Metamizol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb metimazole ni amb metazolamida.
Infotaula de fàrmacMetamizol
Metamizol.svg
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₃H₁₆N₃NaO₄S
Massa molecular 333,075921 uma
Número CAS 68-89-3
PubChem (SID) 522325
DrugBank 04817
ChemSpider 6000
UNII VSU62Z74ON
KEGG D08190
ChEBI 59033
ChEMBL CHEMBL487894
Modifica les dades a Wikidata

El metamizol, també conegut amb el nom de dipirona, és un fàrmac que forma part de la família de les pirazolones, un prototip de la qual és el piramidó. Generalment, és utilitzat com a potent analgèsic però també té propietats antipirètiques en menys potència i antiespasmòdiques. El seu principi actiu es pot presentar de dues formes: metamizol sòdic i metamizol magnèsic.[1]

Història[modifica]

L'any 1920 el metamizol va ser sintetitzat per primera vegada en mans de la companyia alemanya Hoechst AG. Tot i així, la seva producció i venda no va arribar fins dos anys més tard, l'any 1922. En un primer moment, era un fàrmac que no necessitava recepta mèdica i tothom el podia adquirir a les farmàcies, a lliure disposició. Finalment, els anys 70, posteriorment a diversos estudis, es va arribar a la conclusió que era un fàrmac que tenia com a efecte advers una malaltia mortal anomenada agranulocitosi. Per aquest motiu, en la majoria de països es va restringir el seu consum sota prescripció mèdica.[2]

Mecanisme d'acció[modifica]

El metamizol actua sobre el dolor i la febre. El seu mecanisme d'acció consisteix a reduir la síntesi de prostaglandines pro inflamatòries inhibint anteriorment la prostaglandina sintetasa. També, actua sobre els receptors opioides presinàptics perifèrics, amb menys potència que la morfina, i incrementa el llindar d'excitació de les neurones aferents mielinitzades que envien la sensació de dolor o sensació tèrmica al sistema nerviós central.

A més a més, el metamizol pertany a un grup de fàrmacs que no inhibeix la ciclooxigenasa com els opioides i per tant, no produeix efectes sobre la mucosa gàstrica o sobre les plaquetes. En la majoria de casos té una bona tolerància gàstrica.

Generalment, s'elimina per via renal.

Indicacions i posologia[modifica]

Generalment, el metamizol és utilitzat per tractar el dolor postquirúrgic i post traumàtic, dolor relacionat amb còlic, dolor oncològic, dolor crònic i finalment, s'inclou en el tractament de febre elevada que no han cedit amb altres tractaments previs.[3]

El metamizol es pot administrar per via oral, intramuscular i endovenosa. Les dosis habituals són:[4][5]

  • 1 o 2 g cada 8 hores via oral
  • Un vial via intramuscular o endovenós lentament/ durant 3 minuts) cada 8 hores
  • En el dolor oncològic està indicat mig vial o un vial sencer de forma oral cada 6-8 hores
  • En els infants major de 3 anys i amb un pes superior a 5 kg el metamizol s'administrarà de forma intramuscular

Contraindicacions[modifica]

El metamizol, com tots els fàrmacs, té tota una sèrie de contraindicacions que cal conèixer. Aquestes són: hipersensibilitat al metamizol o altres derivats pirazolònics, porfíria aguda intermitent, deficiència congènita de glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa.

A més a més, pot aparèixer l'anomenada sensibilitat creuada en casos de rinitis, urticària o asma després de l'administració de paracetamol, antiinflamatoris no esteroides o àcid acetilsalicílic.[5]

Agranulocitosi[modifica]

Durant els anys 70 es va descobrir que el metamizol provocava agranulocitosi. Aquesta patologia consisteix en el fet que la medul·la òssia no produeix suficients glòbuls blancs, generalment neutròfils. Així doncs, acaba provocant una neutropènia.

