Vés al contingut

Messier 77

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicMessier 77
TipusGalàxia espiral barrada, galàxia de Seyfert, font de ràdio centimètrica, font HI (21 cm), font d'infrarojos i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològic(R)SA(rs)b[1]
SAb[2] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perPierre Méchain[3] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment29 octubre 1780[3] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalena Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra60.000.000 a. ll. [3]
19 Mpc [4] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,00379[5] Modifica el valor a Wikidata
Radi85.000 a. ll.[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,87 (banda V)[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1.138 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 42m 40.771s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-1° 59' 12.16''[8] Modifica el valor a Wikidata
Part de[CHM2007] HDC 163 (en) Tradueix, [CHM2007] LDC 174 (en) Tradueix, [T2015] nest 200257 i [TSK2008] 890 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC1068 Modifica el valor a Wikidata

Messier 77 (M77 o NGC 1068) és una galàxia espiral barrada situada a uns 47 milions d'anys llum a la constel·lació de la Balena. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 1780. Posteriorment Charles Messier la va incloure al seu catàleg. Tant Messier com William Herschel van descriure aquesta galàxia com a cúmul estel·lar.

M77 és una de les galàxies més grans del catàleg Messier. La seva àrea brillant abasta uns 120.000 anys llum, però les seves extensions més tènues arriben a fins a prop dels 170.000 anys llum. Apareix com una magnífica espiral amb amplis braços estructurats, que en la regió interna mostren una població estel·lar jove, però a l'allunyar-se del centre predomina el color groguenc característic d'una població estel·lar vella.

M77 està classificada com una galàxia Seyfert de tipus II, i és la representant més propera i brillant d'aquesta classe de galàxies actives. El nucli galàctic és una font intensa de ràdio coneguda com a Cetus A. Investigacions portades a terme en l'infraroig per astrònoms del Caltech han revelat una font intensa d'aparença puntual, amb menys de 12 anys llum de diàmetre envoltada per una estructura allargada de 100 anys llum d'extensió (una concentració d'estrelles o de matèria interestel·lar). Aquestes estructures no són observables en les imatges obtingudes amb el Telescopi Espacial Hubble en llum visible a causa d'un núvol de pols interestel·lar. L'objecte central responsable de l'activitat Seyfert té una massa d'uns 10 milions de masses solars. Així mateix s'ha trobat un disc gegant d'uns 5 anys llum de diàmetre que orbita aquest objecte i que conté molècules d'aigua.[9]

Observació

[modifica]

M77 és visible al setembre a l'hemisferi nord. Situada sota l'estrella γ Cet, i just al costat de l'estrella δ Cet.

M77 és el membre dominant d'un petit grup de galàxies (Grup d'M77), que inclou NGC 1055, NGC 1073, UGC 2161, UGC 2275, UGC 2302, UGCA 44 i Markarian 600.

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de consulta: 6 març 2014.
  2. «A catalog of visually classified galaxies in the local (z ~ 0.01) universe». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 15-04-2015, pàg. 27. DOI: 10.1088/0067-0049/217/2/27.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Messier 77». [Consulta: 20 setembre 2018].
  4. Katherine Alatalo «The ATLAS3D project - I. A volume-limited sample of 260 nearby early-type galaxies: science goals and selection criteria» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 04-03-2011, pàg. 813–836. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2010.18174.X.
  5. Mattia Fumagalli «The complete census of optically selected AGNs in the Coma supercluster: the dependence of AGN activity on the local environment» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-09-2011, pàg. 31–31. DOI: 10.1051/0004-6361/201117461.
  6. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 01-12-2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  7. R. Brent Tully «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 5, 2015, pàg. 171. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
  8. 8,0 8,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 01-02-2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  9. [enllaç sense format] http://www.nrao.edu/pr/2000/1068/ Orbiting Water Molecules Balli to Tune Of Galaxy's "Central Engine," Astronomers Say, en NRAO (anglès)

Enllaços externs

[modifica]