Vés al contingut

Mesquita d'Abu-Hanifa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mesquita d'Abu-Hanifa
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(ar) مسجد أبي حنيفة Modifica el valor a Wikidata
EpònimAbu-Hanifa an-Numan Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura otomana Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBagdad (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 22′ 19″ N, 44° 21′ 30″ E / 33.371981°N,44.358406°E / 33.371981; 44.358406
Activitat
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
La mesquita el 2014
Mesquita d'Abu-Hanifa de nit, el 2008

La mesquita d'Abu-Hanifa (àrab: مسجد أبي حنيفة, masjid Abī Ḥanīfa), també coneguda com mesquita d'al-Imam al-Àdham o mesquita de l'Imam Més Gran (àrab: جامع الإمام الأعظم, jāmiʿ al-Imām al-Aʿẓam) és una de les més destacades mesquites sunnites de la zona coneguda com a Adhamiyah, al nord-est de Bagdad, a l'Iraq, en què la presència sunnita és majoritària. La mesquita es va construir a l'entorn de la tomba d'Abu-Hanifa an-Numan, conegut també com l'Imam Més Gran, fundador de l'escola jurídica islàmica anomenada hanafita.

L'imam Abu-Hanifa va morir i va ser soterrat al voltant de l'any 767. La petita ciutat d'al-Adhamiyah, que també pren nom del sobrenom d'Abu-Hanifa, va créixer al voltant de la tomba. L'any 1066, Sharaf al-Mulk Abu Sa‘id al-Khwarizmi va restaurar-la i hi va afegir una gran cúpula, i, adjacent, hi va construir una madrassa per als seguidors de l'escola hanafita.

L'àrea total de la mesquita és de 10.000 m². Pot acollir-hi 5.000 persones. En les pregàries dels divendres, el nombre de fidels sol ser de 1.000, mentre que en les diàries habituals, hi acudeixen de 200 a 250 devots.[1]

Antecedents

[modifica]

El califa Abu-Jàfar al-Mansur va oferir a Abu-Hanifa an-Numan que fos cadi dels cadis, jutge dels jutges, però ell s'hi negà, la qual cosa va provocar que el torturassen i l'empresonassen. El van assotar 110 vegades fins que hi va estar d'acord. Al-Mansur ordenà a Abu-Hanifa fer fàtues que ampliassen l'autoritat del califa, i Abu-Hanifa no hi estava d'acord, per açò el dugueren de nou a la presó.[2]

Mentre era a la presó, Abu-Hanifa va morir el 150 de l'Hègira (767) a Bagdad, per enverinament o per vellesa.[3] El soterraren al cementeri d'Al-Khayzuran, el nom del qual es deu al-Khayzuran bint Atà, que hi seria enterrada 23 anys després d'Abu-Hanifa.[4] Sembla que al seu funeral hi assistiren 50.000 persones, inclòs el mateix califa al-Mansur.[5]

Història

[modifica]

Dinastia buwàyhida

[modifica]
La mesquita el 1919

Durant el govern buwàyhida del Califat Abbàssida, el 375 de l'Hègira (985), es va construir una mesquita de grandària mitjana, a prop de la tomba d'Abu-Hanifa, per ordre de Samsam-ad-Dawla.[6] Sembla que Abu-Jàfar az-Zammam va construir una sala dins la mesquita el 379 de l'Hègira.[7]

Seljúcides

[modifica]

Més endavant, en el 459 de l'Hègira (1066), el gran visir del sultà Alp Arslan, Abu-Sad al-Khwarizmí o al-Mustawfí, va construir un santuari per a Abu-Hanifa en la mesquita, i també una cúpula blanca.[8] Al-Khwarizmí també va construir una escola a prop de la mesquita, per a ensenyar el màdhhab hanafita. Segons Ibn Khal·likan, l'escola es va obrir el 22 de setembre del 1067, per tant, és la primera escola de Bagdad.[9]

Època otomana

[modifica]

Després de la invasió de Bagdad per la dinastia safàvida al 1508, la mesquita i l'escola d'Abu-Hanifa foren destruïdes, a causa dels conflictes sectaris que van tenir els safàvides.[10] Els otomans envaïren Bagdad el 1534 i van reemplaçar els xiïtes safàvides amb un govern otomà sunnita. Solimà el Magnífic va visitar per primera vegada, després d'envair l'Iraq, Najaf i Karbala, i va ordenar reconstruir la mesquita d'Abu-Hanifa.[11]

