Meteorit Sylacauga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de rocaMeteorit Sylacauga
Identificador MBD23773 Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
IndretAlabama Modifica el valor a Wikidata
Coordenades33° 11′ 18″ N, 86° 17′ 40″ O / 33.1884°N,86.2945°O / 33.1884; -86.2945 Modifica el valor a Wikidata

El meteorit Sylacauga és un meteorit que va caure a la Terra el 30 de novembre de 1954, a 12:46 hora local (18:46 UTC) a Roure Grove, Alabama, a prop de Sylacauga.[1] És habitualment anomenat el meteorit Hodges perquè un fragment va caure sobre Ann Elizabeth Fowler Hodges (1920–1972).

Importància[modifica]

El meteorit Sylacauga és el primer objecte extraterrestre documentat que ha ferit un ésser humà. El fragment, de la grandària d'una aranja, va caure sobre la teulada d'una casa, va rebotar en un aparell de ràdio de fusta, i va copejar Ann Elizabeth Fowler Hodges mentre ella feia migdiada en un sofà.[2] La dona de 34 anys tenia una contusió en un costat del cos, però era capaç de caminar. L'esdeveniment va ser notícia a tot el món.

La primera notícia d'una persona a qui caigué un meteorit la tenim el 1677 en un manuscrit publicat a Tortona, Itàlia, que relata un frare milanès que va ser mort per un, encara que es desconeix la veracitat de l'afirmació.[3] El 1992 un petit fragment de meteorit (3 g) va colpejar un jove ugandès a Mbale,[4] però l'impacte va ser frenat per un arbre i no va causar ferits.

Bola de foc[modifica]

El meteorit va fer visible una bola de foc des de tres estats quan va fluir per l'atmosfera, tot i que va caure a primera hora de la tarda.[5] També hi va haver indicis d'explosió aèria, atès que alguns testimonis van descriure haver sentit "explosions o forts esclats".[6]

Esdeveniments posteriors[modifica]

El meteorit fou confiscat pel cap de policia de Sylacauga, que després el va cedir a la Força Aèria dels Estats Units.[7] Tant els Hodgeses com el propietari de la granja on vivien, Bertie Guy, van reivindicar la propietat de la roca, afirmant que havia caigut en la seva propietat. Hi va haver ofertes de fins a 5.000 dòlars pel meteorit. Hodgeses i Bertie Guy van arribar a un acord i els Hodgeses van pagar 500 dòlars per la roca. No obstant això, quan els el van retornar, més d'un any després, l'atenció del públic havia disminuït, i no van poder trobar un comprador.

Ann Hodges es mostrava incòmoda amb l'atenció del públic i l'estrès de la disputa per la propietat del meteorit.[8] Els Hodges van donar-la al Museu d'Història Natural d'Alabama el 1956.[7]

L'endemà de l'impacte, l'agricultor local Julius McKinney va trobar el segon fragment més gran del mateix meteorit.[9] Un advocat amb seu a Indianapolis el va comprar per a la Smithsonian Institution. La família McKinney va poder utilitzar els diners per comprar un cotxe i una casa.

Fragments[modifica]

A l'entrada a l'atmosfera, el meteorit Sylacauga es va fragmentar en almenys 3 peces:[1]

  1. El fragment de Hodges de 386 quilograms (851 lb) (33° 11′ 18.1″ N, 86° 17′ 40.2″ O / 33.188361°N,86.294500°O / 33.188361; -86.294500) va caure sobre Ann Elizabeth Hodges.[10]
  2. El fragment de McKinney d'168 quilograms (370 lb) (33° 13′ 08.4″ N, 86° 17′ 20.7″ O / 33.219000°N,86.289083°O / 33.219000; -86.289083) va ser trobat l'endemà de l'1 de desembre de 1954 per Julius Kempis McKinney, un granger que va vendre el fragment de meteorit que va trobar per comprar un cotxe i una casa.[9]
  3. Es creu que un tercer fragment ha impactat en algun lloc prop de Childersburg (uns quilòmetres al nord-oest d'Oak Grove).

Classificació[modifica]

El meteorit Sylacauga està classificat com a condrita ordinària del grup H4 .

Òrbita[modifica]

El meteoroide va entrar per la banda assoleiada de la Terra, de manera que quan va xocar, havia passat el perihelió i viatjava cap a fora del Sol. Tenint en compte les estimacions de l'òrbita, el millor candidat com a cos progenitor és 1685 Toro .[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Povenmire, H. Abstracts of the Lunar and Planetary Science Conference, 26, 1995, pàg. 1133. Bibcode: 1995LPI....26.1133P.
  2. Grundhauser, Eric. «The Meteorite That Landed on a Woman in Alabama». Slate, 02-06-2015. [Consulta: 29 juny 2015].
  3. «Zeus Displeased». Futility Closet, 12-01-2010. [Consulta: 3 juliol 2014].
  4. «The Mbale Meteorite Fall». Dutch Meteor Society. [Consulta: 3 juliol 2014].
  5. Swindel, G.W.; Jones, W.B Meteoritics, 1, 2, 1954, pàg. 125–132. Bibcode: 1954Metic...1..125S. DOI: 10.1111/j.1945-5100.1954.tb01323.x.
  6. , 15-02-2013.
  7. 7,0 7,1 , 20-02-2013.
  8. Nobel, Justin. «The True Story of History's Only Known Meteorite Victim». National Geographic, 20-02-2013. [Consulta: 3 maig 2015].
  9. 9,0 9,1 Ellington, M.J. «A star fell on Sylacauga: '54 meteorite struck home, woman, changed lives». The Decatur Daily, 30-11-2006. Arxivat de l'original el 22 de juny 2019. [Consulta: 3 juliol 2014].
  10. Blackwell, Phil. «10 Unlikely Events That Actually Happened». The Perch. The Perch. [Consulta: 7 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]