Meteoroide rasant del 13 d'octubre del 1990

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentMeteoroide rasant del 13 d'octubre del 1990
Imatge
Fotografia de cel sencer del meteoroide rasant del 13 d'octubre del 1990 (el traç tènue situat just a la dreta de l'estrella polar), presa a Červená hora (Txecoslovàquia). El traç brillant de l'esquerra és la Lluna.
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 03′ N, 17° 39′ E / 49.05°N,17.65°E / 49.05; 17.65
Tipusbòlid rasant
meteoroide Modifica el valor a Wikidata
Data13 octubre 1990 (03:27. UTC+03:00) Modifica el valor a Wikidata
Durada9,8 s Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTxecoslovàquia
Polònia Modifica el valor a Wikidata
EstatTxecoslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorPetr Pravec Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalXarxa Europea de Bòlids Modifica el valor a Wikidata

El meteoroide EN131090 és un bòlid rasant amb una massa d'aproximadament 44 kg que el 13 d'octubre del 1990 penetrà l'atmosfera terrestre per sobre de Txecoslovàquia i Polònia durant uns segons abans de tornar a l'espai exterior. Hi ha poques observacions d'esdeveniments com aquest, que fou el segon a ser estudiat amb instruments astronòmics científics (després del gran bòlid diürn del 1972) i el primer a ser observat des de dues posicions distants, fet que permeté calcular-ne algunes característiques orbitals. El seu pas per la Terra en modificà significativament l'òrbita i, en menor mesura, algunes propietats físiques (massa i estructura de la capa exterior).

Observacions[modifica]

Tres txecs observaren el meteoroide de manera independent: l'astrònom Petr Pravec, Pavel Klásek i Lucie Bulíčková. Segons les seves comunicacions, l'esdeveniment començà a les 03.27.16 ± 3 UT[nota 1] i el bòlid brillant es desplaçà de sud a nord. El seu traç romangué visible durant 10 segons.[1]

Les càmeres de la Xarxa Europea de Bòlids proporcionaren la majoria de dades sobre l'esdeveniment. Fou el primer esdeveniment d'aquest tipus a ser enregistrat per càmeres situades a dos punts distants, Červená hora i Svratouch (tots dos a l'actual República Txeca), fet que permeté calcular les característiques orbitals del meteoroide a partir de mètodes geomètrics. Totes dues estaven equipades amb objectius ull de peix de cel sencer.[1]

La imatge presa des de Červená hora tingué un valor especial. Seguí la trajectòria del bòlid al llarg d'uns 110°, des de 51° per sobre de l'horitzó meridional, passant pel zenit a només 1° a l'oest i fins a només 19° per sobre de l'horitzó septentrional (cobrint un 60% del firmament). La càmera de Červená hora també estava equipada amb un obturador rotatiu que interrompé l'exposició 12,5 vegades per segon i dividí el traç del bòlid, fet que permeté determinar-ne la velocitat.

Notes[modifica]

  1. Una hora més tard en hora local (CET).

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]