L'etiologia d'aquesta patologia pot ser molt diversa: quimioteràpia, trastorns de la medul·la òssia, trastorns autoimmunitaris, alguns fàrmacs,com el metamizol, etc.

Els símptomes d'aquesta patologia són: Infeccions recurrents i febre d'origen desconegut.[6][7]

Un estudi d'utilització del metamizol realitzat al nord de Suècia, publicat l'any 2002, va concloure que el risc de ser diagnosticats d'agranulocitosi pels pacients hospitalitzats i no hospitalitzats era aproximadament de 3 a 100 vegades major del qual s'estimava.[8]

Efectes secundaris[modifica]

Alguns dels efectes secundaris del metamizol són: en rares ocasions es poden produir alteracions a la sang( leucopènia, trombocitopènia i agranulocitosi). En molt rares ocasions, es poden desencadenar casos d'oligúria, poliúria, proteinúria i nefritis intestinal. Rares vegades pot aparèixer prurit a pell i mucoses.[9][10]

Embaràs i metamizol[modifica]

El metamizol no està permès en el primer i tercer trimestre d'embaràs, ja que, el fàrmac té la capacitat de traspassar la barrera placentària.[11]

Lactància i metamizol[modifica]

En el cas de la lactància no està permès donar pit al nadó fins 48 hores després de l'administració del metamizol.[11]

Insuficiència renal i metamizol[modifica]

En persones diagnosticades d'insuficiència renal cal anar amb compte i tenir precaució a l'hora de pautar les dosis.[11]

Insuficiència hepàtica i metamizol[modifica]

En persones diagnosticades d'insuficiència hepàtica cal tenir precaució i no administrar dosis elevades de metamizol.[11]

Interaccions amb altres fàrmacs[modifica]

Avui en dia, es coneixen tota una sèrie d'interaccions del metamizol amb altres fàrmacs.

  • Ciclosporina: Si administrem simultàniament el metamizol amb la ciclosporina els nivells d'aquest a escala plasmàtica disminueixen.
  • Clorpormacina: Si administrem de forma conjunta el metamizol amb la clorpormacina es produeix una disminució de la temperatura corporal.
  • Els fàrmacs antihipertensius, com el captopril, també poden desencadenar interacció amb el metamizol.

Formes de presentació[modifica]

Les formes de presentació que es comercialitzen avui en dia són:[12]

  • Vial de 5 ml/2 g o 5 ml/2,5 g
  • Càpsules de 500 mg i 575 mg
  • Comprimits de 500 mg
  • Supositoris de 500 mg i 1 g.

Disponibilitat del metamizol a escala mundial[modifica]

Mapa mundial de països en els quals està permès o prohibit l'ús del metamizol. Blau clar: Amb limitacions pel seu ús. Blau: Només es pot adquirir amb recepta mèdica. Taronja: Només es pot adquirir amb recepta mèdica i té moltes restriccions el seu ús. Vermella: el fàrmac està completament prohibit.

El metamizol ha estat un fàrmac que ha desencadenat molta discussió per la seva utilització en l'àmbit sanitari a causa dels seus possibles efectes secundaris com: agranulocitosi, leucopènia i neutropènia. Alguns països com Suècia, Estats Units i una trentena més van prohibir el metamizol a causa dels severs efectes secundaris que podia comportar a les persones a les quals se'ls hi administrava el fàrmac. Altres països van instaurar que el metamizol havia de requerir recepte mèdica per poder-lo adquirir. A Suècia l'any 1999 es va tornar a reintroduir l'ús del metamizol a escala sanitària.[13]

Altres països segueixen utilitzant aquest fàrmac com analgèsic i es pot adquirir a les farmàcies sense necessitat de recepta mèdica. Alguns d'aquests països són: Espanya, Mèxic, Índia, Rússia, Xile, Turquia, Bulgària, Israel, etc.[14]

A més a més, hi ha països en els quals l'ús és legal però hi ha tota una sèrie d'advertències alhora d'utilitzar aquest fàrmac. Per exemple a Brasil no ho poden utilitzar els menors de 19 anys.

