Metacognició
La metacognició és el conjunt de processos mentals referits al mateix pensament, és a dir, la consciència de com s'usa el cervell per adquirir coneixements. S'ha definit com "pensar sobre com es pensa"[1] o fer explícit el que passa al cervell mentre es pensa. És una habilitat que es pot entrenar i es relaciona amb la competència d'aprendre a aprendre,[2] ja que tenir una bona metacognició ajuda a prevenir el fracàs escolar. Neurològicament, es produeix amb l'activació del lòbul central del cervell.
La metacognició es divideix en tres components: coneixement metacognitiu, regulació del mateix coneixement i experiències metacognitives.[3] No sembla una capacitat exclusiva dels humans, sinó que apareix en diverses espècies com un mecanisme evolutiu amb una doble funció: ajudar a aprendre més ràpidament de l'entorn i altres congèneres i evitar possibles situacions de risc sobre les quals no es té un coneixement suficient, en ambdós casos per incrementar les possibilitats de la pròpia supervivència.
Coneixement metacognitiu[modifica]
En primer lloc la metacognició implica tenir un autoconcepte clar en tant que aprenent, és a dir, ser conscient del que ajuda i el que no ajuda a aprendre, tant a nivell general com personal, incloent-hi l'estil cognitiu preferit. Un alt grau d'aquest component es relaciona amb la intel·ligència general[4] perquè l'autoconeixement potencia les pròpies qualitats en tots els àmbits.
Inclou coneixement declaratius (saber què fer per aprendre), processuals (com fer-ho) i condicionals (quan fer-ho, ja que ni totes les situacions són iguals ni totes requereixen autoconsciència de l'aprenentatge, per exemple no cal quan és una tasca ja automatitzada o ben assolida).[5] Ajuda a aconseguir les pròpies fites d'aprenentatge i resoldre problemes, per això és una habilitat potenciada per estils pedagògics propers al constructivisme.
Regulació del propi coneixement[modifica]
En segon terme, la metacognició significa la regulació del mateix procés d'aprenentatge, incloent-hi l'aplicació d'estratègies efectives per millorar la qualitat dels resultats i l'eficiència. Implica avaluar el grau d'èxit i planificar millores, així com una correcta gestió del temps i de les ajudes externes disponibles. Inclou la metamemòria o els processos que ajuden a consolidar i recordar un aprenentatge i afecta a diverses habilitats com ara l'atenció i la comprensió lectora. Aquest monitoratge del procés és recursiu, encara que pugui donar-se amb més intensitat al final (moment de l'autoavaliació).
Tenir una bona regulació provoca a vegades canviar el mètode d'estudi o d'aproximació al problema si es detecta una competència pobra, i per tant cal conèixer prèviament alternatives possibles. Els alumnes amb pitjor rendiment escolar es mostren més refractaris a modificar les seves estratègies[6] i en canvi aquells aprenents que canvien d'enfocament quan és necessari milloren la seva eficàcia i poden fins i tot compensar dèficits de capacitat previs.[7]
Quan es dona un exercici a un alumne amb una bona metacognició, aquest no es llançarà de cap a resoldre’l.[8] Primer analitzarà l'enunciat i reflexionarà sobre els coneixements pertinents que necessitarà per resoldre’l. En acabar, es fixarà un objectiu en relació a les instruccions i a continuació planificarà les accions per arribar-hi. Finalment, endega la fase d'execució. En aquesta, fa un seguiment constant de les seves accions per fer un seguiment dels errors, corregir-los, inhibir les estratègies dolentes, canviar-les i comprovar que avança correctament cap al seu objectiu.
Experiències metacognitives[modifica]
Per últim, cal atendre a les circumstàncies que intervenen en l'aprenentatge lligades a l'experiència, especialment a la motivació. Tenir una actitud positiva cap a l'objecte d'estudi ajuda a incrementar l'atenció i retenir-lo millor, mentre que la memòria es bloqueja i és menys eficient en situació d'estrès o quan intervé una emoció negativa.
Referències[modifica]
- ↑ Livingston, J., Metacognition, an Overview a buffalo.edu Arxivat 2013-01-13 a Wayback Machine.
- ↑ Zabala, A., Enfocament globalitzador i pensament complex, Graó, 1999
- ↑ Flavell, J.H. (1979). "Metacognition and cognitive monitoring. A new area of cognitive-development inquiry". American Psychologist 34
- ↑ Sternberg, R. J. (1986a). Inside intelligence. American Scientist, 74, 137-143.
- ↑ Woolkolk, A., Psicología educativa, Pearson, 2006
- ↑ Jorba, J., Enseñar, aprender y evaluar, MEC, 1996
- ↑ Swanson, H.L. (1990). "Influence of metacognitive knowledge and aptitude on problem solving". Journal of Educational Psychology 82
- ↑ Cariou, Gautier «La métacognition, chef d'orchestre de la pensée». La Recherche, 545, mars 2019, pàg. 39-40.