Metodologia àgil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les metodologies àgils o processos àgils de desenvolupament de programari (com, per exemple, XP, Scrum, DSDM, Cristal, etc.) són aquelles metodologies de desenvolupament que es basen en l'adaptabilitat de qualsevol canvi com a mitjà per augmentar les possibilitats d'èxit d'un projecte.

La majoria dels mètodes àgils intenten minimitzar el risc desenvolupant el programari en iteracions, que típicament duren d'una a quatre setmanes. Cada iteració és com un projecte en miniatura del projecte final, i inclou totes les tasques necessàries per després implementar les funcionalitats noves: planificació, anàlisi de requisits, disseny, codificació, testatge, i documentació. Mentre que una iteració pot no afegir prou funcionalitats per garantir alliberar el producte, un projecte de programari àgil pretén ser capaç d'alliberar programari nou al final de totes les iteracions. En molts casos, el programari s'allibera al final de cada iteració, especialment quan el programari és basat en la web i es pot llançar fàcilment. Malgrat tot, al final de cada iteració, l'equip reavalua les prioritats de projecte.

Els principis bàsics de la metodologia àgil són:

  • Els individus i les seves interaccions per sobre dels processos i les eines
  • El programari que funciona per sobre de la documentació exhaustiva
  • La col·laboració amb el client per sobre de la negociació de contractes
  • La resposta davant del canvi per sobre de seguir un pla tancat

Es pot dir que aquest moviment va començar a existir a partir del febrer del 2001, quan es van reunir els representants de cada una d'aquestes metodologies i van posar en comú les seves idees en una declaració conjunta, el manifest àgil.

Les metodologies àgils i el canvi[modifica | modifica el codi]

Els processos de desenvolupament del programari tradicionals parteixen de la idea de recollir i d'entendre tots els requeriments al inici del projecte i, un cop "firmats" els requeriments, fer-los servir com a base pel disseny i la construcció de la solució. És a dir, es procés de desenvolupament està conduït per una planificació fixada; normalment el model es coneix com desenvolupament en cascada.

En un projecte àgil, s'assumeix que els requeriment no són fixes ni coneguts completament. Tenir, doncs, una fase inicial del projecte de disseny detallat no té cap sentit. El disseny del sistema evoluciona a través de les iteracions de desenvolupament.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]