Metazeunerita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralMetazeunerita
Metazeunerite-Quartz-mun08rad-04b.jpg
Cristalls de metazeunerita de fins a 7 mm sobre quars fumat, de la regió d'Erongo, Namíbia
Fórmula química Cu(UO2)2(AsO4)2·8H2O
Localitat tipus Walpurgis Flacher vein Tradueix
Classificació
Categoria fosfats
Nickel-Strunz 10a ed. 08.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed. 8.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed. VII/E.02
Dana 40.2a.14.2
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Hàbit cristal·lí cristalls tabulars rectangulars amb dues cares pinacoides; agregats foliats o micacis
Estructura cristal·lina a = 7.1094 Å, c = 17.416 Å; Z = 2
Simetria tetragonal dipiramidal 4/m P42/n
Color verd clar a verd
Exfoliació perfecta en {001}; diferent en {010}
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla verd clara
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3,87
Propietats òptiques uniaxial(-)
Índex de refracció nw = 1.643-1.651 nε = 1.623-1.635
Birefringència 0,020
Pleocroisme feble
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La metazeunerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita.[2] Va ser descoberta en 1937 en una mina prop de la localitat de Schneeberg, a la serralada de les Muntanyes metàl·liques de l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per la seva relació amb la zeunerita.

Característiques[modifica]

És un arsenat d'urani i coure o uranil-arseniat de coure, hidratat. Com la resta de minerals del grup de la metaautunita en què s'enquadra la seva estructura molecular és en capes d'arsenat i uranat. Forma una sèrie de solució sòlida amb la metatorbernita, en la qual la substitució gradual de l'arsènic per fòsfor va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] Cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls rectangulars a tabulars, o piramidals acabats en punta. Comunament de cares rugoses i estriades horitzontalment. També és molt comú l'hàbit foliat en forma d'agregats micacis. És comú que aparegui maclada merohèdricament. Presenta creixements sobre cristalls de trögerita i uranospinita, amb eixos paral·lels. Pot ser usada com a mena de l'urani. Per presentar radioactivitat ha de ser manipulada amb les degudes precaucions.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metazeunerita pertany a "08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO2:RO4 = 1:1" juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral estrany que es forma com a mineral secundari a la zona d'oxidació de jaciments d'urani d'alteració hidrotermal enriquits en arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita, trögerita, walpurgina, uranospinita, eritrina, mimetita, farmacosiderita, olivenita o calcofil·lita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metazeunerita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Metazeunerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
  2. «Meta-autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
  3. «Metatorbernite-Metazeunerite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].