of *Macruronus* from South Africa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 12) v. 3 (núm. 30), p. 512-515
  13. Howes, G. J., 1991. Anatomy, phylogeny and taxonomy of the gadoid fish genus Macruronus Günther, 1873, with a revised hypothesis of gadoid phylogeny. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 57 (núm. 1), p. 77-110
  14. Animal Diversity Web (anglès)
  15. Maul, G. E. 1951. Monografia dos peixes do Museu Municipal do Funchal. Famílias Macrouridae e Merlucciidae. Boletim do Museu Municipal do Funchal Núm. 5 (art. 12): 5-55.
  16. Aguayo, M.H., 1974. Estudio de la edad y el crecimiento de la merluza de cola (Macruronus magellanicus, Lonnberg, 1907). Bol. Cien. Inst. Fom. Pesq. (Xile) 19:1-17.
  17. Chesheva, Z.A., 1996. The determination of the age and the estimation of the growth rate for the Magellan hake Macruronus magellanicus of the South-West Atlantic. J. Ichthyol. 36(1):51-55.
  18. Bruce, B.D., 1988. Larval development of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Hector), in Tasmanian waters. Fish. Bull. 86:119-128.
  19. Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri.
  20. Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  21. Mathews, C.P., 1975. Some observations on the ecology and population dynamics of Merluccius angustimanus in the south Gulf of California. J. Fish Biol. 7:83-94.
  22. Colman, J.A. i M. Vignaux, 1992. Assessment of New Zealand hake (Merluccius australis) stocks for the 1992-93 fishing year. Draft N.Z. Fish. Assess. Res. Doc.
  23. Bowman, R.E., 1984. Food of silver hake, Merluccius bilinearis. Fish. Bull. 82(1):21-35.
  24. Botha, L., 1971 Growth i otolith morphology of the cape hake Merluccius capensis Cast. and Merluccius paradoxus Franca. Invest. Rep. Div. Fish. Invest. Rep. (97):32 p.
  25. «Merlúccids». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  26. Balbontin, F. i W. Fischer, 1981. Ciclo sexual y fecundidad de la merluza, Merluccius gayi gayi, en la costa de Chile. Rev. Biol. Mar. 17:285-334.
  27. Ballón, M., 2005. Comparative analysis of the community structure and trophic relations of the Peruvian hake Merluccius gayi peruanus and its by-catch of the years 1985 and 2001. MSc Thesis in International Studies in Aquatic Tropical Ecology. Universitat de Bremen, Alemanya.
  28. World Register of Marine Species (anglès)
  29. Bezzi, S., G. Canete, M. Perez, M. Renzi i H. Lassen, 1994. Report of the INIDEP working group on assessment of hake (Merluccius hubbsi) north of 48° S (Southwest Atlantic Ocean). INIDEP Documento Científico 3.
  30. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  31. Botha, L., 1980 The biology of the cape hakes Merluccius capensis Cast. and Merluccius paradoxus Franca in the Cape of Good Hope area. Thesis presented for the Degree of Doctor of Philosophy, University of Stellenbosch, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 56 p.
  32. Lloris, D. & J. Matallanas. 2003. Description of a new species of hake: Merluccius patagonicus sp. nov. (Gadiformes: Merlucciidae) from the waters of Argentina. Scientia Marina v. 67 (núm. 3): 323-326.
  33. «Merlúccids». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  34. Bailey, K.M., 1982. The early life history of the Pacific hake, Merluccius productus. Fish. Bull. 80:589-598.
  35. Martos, A.R. i L.F. Peralta, 1995. Biology and fisheries of north-west African hakes (Merluccius merluccius, Merluccius senegalensis and Merluccius polli). p. 89-124. A J. Alheit i T.J. Pitcher (editors) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres (Regne Unit). 478 p.
  36. ITIS (anglès)
  37. Matallanas, J. & D. Lloris. 2006. Description of Merluccius tasmanicus sp nov. and redescription of Merluccius australis (Pisces: Merluciidae). J. Mar. Biol. Assoc. U. K. v. 86: 193-199.
  38. Agassiz A. 1888. Three cruises of the United States coast and geodetic survey steamer "Blake." (Chapter xv. Sketches of the characteristic deep-sea types.--Fishes, pp. 21-36, figs. 195-224 is by Goode & Bean). Bull. Mus. Comp. Zool. v. 15 (in 2 vols.). i-xxii + 1-314 and 1-220.
  39. ITIS (anglès)
  40. Goode, G. B. & T. H. Bean. 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by the steamers Blake, Albatross, and Fish Hawk in the northwestern Atlantic, with an atlas containing 417 figures. Spec. Bull. U. S. Natl. Museum Núm. 2: Text: i-xxxv + 1-26 + 1-553, Atlas: i-xxiii, 1-26, 123 pls.
  41. UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  42. BioLib (anglès)