Noms comercials de metamizol a diversos països[modifica]

  • Alemanya: NovalginAnalginBerlosinMetalginMetamizol-PurenNovaminsulfon.
  • ArgentinaNovalginaBuscapina CompositumApasmo
  • BolíviaDioxadol
  • Bòsnia HerzegovinaAnalginBosalgin.
  • BrasilNovalginaNeosaldinaSedalginaDoridinaMigranetteBenegripAnadorMagnopyrolConmelDifebrilTermopironaDipifarmaTermosilDoronaHynalginLisador, etc.
  • Bulgària: Algozone, ProalginAnalginHexalgin
  • XileDipironaBaralgina, Metamizol sòdic.
  • ColòmbiaNovalgina, Dipirona, Neosaldin
  • Costa RicaNeo-MelubrinaLysalgil
  • CroàciaAnalgin
  • CubaDipironaDuralgina
  • República TxecaAlgifen (combinado con pitofeno)
  • EgipteNovalgin
  • EslovèniaAnalgin
  • EspanyaNolotilNeo MelubrinaAlgi-MaboDolemicinLasainBuscapina Compositum.
  • EstòniaAnalgin
  • FinlàndiaLitalgin
  • HongriaAlgopyrinAlgozoneNovalginNovamidPanalgorin. En combinació amb altres fàrmacs: QuarelinRidol
  • ÍndiaNovalgin
  • Israel: Optalgin
  • Itàlia: Novalgina
  • PolòniaPyralginumPyralginPyrahexal. En combinació amb altres fàrmacs: Scopolan compositumSpasmalgonTolargin
  • PortugalNolotil

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metamizol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Nolotil» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 6 octubre 2014].
  2. Nikolova, Irina; Tencheva, Jasmina «MetAMIzole: A revIew ProfIle of A well-Known “forGotten”druG. PArt I: PhArMAceutIcAl And nonclInIcAl ProfIle» (en anglès). [Medical University of Sofia, Bulgaria], 2012, pàg. 3329-3337.
  3. Arellano, F.; Sacristán, J. A. «Metamizole: reassessment of its therapeutic role» (en anglès). , 38, 1990, pàg. 617-619.
  4. «Metamizol» (en castellà). Facmed, 03-08-2007. [Consulta: 6 octubre 2014].
  5. 5,0 5,1 «Metamizol en vademecum» (en castellà). IQB, 2012. [Consulta: 6 octubre 2014].
  6. «Agranulocitosis» (en castellà). MedlinePlus, 26-05-2014. [Consulta: 6 octubre 2014].
  7. Hedenmalm, Karin «Agranulocytosis and other blood dyscrasias associated with dipyrone (metamizole)» (en anglès). , 58, 6, pàg. 265-274.
  8. Bäckström, M; Hägg, S; Mjörndal, T; Dahlqvist, R «Utilization pattern of metamizole in northern Sweden and risk estimates of agranulocytosis». , abril-maig 2002, pàg. 239-245.
  9. «Efectos secundaris del nolotil» (en castellà), 2013. [Consulta: 7 octubre 2014].
  10. «Possibles efectos adversos» (en castellà). Clínica DAM, especialidades médicas, 2005. [Consulta: 7 octubre 2014].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Efectos secundarios metamizol» (en castellà). Farmàcia ONMEDA. [Consulta: 7 octubre 2014].
  12. «Metamizol» (en castellà). Libros de anestesia, guia de farmacos. [Consulta: 6 octubre 2014].
  13. Troxler, Steve «¡No Arriesgues tu vida! Metamizol». , pàg. 2.
  14. «Las paradojas del metamizol» (en castellà), 06-10-2008. [Consulta: 7 octubre 2014].

Vegeu també[modifica]