Messelita
 Messelita | |
|---|---|
 Messelita de Rapid Creek area, Yukon, Canadà | |
| Fórmula química | Ca₂(Fe2+,Mn2+)(PO₄)₂·2H₂O |
| Epònim | Messel  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.17 |
| Dana | 40.2.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5.8 Å, b = 6.6 Å, c = 5.5 Å α = 102°, β = 109°, γ = 90° |
| Color | blanc, gris, verdós |
| Exfoliació | molt bona {001}, bona {010} |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria a nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 3.16 |
| Densitat | 3,16 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.644 nβ = 1.653 nγ = 1.680 |
| Birefringència | δ = 0,036 |
| Angle 2V | 20° a 35° (mesurat) |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Símbol | Msl |
| Referències | [1] |
La messelita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada així l'any 1889 per Wilhelm Muthmann, per la localitat de Messel (Alemanya), la seva localitat tipus. Pertany al grup fairfieldita de minerals, amb els membres del qual n'és isoestrcutural.[2]
Característiques[modifica]
La messelita és un fosfat amb fórmula química Ca₂(Fe2+,Mn2+)(PO₄)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. El mineral pot ser granular o produir agregats de cristalls laminars, internament radiats, disposats com globus, hemisferis, o garbes, de fins a 1,5 cm. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5, i la seva densitat és 3,16. És un mineral translúcid, de color blanc, blanc verdós pàl·lid, gris verdós, rosat o incolor.
Formació i jaciments[modifica]
El mineral es forma en pegmatites de granit per alteració hidrotermal en una etapa tardana. Acostuma a trobar-se en associació amb ambligonita, anapaïta, brasilianita, eosforita, fairfieldita, goyazita, graftonita, jahnsita, herderita, hureaulita, ludlamita, fosfoferrita, siderita, trifilita, vivianita i whitlockita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Prats i Sansor i a Bellver de Cerdanya, totes dues localitats a la Cerdanya,[3] així com als municipis de Cotlliure i Argelers, al Rosselló.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messelita |
- ↑ «Messelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 novembre 2014].
- ↑ «Fairfieldite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 novembre 2014].
- ↑ Rosell, Joan «Barita en els nòduls d'anapaïta de la Cerdanya catalana». Infominer. Grup Mineralògic Català, 60, 2014 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. Phosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 25 gener 2024].