Merlin (Goldmark)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióMerlin
Forma musical òpera
Compositor Károly Goldmark
Llibretista Siegfried Lipiner
Idioma alemany
Basat en Les idylles du roi d'Alfred Tennyson sobre les en les llegendes del Rei Artús i els Cavallers de la Taula Rodona
Creació 1886
Data de publicació segle XIX
Parts tres
Personatges
Estrena
Estrena 19 de novembre de 1886
Escenari Hofoper de Viena,
IMSLP: Merlin_(Goldmark,_Carl)
Modifica les dades a Wikidata

Merlin és una òpera en tres actes composta per Károly Goldmark sobre un llibret alemany de Siegfried Lipiner, basat en Les idylles du roi d'Alfred Tennyson sobre les en les llegendes del Rei Artús i els Cavallers de la Taula Rodona. S'estrenà al Hofoper de Viena el 19 de novembre de 1886.[1]

Merlin va arribar onze anys després de la seva famosa La reina de Saba, ambdós amb el mateix llibretista Siegfried Lipiner. Igual que l'anterior Merlin, es va estrenar amb èxit al Hofoper de Viena. L'elenc va incloure Hermann Winkelmann en el paper protagonista. La música està inspirada en Wagner com ho mostren els llargs monòlegs de Merlí i Viviane. Però Goldmark també presenta moments de belcanto o de la Grand-opéra francesa, amb alguns tocs meyerbeerians que són evidents en la presentació de la cort del rei Artús.[2]

Malgrat l'èxit aconseguit en vida, molt poca de la seva música ocupa un lloc en el repertori modern, i Merlin és només la segona de les seves sis òperes que ha sigut enregistrada comercialment. Cadascuna de les seves quatre òperes posteriors també van aparèixer en un espai considerable de temps, cosa que indica que Goldmark va prendre gran cura en el procés de composició. Igual que molts compositors en actiu a finals del segle XIX, la música de Goldmark ha estat etiquetada sota la influència wagneriana. Encara que els rastres d'estil del gran mestre alemany es mostren a Merlin de tant en tant, seria difícil argumentar que Goldmark era un simple imitador. De fet, el seu estil musical és complex i ocasionalment actua com un prisma, que exhibeix la influència d'una àmplia varietat d'avantpassats germànics, incloent Weber, Beethoven, Meyerbeer i Mendelssohn. La qualitat instrumental de les línies vocals de Weber es pot escoltar a través de Merlin, així com l'estil del metall de Beethoven amb concertades línies vocals en els moments culminants. També hi ha un element fort 'folk-tune'. No obstant això, tot i les moltes influències, Goldmark estava en el seu camí, un inconformista, i el sabor general del seu estil és únic, encara que una mica difús i en constant evolució.[3]

Referències[modifica]