Mesalim

De Viquipèdia
Infotaula de personaMesalim
Mace head of Mesilim Louvre AO2349.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Lugal (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata

Mesalim o també Mesilim va ser un rei de Sumer, que també es titulava rei de Kix. El seu nom no consta a la Llista de reis sumeris però està constatat a l'evidència arqueològica i hauria estat rei de Kix a mitjan tercer mil·lenni aC. Va exercir una breu hegemonia cap al 2600 aC o 2550 aC.

El seu origen no està establert. El seu nom sembla semita i tenia com a deïtat tutelar a Ixtaran, venerat a Der, el que fa pensar que venia d'aquesta zona, però com que s'han trobat inscripcions a Adab, al Sumer Central i a Lagaix, ciutats on va construir temples, no pot assegurar-se res. Aquesta difusió de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava en molts llocs. Se sap que al mateix temps a Lagaix governava un Ensi i Mesalim va fer d'àrbitre a una disputa fronterera entre el seu patesi (cap religiós) a Lagaix, de nom Lugal-sha-engur, i la veïna ciutat estat d'Umma, en un conflicte sobre els drets de reg de l'aigua d'un canal al límit entre les dues ciutats; va demanar consell al déu Satarana i després Mesilim va establir una nova frontera entre Lagaix i Umma, erigint un pilar per marcar-la, en el qual va escriure l'arbitratge; la solució no va ser permanent i un posterior rei d'Umma, de nom Ush, va destruir el pilar desafiant la decisió.[1]

A mitjan segle XX el sumeriòleg E. Gordon va proposar la seva identificació amb Mesannepada d'Ur, que en algun moment del seu regnat va agafar el títol de rei de Kix;[2] Thorkild Jacobsen va disputar la teopria i va arribar a la conclusió oposada.[3]

Referències[modifica]

  1. Cassin, Elena (et al.) (comp.). Los imperios del Antiguo Oriente I: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 44, 54-55, 57, 59, 65, 68, 70. ISBN 8432300411. 
  2. Mesilim and Mesannepadda - Are They Identical? by Edmund I. Gordon (1953).
  3. Jacobsen, Towards the Image of Tammuz, p. 389.

Bibliografia[modifica]

  • Vojtech Zamarovský, Na počiatku bol Sumer, Mladé letá, 1968 Bratislava
  • Plamen Rusev, Mesalim, Lugal Na Kish: Politicheska Istoriia Na Ranen Shumer (XXVIII-XXVI V. Pr. N. E.), febrer de 2001 (búlgar) [Mesalim, Lugal de Kish. Història política dels inicis de Sumèria (segles ХХVIII–ХХVI aC.)]