Mestre en Gai Saber
De Viquipèdia
Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l'exili del 1941 al 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l'Englantina d'or, la Flor Natural i la Viola d'or i argent.[1]
Llista de Mestres en Gai Saber[modifica | modifica el codi]
- 1861 - Víctor Balaguer[2]
- 1862 - Jeroni Rosselló Ribera[3][4][5]
- 1863 - Joaquim Rubió i Ors
- 1866 - Marian Aguiló i Fuster[6][4]
- 1867 - Josep Lluís Pons i Gallarza[4]
- 1868 - Adolf Blanch i Cortada[7]
- 1869 - Francesc-Pelai Briz i Fernàndez
- 1871 - Jaume Collell i Bancells
- 1873 - Tomàs Forteza i Cortès[4]
- 1874 - Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta[8]
- 1875 - Frederic Soler[9]
- 1877 - Àngel Guimerà[10]
- 1878 - Damas Calvet de Budallés[11]
- 1880 - Jacint Verdaguer i Santaló[12][9]
- 1883 - Josep Franquesa i Gomis
- 1885 - Ramon Picó i Campamar[4][5]
- 1887 - Terenci Thos i Codina[13]
- 1890 - Joaquim Riera i Bertran
- 1890 - Jacint Torres i Reyató
- 1892 - Josep Martí i Folguera[14]
- 1893 - Ferran Agulló i Vidal
- 1896 - Anicet de Pagès i de Puig[15]
- 1897 - Francesc Matheu i Fornells
- 1898 - Francesc Badenes Dalmau
- 1900 - Guillem August Tell i Lafont[16]
- 1902 - Miquel Costa i Llobera[10]
- 1904 - Joan Maragall i Gorina[10][17]
- 1905 - Artur Masriera i Colomer[18]
- 1908 - Apel·les Mestres[19]
- 1909 - Joan Alcover i Maspons[20]
- 1909 - Joan Maria Guasch i Miró
- 1910 - Josep Carner i Puig-Oriol
- 1910 - Llorenç Riber i Campins[21]
- 1912 - Eduard Girbal i Jaume
- 1914 - Manuel Folch i Torres
- 1917 - Frederic Rahola i Trèmols
- 1920 - Josep Maria Tous i Maroto
- 1922 - Antoni Navarro i Grauger
- 1926 - Ramon Garriga i Boixader[22][23]
- 1928 - Josep Estadella i Arnó
- 1931 - Joan Arús i Colomer
- 1931 - Josep Maria de Sagarra
- 1934 - Joan Llongueras i Badia
- 1936 - Felip Graugés i Camprodon[24]
- 1941 - Domènec Perramon i Torrús[9]
- 1949 - Mercè Rodoreda i Gurguí[9]
- 1953 - Agustí Bartra[9]
- 1958 - Joaquim Boixés[9]
- 1959 - Albert Manent[9]
- 1961 - Ventura Gassol[9]
- 1961 - Narcís Lunes i Boloix
- 1963 - Carles Pi i Sunyer[9]
- 1965 - Salvador Perarnau i Canal
- 1967 - Manuel de Pedrolo[9]
- 1971 - Ambrosi Carrion[9]
- 1971 - Albert Junyent[9]
- 1971 - Camil Geis i Parragueras
- 1972 - Màrius Sampere
- 1972 - Andreu Caimari i Noguera
- 1972 - Guillem Colom i Ferrà
- 1973 - Ramon Muntanyola i Llorach[9]
- 1974 - Josep Lladó i Pascual[25]
- 1975 - Gabriel Mora i Arana[26]
- 1975 - Jaume Terrades
- 1975 - Josep Serra i Janer
- 1976 - Oleguer Huguet Ferré
- 1977 - Lluís Gassó i Carbonell
- 1978 - Joan Valls i Jordà
- 1978 - Olga Xirinacs Díaz[27]
- 1987 - Lina Casanovas
- 1990 - Gabriel Mora i Arana[26]
- 1991 - Anton Carrera Busquets[28]
- 2006 - Teresa Costa-Gramunt[29]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Mestre en gai saber» (en català). Enciclopedia.cat. [Consulta: 30 setembre 2013].
- ↑ «Fototeca». [Consulta: 13 setembre 2011].
- ↑ Jeroni Roselló a Hudà!, Joc de literatura de les Illes Balears
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 http://www.hudaweb.com/movlit//mov.php?mov=13&fase=20
- ↑ 5,0 5,1 Google Books
- ↑ Marian Aguiló a Hudà!, Joc de literatura de les Illes Balears
- ↑ «Adolf Blanch i Cortada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0100033&COL=7
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 Cervantes Virtual
- ↑ 10,0 10,1 10,2 http://lletra.uoc.edu/ca/premi/jocs-florals/?depl=Y
- ↑ http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0100698&COL=7
- ↑ «Jacint Verdaguer». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- ↑ http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0100496&COL=7
- ↑ http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0100721&COL=7
- ↑ «Anicet de Pagès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Guillem August Tell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Archive.org
- ↑ «Artur Masriera i Colomer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Apel·les Mestres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- ↑ LletrA. «Joan Alcover». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- ↑ http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0099939&COL=7
- ↑ «Ramon Garriga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ ccuc.cbuc.cat
- ↑ «Felip Graugés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Josep Lladó i Pascual». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 26,0 26,1 Mora i Arana, Gabriel al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Olga Xirinacs». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- ↑ «Anton Carrera Busquets». [Consulta: 1 febrer 2015].
- ↑ «Teresa Costa-Gramunt». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 20 març 2015].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Flos i Calcat, Francesc. Compost d'autògrafs de tots els Mestres en Gay Saber y d'altres poetes i prosistes catalans. Barcelona: Baguñá, 1908.
