Mesopotàmia (tema)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaMesopotàmia

Temes de l'Imperi Romà d'Orient cap al 950
Localització

El tema de Mesopotàmia (en grec medieval Μεσοποταμία) era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situat al territori que actualment és l'est de Turquia, entre el riu Arsànies i Çimisgezek.

Història[modifica]

El tema es va establir probablement entre el 899 i el 911, quan l'emperador Lleó VI el Filòsof va designar com a governador a Orestes, l'antic estrateg del tema de Carsiànon.[1][2] La major part del tema procedia d'un principat armeni, Takis, dirigit per un tal Manuel que, amb els seus quatre fills, es va deixar convèncer per cedir les seves terres a l'imperi a canvi de títols i propietats a altres temes. S'hi van afegir els districtes armenis d'Erzincan (separat del tema de Càldia) i de Kemah (del tema de Colònia).[3]

Encara que Constantí VII menciona que abans de ser constituïda com a tema, la regió era una clisura sense nom, hi ha indicis d'una presència bizantina molt anterior, ja que existeix un segell d'un espatari i estrateg de Mesopotàmia datat circa el 810, possiblement indicant la breu existència d'un primer tema, i un segell d'un turmarca amb el nom armeni de Musilikes es podria datar cap a l'any 870.[3]

Per tant, és possible que Mesopotàmia es formés a finals del segle ix a partir d'un principat armeni, com a divisió (turma) d'un tema veí abans de convertir-se en un tema per si mateix. Això podria explicar el costum propi del lloc segons el qual el seu estrateg a partir del 911, rebia el seu sou no del tresor imperial, sinó dels ingressos del commèrcion (impost comercial) de la seva província.[3]

Els comandants del tema van seguir sent designats durant el segle x, i coexistien amb el nou càrrec de dux de Mesopotàmia establert cap al 975. A diferència de l'estrateg, el dux era el comandant de la província, i controlava el sector central de la frontera oriental de l'imperi.[3][4] En el període posterior a la Batalla de Manazkert, l'emperador Miquel VII (r. 1071-1078), hi va intentar restablir l'autoritat de l'imperi, però va caure definitivament a mans dels seljúcides.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ McGeer, Eric (et al.). Catalogue of Byzantine seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art. Vol. 4: The East. Washington D.C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 2001, p. 134-135, 140-141. ISBN 9780884022824. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Kajdan, Aleksandr P. The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1348. ISBN 9780195046526. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Charanis, Peter. The Armenians in the Byzantine Empire. Lisboa: Livraria Bertrand, 1965, p. 29. 
  4. ↑ Holmes, Catherine. Basil II and the governance of Empire (976-1025). Nova York: Oxford University Press, 2005, p. 322-330. ISBN 9780199279685. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mesopotàmia_(tema)&oldid=32301651»