Mestre en Gai Saber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentMestre en Gai Saber
Imatge
Mestres en Gai Saber al 1883
Tipustítol honorífic Modifica el valor a Wikidata
Part deJocs Florals Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1859 Modifica el valor a Wikidata - 

Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l'exili del 1941 al 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l'Englantina d'or, la Flor Natural i la Viola d'or i argent.[1] Un total de 74 persones han rebut aquesta distinció (5 dones i 69 homes); el primer de rebre-la va ser Víctor Balaguer (1861) i, la més recent, Eva Moreno Bosch (2017).

Llista de mestres en Gai Saber[modifica]

Any Nom Referència
1861 Víctor Balaguer i Cirera [2]
1862 Jeroni Rosselló Ribera [3]
1863 Joaquim Rubió i Ors
1866 Marià Aguiló i Fuster
1867 Josep Lluís Pons i Gallarza
1868 Adolf Blanch i Cortada [4]
1869 Francesc-Pelai Briz i Fernàndez
1871 Jaume Collell i Bancells
1873 Tomàs Forteza i Cortès
1874 Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta [5]
1875 Frederic Soler i Hubert [6]
1877 Àngel Guimerà i Jorge [7]
1878 Damas Calvet de Budallés [8]
1880 Jacint Verdaguer i Santaló [9][6]
1883 Josep Franquesa i Gomis
1885 Ramon Picó i Campamar [3]
1887 Terenci Thos i Codina [10]
1890 Joaquim Riera i Bertran
1890 Jacint Torres i Reyató
1892 Josep Martí i Folguera [11]
1893 Ferran Agulló i Vidal
1896 Anicet de Pagès i de Puig [12]
1897 Francesc Matheu i Fornells
1898 Francesc Badenes Dalmau
1900 Guillem August Tell i Lafont [13]
1902 Miquel Costa i Llobera [7]
1904 Joan Maragall i Gorina [7]
1905 Artur Masriera i Colomer [14]
1908 Apel·les Mestres i Oñós [15]
1909 Joan Alcover i Maspons [16]
1909 Joan Maria Guasch i Miró
1910 Josep Carner i Puig-Oriol
1910 Llorenç Riber i Campins [17]
1912 Eduard Girbal i Jaume
1914 Manuel Folch i Torres
1917 Frederic Rahola i Trèmols
1920 Josep Maria Tous i Maroto
1922 Antoni Navarro i Grauger
1926 Ramon Garriga i Boixader [18][19]
1928 Josep Estadella i Arnó
1931 Joan Arús i Colomer
1931 Josep Maria de Sagarra
1934 Joan Llongueras i Badia
1936 Felip Graugés i Camprodon [20]
1941 Domènec Perramon i Torrús [6]
1949 Mercè Rodoreda i Gurguí [6]
1953 Agustí Bartra [6]
1958 Joaquim Boixés [6]
1959 Albert Manent [6]
1961 Ventura Gassol [6]
1963 Carles Pi i Sunyer [6]
1965 Salvador Perarnau i Canal
1967 Narcís Lunes i Boloix [6]
1971 Ambrosi Carrion [6]
1971 Albert Junyent [6]
1971 Camil Geis i Parragueras
1972 Màrius Sampere
1972 Andreu Caimari i Noguera
1972 Guillem Colom i Ferrà
1973 Ramon Muntanyola i Llorach [6]
1974 Josep Lladó i Pascual [21]
1975 Gabriel Mora i Arana [22]
1975 Jaume Terrades
1975 Josep Serra i Janer
1976 Oleguer Huguet Ferré
1977 Lluís Gassó i Carbonell
1978 Joan Valls i Jordà
1978 Olga Xirinacs Díaz [23]
1987 Lina Casanovas
1990 Gabriel Mora i Arana [22]
1991 Anton Carrera Busquets [24]
2006 Teresa Costa-Gramunt [25]
2017 Eva Moreno Bosch [26]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mestre en Gai Saber». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Víctor Balaguer i Cirera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 Google Books
  4. ↑ «Adolf Blanch i Cortada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 Cervantes Virtual
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Àngel Guimerà i Jorge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Damas Calvet de Budallés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Jacint Verdaguer». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  10. ↑ «Terenci Thos i Codina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Josep Martí i Folguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Anicet de Pagès i de Puig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Guillem August Tell i Lafont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Artur Masriera i Colomer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ «Apel·les Mestres i Oñós». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  16. ↑ LletrA. «Joan Alcover i Maspons». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
  17. ↑ «Llorenç Riber i Campins». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ «Ramon Garriga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ ccuc.cbuc.cat[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «Felip Graugés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. ↑ «Josep Lladó i Pascual». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. ↑ 22,0 22,1 Mora i Arana, Gabriel al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  23. ↑ «Olga Xirinacs». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  24. ↑ «Anton Carrera Busquets». [Consulta: 1r febrer 2015].
  25. ↑ «Teresa Costa-Gramunt». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 20 març 2015].
  26. ↑ «La molinenca Eva Moreno és la cinquena dona Mestre en Gai Saber de la història | Viu Molins de Rei». [Consulta: 9 gener 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Flos i Calcat, Francesc. Compost d'autògrafs de tots els Mestres en Gay Saber y d'altres poetes i prosistes catalans. Barcelona: Baguñá, 1908. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mestre_en_Gai_Saber&oldid=30668497»