Metall pesant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els metalls pesants[1] són un grup d' elements químics que presenten una densitat relativament alta i determinada toxicitat per als éssers humans.

En realitat es tracta d'un concepte factual, industrial, sobretot empíric i amb problemes per a trobar-ne una equivalència científica, tècnica o jurídica, per exemple el Senat francès va establir en un informe[2]que el concepte de metall pesant no té fonament científic ni aplicació jurídica.

  • Determinats autors defineixen els metalls pesants com els elements metàl·lics amb una massa volúmica superior a un cert valor, que varia entre 4.000 kg/m3 i 5.000 kg/m3 segons els autors.
  • D'altres defineixen els metalls pesants com els elements químics compresos entre el coure i el plom (fent exclusió del ferro i el crom)
  • Per a altres el metalls pesants serien tots els elements metàl·lics a partir del quart període de la taula periòdica dels elements.
  • Per confusió , tenint en compte el caràcter potencialment tòxic dels compostos dels metalls pesants (mercuri, plom i cadmi en particular), inclouen en aquesta mateixa categoria a elements tòxics com l'arsènic (metal·loïde), Seria millor parlar en aquest cas d'« elements traces ».

La combustió de combustibles fòssils sòlids o líquids (carbó, productes d'origen petrolier) és també susceptible de deixar anar metalls pesants en cendres, vapors i fum

Els sòls poden quedar contaminats amb metalls pesants, en aquest casos s’acostuma a intervenir-hi conreant-hi determinades plantes amb l'única finalitat que amb el temps absorbeixin els metalls pesants.

Molts dels metalls que tenen una densitat alta no són especialment tòxics i alguns són elements químics essencials per a l'ésser humà encara que en determinades concentracions també poden ser tòxics..

Els metalls pesants tòxics més coneguts són el mercuri, el plom, el cadmi i el tal·li. També s'acostuma a incloure, com s'ha dit, un semimetall como és l'arsènic i en poques ocasions, un no-metall com el seleni. A vegades també es parla de contaminació per metalls pesants incloent-hi altres elements tòxics més lleugers com el beril·li o l'alumini.

Impacte toxicològic[modifica | modifica el codi]

L'impacte toxicològic dels metalls pesants depèn de la seva forma química, de la seva concentració, del context mediambiental i de la possibilitat de passar a la cadena dels éssers vius.

Es distingeix en particular els tres metalls mercuri, plom, cadmi, que d'una banda intervenen en processos biològics i de l'altra poden originar malalties greus. Sembla que el mercuri i el plom poden actuar en sinergia per inhibir o matar les cèl·lules nervioses. Certs plaguicides són també sospitosos d'actuar en sinergia amb els metalls pesants.[3]

Per exemple l'absorció de plom provoca la malaltia del saturnisme, particularment greu en infants. En canvi en cirurgia o en estomatologia es fan servir metalls considerats bio-compatibles com el titani i l'or, o metalls comuns com el ferro.
Altres metalls poden ser tòxics en determinades formes com el crom VI, o el coure oxidat entre d'altres.

Les amalgames dentàries s'han fet servir molt i han estat objecte de polèmica, ja que contenen metalls pesants ja citats com el mercuri, però també plata i estany.

Els termòmetres amb mercuri han passat a ser de venda prohibida a la Unió Europea.

Diferències genètiques[modifica | modifica el codi]

És encara només una hipòtesi el fet que hi hagi diferències basades en la genètica en la vulnerabilitat cap a les intoxicacions per metalls pesants. Sembla que el mercuri és la causa de nombrosos casos d'Alzheimer.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://boncatala.com/index02/05pesat.htm
  2. rapport d’information au Sénat français N° 261, déposé le 5 avril 2001
  3. Monnet-Tschudi F, Zurich MG, Boschat C, Corbaz A, Honegger P : Involvement of environmental mercury and lead in the etiology of neurodegenerative diseases ; Rev Environ Health. 2006 Apr-Jun;21(2):105-17
  4. Le mercure des amalgames dentaires, l'un des principaux facteurs étiologiques de la maladie d'Alzheimer ? ; Marie Grosman et André Picot OnLine

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]