Metavauxita
 Metavauxita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Fe2+Al₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
| Epònim | vauxita i meta-  |
| Localitat tipus | mina Siglo XX |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.09 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Monoclínic, prismàtic |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics llargs a aciculars, comú en agregats radiats |
| Color | Incolor, blanc, verd brillant |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 3 (Mohs) |
| Lluïssor | Vítric, sedós si agregats |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Densitat | 2,36 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mvx |
La metavauxita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta l'any 1927 en la mina Siglo XX en el municipi de Llallagua de la província de Rafael Bustillo, en el departament de Potosí (Bolívia), sent nomenada així per la seva relació molecular amb la vauxita.
Característiques químiques[modifica]
Químicament és un fosfat de ferro i alumini, hidroxilat i hidratat. És un dimorf del mineral paravauxita, amb igual fórmula química però que cristal·litza en el sistema cristal·lí triclínic, mentre que la metavauxita és monoclínic.[1]
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral rar de trobar, format com a secundari a la zona d'oxidació de jaciments en vetes de minerals d'estany.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: wavel·lita, vauxita, quars o paravauxita.
Usos[modifica]
S'extreu en les mines al costat d'altres minerals del seu mateix tipus com a mena del ferro o alumini.
Referències[modifica]
- ↑ Baur, W.H. y B. Rama Rao, 1967.
Enllaços externs[modifica]
- Metavauxita, mindat.org.
- Metavauxita, webmineral.com.
- Manual de metavauxita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metavauxita |