Messier 10

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 10
Messier 10 Hubble WikiSky.jpg
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectralVII Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment29 maig 1764[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 57m 9.0499s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-5° 53' 58.8984''[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra0,004 Mpc[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,98[6] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi41 anys llum Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)-7,48[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-8,28 mas/a (declinació)[7]
-6,88 mas/a (ascensió recta)[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial75,2 km/s[5]
75,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-1,56[9] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6254 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 10 (M10 o NGC 6254) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari. Va ser descobert per Charles Messier en 1764.

La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) és igual a 6,4; el seu tipus espectral és F3 i fotogràficament s'aprecia de color daurat a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o ataronjat) que conté. De la seva velocitat radial, 75,4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a més 271.440 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia i de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra. És un cúmul globular molt pobre en variables: fins a l'any 2006 només s'havien descobert 4 estrelles variables en el seu nucli.

És fàcilment visible amb binoculars degut a la seva magnitud de 6,6. Amb un telescopi de 150 mm es poden resoldre estrelles. Les estrelles més brillants del cúmul tenen una magnitud aparent de 13.

Referències[modifica]

  1. «Messier 10». [Consulta: 25 juliol 2017].
  2. «Messier 10». [Consulta: 25 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
  4. «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  6. Sangmo Sohn «Ultraviolet properties of Galactic globular clusters with GALEX. II. Integrated colors» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 24-09-2012, pàg. 126. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/126.
  7. 7,0 7,1 «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  8. «"Galaxy," defined». Astronomical Journal, 2012, pàg. 76. DOI: 10.1088/0004-6256/144/3/76.
  9. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 10