Segle XX

[modifica]
Mesquita Abu-Hanifa el 2015

El 1910, el soldà Abdul Hamid II va ordenar reconstruir la mesquita, renovar el mur i construir més cambres per a estudiants i persones pobres.[12] N'hi hagué altres, de reconstruccions, en els anys següents. Els 1918 i 1935 s'hi feren habitacions més grans, i el 1948, se'n renovà el pis i s'escrigueren versos d'Al-Fath a les parets dels passadissos.[13]

El 1959, després de la Revolució del 1958, es van fer prou millores en la mesquita. El govern donà els diners de la construcció a l'enginyer, Najmuddin Abdullah al-Jumaili, que va començar a treballar en el Ramadà del 1379 de l'Hègira (febrer del 1960) a l'edifici i durant cinc anys.[13][11]

Batalla d'Adhamiyah

[modifica]

Malgrat ser un lloc religiós de gran importància i reverència per als musulmans sunnites i els habitants d'Adhamiyah, a partir de la invasió nord-americana contra Iraq del 2003, ha estat escenari de durs enfrontaments entre insurgents iraquians i forces militars dels Estats Units. El 19 de novembre del 2004, tropes estatunidenques amb forces de seguretat iraquianes, van realitzar una batuda en la mesquita Abu-Hanifa durant una oració. Hi van resultar ferits civils i van morir quatre iraquians. L'operació es va dur a terme una setmana després que un orador incités els iraquians a participar en una guerra santa contra els ocupants estrangers i el govern iraquià. Molts sunnites iraquians van criticar l'operació.[14]

El 23 de novembre del 2006, uns xiïtes van disparar deu projectils amb morters contra els sunnites que eren dins la mesquita d'Abu-Hanifa, i hi hagué una persona morta i set ferits.[15]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Abu Hanifa Mosque». Masajid al-Iraq. Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2016. [Consulta: 18 octubre 2017].
  2. ↑ Ibn al-Bazzaz, Mohammed M. Virtues of Imam Abu Hanifa. Riyadh: National King Fahd Library, 1904.
  3. ↑ Najeebabadi, Akbar S. The History of Islam. 2. Darussalam Press, 2001. ISBN 9960892883.
  4. ↑ al-Aadhamy, Waleed. Elders of Time and Neighbors of Nu'man. Baghdad: al-Raqeem Library, 2001.
  5. ↑ Abu Zahra, Mohammed. Abu Hanifa: Life and Era - Opinions and Fiqh. 2. Cairo: Dar al-Fikr al-Arabi, 1947. ISBN 9771024361.
  6. ↑ Nasir, Turki M. «Minarets: Great Imam Mosque (Abu Hanifa An-Nu'man)». al-Wa'i al-Islami, 555, 2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 19 juny 2025].
  7. ↑ al-Maqdisi, al-Bushari. Best partitions in the knowledge of the region. 3. Madbouli Library, 1991.
  8. ↑ al-Aadhamy, Hashim. History of the Great Imam mosque and al-Adhamiyah mosques. 1. Baghdad: al-Ani Press, 1964, p. 28.
  9. ↑ Jawad, Mustafa «The First School in Iraq». al-Mu'allim al-Jadeed, 1, 1940.
  10. ↑ al-Aadhamy. History of the Great Imam mosque and al-Adhamiyah mosques 1, p. 29.
  11. 1 2 «History of the Mosque of Abu Hanifa and its school». Abu Hanifa An-Nu'man Mosque, 30-10-2013.
  12. ↑ al-Aadhamy. History of the Great Imam mosque and al-Adhamiyah mosques 1, p. 54.
  13. 1 2 al-Aadhamy. History of the Great Imam mosque and al-Adhamiyah mosques 1, p. 36.
  14. ↑ «Troops Raid Abu Hanifa Mosque, Kill Worshippers (en anglés)». news. New Standard News, 20-11-2004 [Consulta: 6 setembre 2008].
  15. ↑ «Ausgangssperre nach schlimmster Anschlagserie seit Kriegsbeginn (en alemany)». spiegel. Spiegel, 20-11-2004 [Consulta: 6 setembre 2008].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mesquita_d%27Abu-Hanifa&oldid=35923532»