Meteorit HED

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meteorits HED. D'esquerra a dreta: NWA 2698 (howardita), Millbillillie (eucrita), Bilanga (diogenita)

Els meteorits HED són un clan (subgrup) de meteorits acondrites. El nom HED prové de howarditaeucritadiogenita. Aquestes acondrites provenen d'un cos progenitor diferenciat i han experimentat un procés igni extensiu no gaire diferent de les roques magmàtiques que es troben a la Terra, i per aquesta raó són molt semblants a les roques ígnies terrestres.[1]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els meteorits HED es divideixen en:

S'han trobat diversos subgrups d'eucrites i diogenites.[2][3]

Es calcula que els meteorits HED suposen un 5% de tots els caiguts,[4] cosa que significa un 60% de totes les acondrites.[5]

Origen[modifica | modifica el codi]

Meteorit de Jhonstown, diogenita

Es pensa que s'han originat a partir de l'escorça de l'asteroide 4 Vesta; les seves diferències es deuen a històries geològiques diferents de la roca progenitora. Les seves edats de cristal·lització es determinen entre 4,43 i 4,55 mil milions d'anys a partir de ràtios de radioisòtops. Els meteorits HED són meteorits diferenciats, que es crearen per processos ignis a l'escorça del seu asteroide progenitor.

Es creu que el mètode de transport des de 4 Vesta a la Terra és el següent:[6]

  1. Un impacte sobre 4 Vesta ejectà runes, que crearen petits asteroides de tipus V de diàmetre 10 km o menys, o petites parts de l'asteroide han estat ejectades, o s'han format a partir de runes més petites. Alguns d'aquests petits asteroides formaren la família Vesta, mentre que d'altres foren dispersats.[7] Es pensa que això succeí fa menys de mil milions d'anys.[8] Hi ha un enorme cràter a 4 Vesta que cobreix gran part de l'hemisferi sud; aquest cràter seria el millor candidat per al lloc de l'impacte. La quantitat de roca ejectada del cràter seria suficient per a explicar la massa de tots els asteroides de tipus V coneguts.
  2. Algunes de les restes d'asteroide més llunyanes acaben en la llacuna de Kirkwood 3:1. Aquesta és una regió inestable a causa de les fortes pertorbacions de Júpiter, i els asteroides que acaben allà s'ejecten lluny en diferents òrbites en una escala de temps de 100 milions d'anys. Alguns d'aquests cossos se situen en òrbites properes a la Terra formant els petits asteroides de tipus-V, com per exemple: 3551 Verenia, 3908 Nyx, o 4055 Magellan.
  3. Petits impactes posteriors en aquests objectes propers a la Terra desallotjaren meteorits de la mida de roques, alguns dels quals col·lidiren amb la Terra. Basant-se en mesures de d'exposició a raigs còsmics, es pensa que la majoria dels asteroides HED sortiren de diferents impactes d'aquest tipus, i passaren entre 6 milions i 73 milions d'anys a l'espai abans de col·lidir amb la Terra.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meteorit HED Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.meteorite.fr/en/classification/carbonaceous.htm
  2. Delaney, J. S.; Prinz, M.; Takeda, H. «The polymict eucrites». Lunar and Planetary Science Conference Proceedings, 1984, pàg. 251.(anglès)
  3. Beck, A. W.; McSween, H. Y. «Diogenites as polymict breccias composed of orthopyroxenite and harzburgite». Meteoritics and Planetary Science, 45, 5, 2010, pàg. 850–872. Bibcode: 2010M&PS...45..850B. DOI: 10.1111/j.1945-5100.2010.01061.x.(anglès)
  4. «Meteoritical Bulletin Database».(anglès)
  5. Lindstrom, Marilyn M.; Score, Roberta. «Populations, Pairing and Rare Meteorites in the U.S. Antarctic Meteorite Collection».(anglès)
  6. Drake, Michael J. «The eucrite/Vesta story». Meteoritics and Planetary Science, 36, 4, 2001, pàg. 501–513. Bibcode: 2001M&PS...36..501D. DOI: 10.1111/j.1945-5100.2001.tb01892.x.(anglès)
  7. Binzel, R. P.; Xu, S. «Chips off of asteroid 4 Vesta: Evidence for the parent body of basaltic achondrite meteorites». Science, 260, 5105, 1993, pàg. 186–191. Bibcode: 1993Sci...260..186B. DOI: 10.1126/science.260.5105.186. PMID: 17807177.(anglès)
  8. Binzel, R. P.; et al. «Geologic Mapping of Vesta from 1994 Hubble Space Telescope Images». Icarus, 128, 1, 1997, pàg. 95–103. Bibcode: 1997Icar..128...95B. DOI: 10.1006/icar.1997.5734.(anglès)
  9. Eugster, O.; Michel, Th. «Common asteroid break-up events of eucrites, diogenites, and howardites, and cosmic-ray production rates for noble gases in achondrites». Geochemica et Cosmochimica Acta, 59, 1, 1995, pàg. 177–199. Bibcode: 1995GeCoA..59..177E. DOI: 10.1016/0016-7037(94)00327-I.(anglès)