Mesopotàmia (tema)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaMesopotàmia
Byzantine Empire Themata-950-en.svg
Temes de l'Imperi Romà d'Orient cap al 950

Localització

El tema de Mesopotàmia (en grec medieval Μεσοποταμία) era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situat al territori que actualment és l'est de Turquia, entre el riu Arsànies i Çimisgezek.

Història[modifica]

El tema es va establir probablement entre el 899 i el 911, quan l'emperador Lleó VI el Filòsof va designar com a governador a Orestes, l'antic estrateg del tema de Carsiànon.[1][2] La major part del tema procedia d'un principat armeni, Takis, dirigit per un tal Manuel que, amb els seus quatre fills, es va deixar convèncer per cedir les seves terres a l'imperi a canvi de títols i propietats a altres temes. S'hi van afegir els districtes armenis d'Erzincan (separat del tema de Càldia) i de Kemah (del tema de Colònia).[3]

Encara que Constantí VII menciona que abans de ser constituïda com a tema, la regió era una clisura sense nom, hi ha indicis d'una presència bizantina molt anterior, ja que existeix un segell d'un espatari i estrateg de Mesopotàmia datat circa el 810, possiblement indicant la breu existència d'un primer tema, i un segell d'un turmarca amb el nom armeni de Musilikes es podria datar cap a l'any 870.[3]

Per tant, és possible que Mesopotàmia es formés a finals del segle ix a partir d'un principat armeni, com a divisió (turma) d'un tema veí abans de convertir-se en un tema per si mateix. Això podria explicar el costum propi del lloc segons el qual el seu estrateg a partir del 911, rebia el seu sou no del tresor imperial, sinó dels ingressos del kommérkion (impost comercial) de la seva província.[3]

Els comandants del tema van seguir sent designats durant el segle x, i coexistien amb el nou càrrec de dux de Mesopotàmia establert cap al 975. A diferència de l'estrateg, el dux era el comandant de la província, i controlava el sector central de la frontera oriental de l'imperi.[3][4] En el període posterior a la Batalla de Manazkert, l'emperador Miquel VII (r. 10711078), hi va intentar restablir l'autoritat de l'imperi, però va caure definitivament a mans dels seljúcides.[2]

Referències[modifica]

  1. McGeer, Eric (et al.). Catalogue of Byzantine seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art. Vol. 4: The East. Washington D.C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 2001, p. 134-135, 140-141. ISBN 9780884022824. 
  2. 2,0 2,1 Kajdan, Aleksandr P. The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1348. ISBN 9780195046526. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Charanis, Peter. The Armenians in the Byzantine Empire. Lisboa: Livraria Bertrand, 1965, p. 29. 
  4. Holmes, Catherine. Basil II and the governance of Empire (976-1025). Nova York: Oxford University Press, 2005, p. 322-330. ISBN 9780199279685.