Metapont

Temple.

Matapont o Metapontum o Metapontoium (Μεταπόντιον), de nom grec Metapontion pel qual no és coneguda, fou una ciutat de la Magna Grècia al golf de Tàrent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de Tàrent.

Fou una ciutat grega fundada per una colònia d'aqueus. Estrabó diu que fou fundada per colons de Pylia que havien tornat de la guerra de Troia, i Justí assigna la seva fundació a Epeu, el llegendari constructor del cavall de Troia; una altra tradició li assigna un origen foci i diu que fou fundada per Daulios, tirà de Crisa, prop de Delfos. Antíoc de Siracusa diu que el seu nom original fou Metabos, d'un heroi epònim, Metabus. Estrabó també diu que hauria estat fundada per Metapont, l'heroi epònim de la ciutat.

Segons la idea més general, la ciutat fou fundada per evitar la seva colonització per Tàrent per un grup de colons aqueus encapçalats per Leucippos, que va obtenir el territori per un tractat fraudulent. La data de la colonització no està establerta, però degué ser entre el 700 i el 690 aC. La colònia va prosperar ràpidament amb estreta aliança amb Crotona i Síbaris, també colònies aquees; apareix en la història en una lliga amb aquestes ciutats contra Siris, colònia jònica, guerra que aparentment va acabar amb la destrucció de Siris.

Les doctrines de Pitàgores van tenir a la ciutat la màxima acceptació i quan el savi fou expulsat de Crotona, se'n va anar a Metapontum, on va romandre fins a la seva mort. La seva casa fou lloc de culte (s'hi va construir un temple i un museu) i la tomba objecte d'orgull.

Durant l'expedició atenenca a Sicília el 415 aC, la ciutat va voler romandre neutral, però el 414 aC fou forçada a una aliança amb Atenes i va proveir la flota atenenca amb alguns vaixells auxiliars.

El nom és esmentat altre cop el 345 aC, quan hi va desembarcar Timoleon en la seva expedició a Sicília, però no va prendre partit a favor seu.

El 332 aC, es va aliar amb Alexandre I d'Epir en la lluita contra els lucans. Després de la derrota de Pandòsia el 326 aC, les restes del rei foren portades a la ciutat. Quan Cleònim d'Esparta fou convidat a dirigir la lluita el 303 aC, es van oposar a la presència de l'espartà per raons desconegudes, i aquest finalment va usar l'exèrcit per atacar la ciutat, aliat amb els lucans. Finalment, va haver de ser admès a la ciutat com a aliat, va cobrar una forta contribució i va cometre altres exaccions. En aquesta època, la riquesa havia tornat dèbils els seus habitants i el seu efeminament havia esdevingut proverbial.

Quan va arribar Pirros d'Epir, la ciutat li va donar suport. Després d'això, les notícies desapareixen, però no devia tardar a caure en mans dels romans després de la retirada de Pirros.

En la Segona Guerra Púnica, es va declarar a favor d'Anníbal just després de la Batalla de Cannes el 216 aC, però al cap de poc temps apareix amb una guarnició romana i no fou fins al 212 aC que va abraçar altre cop el partit cartaginès. Anníbal hi va establir una guarnició i la va convertir en una de les seves bases principals, però després de la Batalla del Metaure la va haver d'evacuar (207 aC), i se n'emportà tots els habitants per salvar-los de la venjança romana.

Fou ocupada pels romans i va continuar existint com una petita vila; fou esmentada pels autors clàssics com a petita ciutat, ciutat en decadència o fins i tot en ruïnes.

En queden les ruïnes, que no presenten rastres de muralla; es componen d'un temple (conegut per Tavola dei Paladini) amb algunes columnes encara dretes; i un altre temple (al lloc anomenat Chiesa di Sansone), probablement a la mateixa ciutat, tot a la vora de la vila de Torre di Mare.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metapont